La ciutat catalana comparteix el guardó amb la neerlandesa Horst aan de Maas. Lisboa serà la Capital verda europea 2020
Lisboa ha rebut el premi a la Capital verda europa 2020; el títol a la "Fulla verda europea 2019 se l’han endut Cornellà de Llobregat i Horst aan de Maaas conjuntament. El comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, ha entregat els premis a les tres ciutats en una cerimònia que ha tingut lloc aquest dijous a Nijmegen (Països Baixos) la ciutat que actualment ostenta el títol de Capital verda europea. A més a més del títol, Lisboa rebrà un incentiu financer de 350.000 euros de la Comissió Europea.
El comissari Vella ha afirmat: "és un honor entregar el premi a la onzena Capital verda europea i també a la sisena i setena ciutats més petites premiades amb la fulla verda europea. Elles són les noves campiones de la sostenibilitat urbana. Ara que entrem en la segona dècada d’aquests premis, la iniciativa té més rellevància que mai. Estem fent front reptes mediambiental globals enormes. El canvi climàtic, el consum excessiu, els residus de plàstic i la pèrdua de la biodiversitat són grans amenaces per a les nostres ciutats i per al nostre futur. És inspirador comprovar el lideratge de Lisboa i de les altres ciutats guardonades amb aquest premi. Amb una millor gestió mediambiental, una bona planificació urbanística i posant els ciutadans al centre de la transformació verda, han demostrat com els reptes mediambientals es poden convertir en una oportunitat i com es pot fer que les ciutats siguin llocs més saludables i agradables per viure-hi i per treballar-hi".
El jurat va determinar que Lisboa, que va començar els seu camí cap a la sostenibilitat en plena crisi econòmica, pot ser una inspiració per a moltes altres ciutats a la UE després d’haver demostrat que la sostenibilitat i el creixement econòmic van de la mà.
Una panell d’experts han subratllat que Lisboa és particularment forta en el camp de la mobilitat sostenible, l’ús sostenible del sòl, el creixement verd i innovador, l’adaptació al canvi climàtic i els residus:
· Lisboa va ser la primera capital europea en signar el Pacte dels alcaldes pel clima i l’energia al 2016 després d’assolir una reducció del 50% en les emissions de C02
· (2002-14); reducció del consum d’energia en un 23% i de reducció del consum d’aigua en un 17% del 2007 al 2013
· Té una visió clara de la mobilitat urbana sostenible i ha aplicat mesures per reduir l’ús del cotxe i promoure la bici, el transport públic i el caminar. Al 2017 Lisboa va llançar un programa per compartir bicicletes que comptava amb dos terços de la flota de bicicletes elèctriques per animar als ciutadans a arribar als turons de la ciutat amb aquest mitjà de transport.
· Té una de les xarxes més grans del món de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i el 39% de la flota de cotxes de la ciutat són elèctrics.
· El 93,3% dels ciutadans de Lisboa viuen a una distància d’uns 300 metros d’un servei de transport públic
· El 76% dels habitants de la ciutat viuen a 300 metros de zones urbanes verdes
· Hi ha un fort compromís cap a la sostenibilitat del sòl, particularment a l’hora de fer infraestructures o espais verds per contrarestar els efectes del canvi climàtic com ara la sequera, les onades de calor, les tempestes o les inundacions.
Per la seva banda, Cornellà de Llobregat ha estat premiada pel seu compromís en fer d’una ciutat metropolitana amb una alta densitat de població, un espai sostenible que pot servir d’exemple a altres zones urbanes compactes. El jurat va quedar particularment impressionat per les seves mesures per calmar el trànsit i la promoció de models de transport sostenible. També s’ha reconegut el seu esforç en la gestió de l’aigua com ara la conservació de l’aigua, la gestió de les inundacions i les campanyes públiques de consciència.
Cornellà comparteix el premi amb la ciutat neerlandès de Horst aan de Maas, que ha estat guardonada per la seva estratègia per involucrar totes les parts implicades de la ciutat, especialment els ciutadans, en un ampli ventall d’activitats relacionades amb el canvi climàtica, la mobilitat sostenible, l’aigua i la qualitat de l’aire. La ciutat compta amb una gran xarxa de transport pública i de bicicletes i ha dut a terme moltes accions per promoure l’ús de la bici, els vehicles elèctrics i perquè es comparteixi el cotxe.
Rerefons
El premi de Capital Verda té l’objectiu de reconèixer els assoliments ambientals de les ciutats europees perquè aquestes serveixin d’inspiració per les altres. Abans de Lisboa, deu citats van guanyar el premi: Estocolm (2010), Hamburg (2011), Vitoria-Gasteiz (2012), Nantes (2013), Copenhagen (2014), Bristol (2015), Ljubljana (2016), Essen (2017), Nijmegen (2018) i Oslo (2019).
El premi a la Fulla Verda europea es dóna a les ciutats d’entre 20.000 i 100.000 habitants pel seu potencial a l’hora d’actuar com a "ambaixadors verds" de les ciutats petites.
Des del seu llançament, al 2015, cinc altres ciutats han estat guardonades amb aquest premi: Mollet del Vallès i Torres Vedras, Portugal (2015); Galway, Irlanda (2017); i Leuven, Bèligca i Växjö, Suècia (2018).
