1 novembre 2013 | Miquel Buch
(Article de Miquel Buch publicat al seu bloc personal)
“La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar remeis equivocats”. Aquesta frase del cèlebre humorista Groucho Marx, malauradament, és perfectament aplicable als moments actuals que estan vivint els ajuntaments de casa nostra davant l’atac constant per part del Govern de l’Estat cap a l’Administració local, la més ben valorada per la ciutadania segons totes les enquestes. El toc de gràcia de Madrid vindrà ara de la mà de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, més coneguda com Llei Montoro –pel ministre que la impulsa- o amb les seves sigles, PLRSAL. Una norma legislativa que ve a posar més llenya al foc, no només perquè no respecta l’autonomia local de la Generalitat, reconeguda en l’actual Estatut, sinó perquè s’ha redactat amb la única voluntat de recentralitzar i privatitzar els serveis que prestem els ajuntaments.
Groucho Marx ve a dir “Buscar problemes on no n’hi ha i, a més a més, trobar-los”. Sembla ser que aquest ha estat el principal objectiu al que s’ha dedicat el Govern central al llarg de dos anys. Ens han volgut fer creure –i el que és pitjor, han propagat- que els Ajuntaments som els culpables del creixent deute públic. Amb les xifres damunt la taula, hom pot demostrar la falsedat d’aquesta afirmació. La darrera dada que disposem, és del primer semestre de 2013, i el deute públic de l’Administració de l’Estat ascendia al 80% del Producte Interior Brut (PIB), el de les Comunitats Autònomes al 19% i el de les Administracions Locals era del 4,2%. No parlen per si soles les dades?
Posats a ‘buscar problemes’ també hauríem de dir que de tots els impostos que es recapten a l’Estat, els ens locals només en gestionen un 13% aprox… I segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, els ajuntaments es gasten el 26% dels diners del pressupost municipal en serveis no obligatoris.
Davant d’aquets cúmul d’evidències –totes elles negatives per als ajuntaments- val a dir que l’Administració local serà l’única que tancarà amb superàvit l’exercici de 2013. Per tant la conclusió és que estem poc i mal finançats, prestem més serveis dels que ens pertoquen però alhora som capaços de gestionant eficaçment els nostres minsos recursos.
Un cop cercats els problemes, cal trobar doncs i segons l’humorista, els diagnòstics falsos. Per tal de reduir la despesa, des del Govern central ens diuen que sobren ajuntaments i, per tant, alguns s’han d’eliminar. Un cop més, les xifres son eloqüents i destrossen aquesta teoria. A Europa, la mitjana d’ajuntaments és de 130 municipis per cada milió d’habitants, mentre que a l’Estat espanyol és de més de 180. Doncs bé, a Catalunya és de 126. D’aquí que la suposa reducció d’ajuntaments, si algú demostrés que és una bona mesura no seria d’aplicació de cap manera a Catalunya.
Han explicat als 4 vents, que els Ajuntaments som malgastadors. Anem a veure, seria d’inconscients pensar que alguns dels 947 municipis de Catalunya no han estat gestionats com corresponia. Segurament els “controllers” que vetllen pq l’Administració Local complexi les normatives han fallat. Però d’aquí a condemnar a tothom hi ha una volta i mitja.
I per acabar, encarant els “remeis equivocats”, sorprenentment després de presentar els millors resultats de tota l’Aministració pública de l’Estat, ara diuen que ens toca estalviar, com si no fes temps que ho fem! I Per aquest motiu, volen reduir els serveis impropis que donem els ajuntaments. És a dir, tots aquells que prestem i paguem però que competencialment no ens corresponen. Ens diuen que seran les Diputacions les encarregades de fer-ho. Dubto que el mateix servei prestat per una Diputació sigui més barat, però en el cas que ho sigui, què ens passarà? De ben segur que ens porta crear ciutadans de primera i ciutadans de segona, en funció de la distància que tinguin de la Diputació. I evidentment cap a la privatització de serveis necessaris i bàsics.
Aquí, l’única certesa és que el Govern central està impulsant una llei que persegueix recentralitzar la gestió dels ajuntaments, abolir l’autonomia local i castigar l’administració que menys problemes genera. I al final, com sempre passa, el més perjudicat serà el ciutadà amb unes receptes ‘miraculoses’ que ja s’han demostrat ineficaces abans de posar-les en pràctica.
Els ajuntaments no som, ni de bon tros, l’administració que ha malbaratat els diners. Tot al contrari. Hem gestionat correctament els nostres recursos, governem des de la proximitat, ens fiscalitzen per totes bandes i prestem els serveis més propers al ciutadà. I amb tots aquests elements en contra, som l’administració més ben valorada segons les darreres enquestes.
Com qualsevol altre electe local li pot passar, jo no comparteixo de cap manera, la frase d’en Groucho Marx. Però veient l’actitud bel•ligerant del Govern del PP, crec que quan va la va dir, pensava en ells i el Cop d’Estat a l’Autonomia local que ens volen infringir.
