INFORME Esmorzars Alcaldes.eu
‘Continuïtat i canvi als ajuntaments catalans – el cas de les capitals de comarca’
El Col·legi de Politòlegs presenta un estudi que confirma algunes intuïcions i presenta altres resultats inesperats
“El repte de les administracions i governs locals no és tant la fragmentació política com la manca d’agilitat i la presència de formes més pròpies del passat”
Antoni Biarnés, Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
“La ciutadania percep que la societat avança, però si les cares dels governants no canvien, pot tendir a pensar que els governs no fan propostes adaptades als nous temps”
Adam Tomàs, alcalde d’Amposta
“Fem allò que creiem millor pel municipi, i en un entorn de complexitat i competitivitat, volem que les decisions importants no passin de Mollerussa, sinó per i a Mollerussa”
Marc Solsona, alcalde de Mollerussa
“Com més petit es el municipi més arrelat està el contacte directe entre alcalde i ciutadans. Potser en municipis més grans s’hi mira més el color del partit polític”
Carles Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta
“El fraccionament polític de molts municipis no ajuda a construir una estratègia de ciutat“
David Rodríguez, alcalde de Solsona
“La fragmentació ideològica i la major presència de la dona en els consistoris són dues tendències de present i futur en el municipalisme“
Joan Martí, alcalde de Santa Coloma de Farners
– Extens reportatge fotogràfic –
amb fotografies ampliades | Fotos: Mireia Gimeno/Alcaldes.eu
ESMORZARS ALCALDES.EU
Barcelona, 29 de març de 2019
– ESMORZARS Alcaldes.eu –
‘Continuïtat i canvi als ajuntaments catalans – el cas de les capitals de comarca’
El 29 de març de 2019, a l’hotel Catalonia Plaça, de Plaça Catalunya de Barcelona, va tenir lloc l’Esmorzar titulat “Continuïtat i canvi als ajuntaments catalans”. Va ser organitzat per Alcaldes.eu en col·laboració amb el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i va reunir uns 40 assistents, entre els que s’hi comptaven representants del municipalisme, acadèmics, empresaris, mitjans de comunicació i representants d’entitats de la societat civil. L’acte va comptar amb el patrocini destacat d’Urbaser i de Xut Consulting, i va servir de plataforma de presentació de l’estudi “Continuïtat i canvi als ajuntaments catalans – Anàlisi i evolució de les eleccions municipals (1979/2015)”, dirigit i elaborat pel Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.
Ponents:
La taula de ponents estava integrada pels ponents:
Carles Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta; Il·lm. Joan Martí, alcalde de Santa Coloma de Farners; Il·lm. Sr. David Rodríguez, alcalde de Solsona; Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta; Il·lm. Sr. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; i Sr. Antoni Biarnés, Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.
Tots ells en un debat conduit pel periodista Eduard Berraondo, actuant com a moderador.
Prolegòmens:
Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. També agraeix la participació dels patrocinadors que fan possible l’acte i ofereix una breu presentació d’Alcaldes.eu i de cada ponent. Seguidament dona la paraula al director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, qui presenta l’estudi sobre continuïtat i canvi als ajuntaments.
Antoni Biarnès explica que l’estudi ha investigat l’estabilitat dels governs locals, analitzant les dades dels canvis produïts en alcaldies dels municipis de més de 10.000 habitants, que representen el 76% de la població del país, i comparant diverses tipologies de canvis de mandat:
• Canvi d’alcalde i de partit
• Canvi d’alcalde però no de partit
• Canvi de partit, però no d’alcalde
• Continuïtat d’alcalde i de partit
Les dades, tal i com es mostren en l’estudi indiquen que predomina la continuïtat, especialment dins del termini d’un mateix mandat (90%). Quan canvia el mandat, la continuïtat també segueix sent forta, però no tant freqüent (63%).
La tendència és semblant al llarg de tot el període analitzat (1979-2019), tot i que s’han observat períodes de més i menys estabilitat. També ha quedat clar que en els municipis més grans l’estabilitat ha estat més gran que en els petits. Biarnès ho atribueix a diversos factors hipotètics. Per exemple, “com més petit, més propensió hi ha al canvi”. Sembla que en els municipis d’entre 5.000 i 5.800 habitants aquesta tendència és més acusada. Biarnès destaca que el factor de la proximitat personal entre l’alcalde i els ciutadans que hi ha als pobles petits “pot ajudar a la continuïtat”.
L’estudi conclou que:
• En les alcaldies catalanes de la democràcia ha predominat més la continuïtat que el canvi (tant en els alts entre mandats com dins dels mandats).
• En el cas dels salts entre mandats, la continuïtat de les alcaldies ha disminuït als darrers anys.
• Amb tot, com més gran és el municipi, més estable resulta (tant entre mandats como al si d’aquests), amb l’excepció dels municipis més petits.
• L’increment dels canvis sembla estar relacionat amb els períodes de crisis econòmiques i/o polítiques.
Acabada la presentació, el moderador dona la paraula a l’alcalde d’Amposta.
Adam Tomàs explica que la capital del Montsià té 21.000 habitants i que és el segon nucli poblacional de les Terres de l’Ebre. Ha viscut la vessant de l’estabilitat però també, a partir de 2015, un canvi molt profund. I és que el primer mandat democràtic va ser del Partit Comunista, després va ser del Partit Socialista i finalment va ser de Convergència, amb un lideratge fort, que va durar 20 anys. El canvi no va ser radical, sinó que es va produir a través d’un alcalde del mateix partit, que va seguir-hi 8 anys més fins a l’arribada del propi Tomàs, que representa Esquerra Republicana. Les majories absolutes van canviar, en tot cas.
Tomàs ho atribueix a un cúmul de situacions alineades, entre les quals destaca la necessitat de canvi expressada per part de la ciutadania (“finalment, perceben que la societat avança, però si les cares dels governants no canvien, tendeixen a pensar que els governs no fan propostes adaptades als nous temps”) i la “desconnexió” de molts polítics amb la realitat que es produeix quan “portes molt de temps en política”.
Tomàs explica que hi ha risc que el governant es “despisti” pensant en altres interessos. Igualment explica que no es veu capaç de compaginar l’alcaldia d’Amposta amb la presència al Parlament com a Diputat, perquè implica “estar molts dies a fora de la ciutat” i “perdre contacte amb la ciutadania”.
El moderador agraeix la intervenció i dona la paraula a l’alcalde de Mollerussa.
Marc Solsona explica que Catalunya és asimètrica i que té moltes realitats, de manera que “cadascú intenta articular la gestió del municipi de la forma que pot”. El cas de Mollerussa és el d’un “municipi de majories absolutes de CiU”, fins que el 2007 passa a governar el PSC amb ERC. Sis mesos abans de les eleccions de 2011, però, l’alcaldessa socialista va renunciar i Marc Solsona i el seu equip s’hi van presentar. Ell és un dels “alcaldes del canvi dins de la legislatura”, però que, des d’aleshores, ja s’ha mantingut com a president del consistori.
També diu que des del Pla d’Urgell sempre s’ha entès que ciutats com Mollerussa, de 16.000 habitants, i ben connectades i pròsperes, han de tenir presència en els llocs on es prenen les decisions polítiques. És per aquest motiu que sempre hi ha hagut tendència a fer que l’alcalde tingui presència al Parlament o al Congrés, en tot cas, sempre mirant un “més enllà” de la política local. “Fem allò que creiem millor pel municipi, i en un entorn de complexitat i competitivitat, volem que les decisions importants no passin de Mollerussa, sinó per i a Mollerussa”.
El projecte de ciutat, diu, vol tenir una visió global, buscant competitivitat arreu del país. “A Mollerussa es valora més l’estabilitat que la confrontació”, diu, i els ciutadans ho traslladen així en els seus vots. “Més que el canvi per el canvi, el que valoren és l’evolució i la posada en pràctica de nous models de governança, en què administrador i administrat troben espais de diàleg”.
Solsona comenta que les eleccions municipals són un contracte de quatre anys “únic”. L’únic estadi polític que permet articular estratègies amb certa estabilitat i projecció. “Si generes estabilitat, és normal que et tornin a votar. En canvi, en altres àmbits hi ha més volatilitat”, diu.
El moderador agraeix la intervenció i dona la paraula a l’alcalde de Gandesa.
Carles Luz diu que el seu municipi encaixa amb la descripció feta en l’estudi presentat per Biarnès. En els primers anys hi va haver un govern estable de CiU fins a 1999, amb molts pocs canvis o, en tot cas, propiciats per temes personals. El 1999 el municipi fou regit una formació independent fins a 2011, on el canvi torna de la mà de Carles Luz i el seu equip. Creu que com més petit és el municipi més arrelat està el contacte directe entre alcalde i ciutadans. “Potser en municipis més grans s’hi mira més el color del partit polític”, diu.
També està d’acord amb que la dedicació que demana la gestió d’un municipi és molt alta i que és recomanable la dedicació exclusiva a la política. Ell és també president del Consell Comarcal de la Terra Alta. Igualment, coincideix amb l’alcalde d’Amposta en què les legislatures de 4 anys es fan curtes, però que l’estabilitat és bona per a materialitzar projectes.
El moderador dona pas a l’alcalde de Solsona.
David Rodríguez explica que el Solsonès es pot veure com a un territori llunyà des de Barcelona, tot i ser el centre geogràfic del país. Durant 24 anys la ciutat va estar governada per un alcalde carismàtic (Ramon Llumà, de Convergència), que va jubilar-se el 2003 i que va proposar un relleu alternatiu que també va guanyar per majoria absoluta, tot i que la percepció ciutadana no va ser favorable i no el van reelegir. CiU va perdre la majoria absoluta i tres grups d’esquerres van fer el canvi mitjançant un pacte de govern. Aquell alcalde (Xavier Jornau) va traspassar i en les dues darreres legislatures Rodríguez ha pogut governar amb majoria absoluta.
No sabria dir què és el que fa que els municipis tinguin més o menys canvis, però opina que hi ha una saviesa popular que diu que “val més boig conegut que savi per conèixer”, i que hi ha un fraccionament polític en molts municipis que no facilita l’estratègia de ciutat.
Sobre coses dites anteriorment diu que va compartir l’alcaldia amb la presència al Parlament. Creu que el món municipal ha de tenir presencia i representació al Parlament, però que això també és causa d’un esforç municipal molt ampli. Finalment va deixar el Parlament perquè no podia dedicar-se a les dues coses. “Però també te avantatges: obre portes, coneixes molta gent, i pots aconseguir més coses pel teu poble més ràpidament”, ha dit.
Pel que fa a la limitació de mandats, creu que han de ser de 4 anys, primer perquè votar sempre és bo, i segon perquè si no tens temps d’acabar els projectes, ho has de poder explicar i raonar.
Berraondo agraeix la intervenció i dona pas a l’alcalde de Santa Coloma de Farners.
Joan Martí explica que Santa Coloma té 13.000 habitants i que és capital d’una comarca amb dues realitats (la costa: Lloret, Blanes, Tossa; i la Selva interior, amb menor població). Des de 1979 fins a 2015 hi va haver un govern monocolor de CiU només interromput de 1991 a 1993 per un govern socialista compartit. Des de 1995 a 2015, a més, continua el mateix alcalde. Alguns cops amb majoria absoluta i d’altres acompanyat per més formacions (PSC, Esquerra, etc.).
El 2015 es va trencar la tendència continuista per dos factors: primer perquè l’alcalde va anunciar que no es tornava a presentar després de 20 anys, i això “va alliberar” molts votants de la fidelitat que hi tenien i, segon, perquè “la realitat del país” era “diferent” el 2015. Així és com ERC, que havia tingut poca presència, va passar a tenir 7 regidors i va esdevenir força hegemònica, tot i estar en minoria, però amb estabilitat. Diu que els governs successius han tingut prou “ma esquerra” i generositat de cara a la gestió de la relació amb els partits en l’oposició i han escoltat totes les idees, creu.
També apunta el tema de la presència de les dones en el consistori i en les llistes electorals. Creu que cada vegada n’hi ha i n’hi haurà més. També augura més fragmentació ideològica en el futur. També es pregunta si la permanència de un mateix alcalde molts anys no va en contra de l’adaptació dels òrgans de govern municipal a la realitat canviant i a l’evolució dels nostres temps.
En acabar aquesta primera ronda d’intervencions, Eduard Berraondo introdueix unes preguntes de debat. La primera té a veure amb si la gran quantitat de processos electorals que es viuran el 2019 no generarà certa confusió entre electors i candidats. Particularment, com comunicaran els alcaldes amb els ciutadans?
Marc Solsona diu que el que volen els alcaldes és explicar l’obra de govern. “Volem que el debat sigui en clau municipal. Quan hi ha eleccions a Espanya un mes abans, es contamina el clima de diàleg, i si hi ha eleccions europees el mateix dia, tots els mitjans se centraran en les grans figures”. Així que molt del discurs dels municipis pot córrer el risc de diluir-se per donar pas al discurs general. “Jo com a alcalde, em presento a la reelecció per donar explicacions de la feina feta i els compromisos assolits”, diu.
David Rodríguez diu que en municipis on hi hagi mitjans de comunicació locals es pot contrarestar l’efecte de que “tot s’acaba a Barcelona” que representen les informacions publicades als grans mitjans. En canvi, en municipis més grans l’electorat ja no vota tant pensant en les persones sinó en les sigles i en el logotip.
Adam Tomàs diu que és evident que hi haurà afectació, però creu que “sovint menystenim la capacitat d’anàlisi i de decisió de la ciutadania”. Diu que alguns dels seus conciutadans li han expressat el desig de votar-lo a ell en les eleccions municipals però a unes altres sigles en les eleccions al govern de l’Estat.
Joan Martí creu que és inevitable que hi hagi la barreja entre unes i altres eleccions, i diu que el que li preocupa més es la “clivella informativa entre la ciutadania i la política”, en tant que hi ha persones “molt al dia de la realitat del poble i el país i altres que només tenen com a font d’informació els mass media”, i que aquests tenen uns missatges “molt uniformitzadors” on hi ha determinats matisos que no hi poden arribar.
Gandesa admet que com més petit és el municipi, més proximitat. Els ciutadans saben diferenciar les eleccions d’unes i altres menes. Al final veuen a nivell municipal que es cada cosa. L’unic que pot passar es que hi hagi una desafecció de la gent, una pèrdua de mobilització amb tantes eleccions tan juntes. La gent té molt clar a qui va a votar quan va a les municipals.
Marc Solsona diu que les eleccions europees, històricament, tenen baixa participació. I es pregunta si les eleccions municipals faran que n’hi hagi més del normal i que això generi “moviments inesperats” en les properes eleccions.
Antoni Biarnés diu que el seu estudi ha analitzat la relació entre grau de participació electoral i canvi en els governs i que són dues lògiques compatibles i explicables per temes diferents. Si puja la participació, en alguns casos, es genera canvi en els governs. Però també pot passar a la inversa…
També diu que el clima del moment apunta que estem més en la tessitura de 2015: el moment no és de tanta tensió política, l’economia ajuda i això fa pensar que difícilment s’incrementaran les taxes de canvi respecte la situació actual.
El moderador es pregunta ara sobre la dedicació exclusiva. Alguns dels presents són professors d’universitat, enginyers, etc. Cal abandonar la vida professional mentre s’està en política?
Carles Luz diu que depèn molt de la persona. Ell va abandonar totalment l’empresa familiar, perquè creia que la política era una dedicació exclusiva. També entén que és una etapa transitòria de la vida, que té caducitat.
Adam Tomàs matisa que Amposta no renuncia a tenir representació fora del municipi però que no cal que sigui l’alcalde qui la faci. També diu que es professor i enginyer industrial, i que hi ha una part de professió que ha renunciat, però que com a funcionari que es té el retorn garantit a la feina. Per tant, es molt més lloable qui treballa a l’empresa privada i ho deixa.
Mollerussa explica que va intentar fer compatible la feina i l’alcaldia en certs moments de la vida, però li va semblar que era molt difícil. També diu que l’actual el Parlament de Catalunya és el que menys alcaldes té (9) abans n’havia arribat a tenir 26.
Joan Martí diu que també ha intentat compatibilitzar la feina com a professor i la d’alcalde, fent-ho a temps parcial. En el meu cas personal m’ajuda a oxigenar-me de la dinàmica absorbent i complexa de la política municipal.
Berraondo introdueix un altre tema: el de la figura del delfí, o successor. És cert que n’hi ha o és cosa del passat?
David Rodríguez diu que si a la política hi ha d’haver relleu, es bo tenir algú localitzat que apunti maneres i que agafi experiència. En el seu cas no ha tingut èxit perquè s’hi ha hagut de presentar totes les vegades, però busca cert canvi en els regidors, combinant la renovació de la gent, però la continuïtat del projecte.
Berraondo pregunta als ponents que, de tots els temes de programa de 2015 que no s’han acomplert, quin en voldrien destacar en la propera legislatura?
Marc Solsona diu que el seu equip ha complert el 90% del programa, però que hi ha projectes que depenen d’altres administracions, com ara un vial nou que ha de fer de variant interior del municipi i habilitar més sol industrial.
Joan Martí diu que no formava part del programa electoral, però que tenien el compromís de finalitzar el POUM. No és motiu de debat al carrer, però si que afecta la vida i futur desenvolupament de la ciutadania.
David Rodríguez diu que hi ha hagut moltes coses no concloses, partint de la base que molts dels projectes que han endegat ja estaven previstos per a ser desplegats al llarg de més d’una legislatura, i també tenint present la situació excepcional de manca de disponibilitat de finançament municipal. A Solsona s’ha treballat molt el sòl industrial per a polígons. També cal treballar molt en la integració de col·lectius procedents de la immigració.
Adam Tomàs diu que han abandonat la idea de planificar per inaugurar. “Ho tenim tot engegat, però ho inaugurarem a primers de 2020”.
Carles Luz diu que hi ha molts projectes que estan molt ben definits, tot i no estar completats, i que si no s’han materialitzat és per manca de recursos. Hi ha certs temes molt importants encara per acabar, com ara la circumval·lació amb Gandesa. El que mes li sap greu, però, es tot allò que s’atura per causa d’una lentitud de gestió interna, i senyala la figura del secretari-interventor, especialment quan d’això en depèn la creació de llocs de treball, o l’aprovació del POUM… Creu que l’administració pública i l’empresa privada han d’anar més ben aparellades.
S’obre la paraula al públic.
El Sr. Lluis Recoder comparteix dues reflexions. En primer lloc explica que ha quedat sorprès pel que Marc Solsona ha dit en relació a la presència d’alcaldes al Parlament de Catalunya i creu que en els moments presents és important “que hi hagi persones acostumades a gestionar problemes” al Parlament.
L’altra reflexió té a veure amb el risc de la gran fragmentació política dels temps presents, perquè intueix que la capacitat d’arribar a pactes i bastir governs de coalició no és la mateixa ara que fa uns anys. Fa una crida a superar les diferències i a buscar pactes, i posa l’exemple del que va passar a Barcelona quan, amb motiu de l’aplicació de l’article 155, els regidors socialistes van abandonar la coalició de govern.
David Rodríguez diu que hi està d’acord, i que no es cert que l’augment de grups municipals hagi de portar a cap desgràcia, sinó que cal entendre-ho com a oportunitat. “El treball està aquí: un cop acabades les eleccions, cal fer coalicions i guanyar-nos els amics”. A la seva vila, explica, hi ha hagut majoria absoluta sempre i, tot i així, han sabut manar en coalició.
Marc Solsona entén que el que Recoder demana és fer política en tots els nivells. “Sempre ens hem entès quan hem posat la gent al centre del debat, i quan hem fet prevaldre la proximitat personal també entre els polítics locals”.
El Sr. Miquel Saumell comenta que tots els ponents són homes, i de partits molt alineats, i que tots porten el llaç groc. Això reflecteix la realitat dels municipis?
Berraondo aclareix que hi havia molts més alcaldes i alcaldesses convidats, però que s’han excusat.
Un assistent demana als ponents quins serien, breument, els temes clau de les eleccions municipals als seus municipis.
Adam Tomàs diu que a Amposta ho serà la majoria absoluta. Marc Solsona diu que el tema serà Mollerussa. Joan Martí també refereix a temes estrictament locals. David Rodríguez creu que ho serà el pas d’unes polítiques de crisi a unes polítiques de més bonança econòmica. Carles Luz també creu que seran projectes de futur de Gandesa.
El Sr. Eduardo Reyes (Súmate) comenta que a Catalunya hi ha molts pobles on hi ha guetos de persones castellanoparlants que tenen tendència a votar partits de sentiment espanyolista i no republicans. Pregunta si els alcaldes presents, atès que són de corrent contrari, adreçaran alguna comunicació específica per a ells.
Els diversos alcaldes presents responen que, o bé no hi ha guetos en els seus municipis, o bé no hi ha guetos de castellanoparlants, o bé les preocupacions es centraran més en els immigrats d’altres països, que de la resta de l’Estat.
Acabat el torn d’intervencions de debat, se li dona a Antoni Biarnès la darrera paraula per tal de fer un apunt de relatoria.
Antoni Biarnès comenta que l’estudi presentat avui confirma la tesi de Giulio Andreotti: “el poder desgasta, sobretot aquells que no el tenen”. En municipis petits i mitjans, el reconeixement dels candidats i la proximitat amb la ciutadania són fenòmens importants. Això no ha de ser excusa per a no fer bona feina. Els mandats són curts, però la poca durada es compensa pel fet que hi ha estabilitat. El repte de les administracions i governs locals no és tant la fragmentació com que els manca agilitat i tenen algunes formes pròpies del passat.
Fotos: Mireia Gimeno/Alcaldes.eu
– Extens reportatge fotogràfic –
amb fotografies ampliades
La notícia en altres mitjans:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
