“D’aquesta crisi no ens en sortirem sense els ajuntaments”

Primerament, com defineix el seu estil de fer política?

Diria que és el que tradicionalment s’ha fet a ERC i a la ciutat: proximitat, anar trepitjant el carrer tant com sigui possible i atenció a la ciutadania. El meu despatx sempre està obert i tothom que demana audiència amb l’alcalde, la té concedida en poc temps. Intento copsar els problemes de totes les persones.

Què ha après de tots aquests anys fent d’alcalde?

Han estat uns anys molt complexos. El meu primer mandat, de 2015 a 2019, ens vam trobar amb un fet històric al país que tenia grans implicacions municipals. Vam arriscar-nos i vam acompanyar el Govern de la Generalitat a l’hora de fer possible el referèndum de l’1 d’octubre, amb totes les conseqüències jurídiques que va tenir.  

El segon mandat, l’actual, pensava que seria més tranquil i que podríem gaudir de la política municipal. Volíem desenvolupar moltes idees i projectes però, de cop i volta, va esclatar la pandèmia al país i tot va canviar. Vam haver de reordenar  les prioritats i passar a recolzar la nostra ciutadania, comerços, empreses, etcètera per evitar que fessin fallida.

Amb la pandèmia vam haver de reordenar  les prioritats i passar a recolzar la nostra ciutadania, comerços, empreses, etcètera per evitar que fessin fallida.

Li hem demanat que ens portés unes fotografies personals. Què ens en pot dir?

Una d’elles és a Anglaterra. Des de ben petit, amb quatre o cinc anys, jo ja estudiava anglès. Tots els mesos de maig i juny els meus pares m’enviaven a Anglaterra a l’escola ordinària. Això em va obrir els ulls i em va fer madurar molt. Vaig conèixer una altra cultura i em vaig endinsar en la llengua anglesa. Això m’ha fet ser una persona molt àvida de conèixer món i d’altres cultures… És el que m’apassiona en aquesta vida.

Molt bé. En aquesta altra hi surt fent d’esportista.

Així és. El bàsquet és una altra passió que sempre he tingut i que encara conservo. Em permet evadir-me de les preocupacions i, com a mínim, un cop per setmana, trobar-me amb els amics i jugar un partit. Enguany, amb la pandèmia, no ha estat possible. Igualment, també acostumo a anar a veure jugar el Barça i viatjo amb l’equip en algun desplaçament o altre.

I en la tercera foto ja apareix com a alcalde.

Així és. Aquesta és la festa d’un pregó de festa major. A Manlleu és una festa molt important perquè hi ha molta gent que ja no viu a la ciutat i que aprofita l’ocasió per retrobar-se amb la família i els éssers estimats. Tothom agraeix compartir aquests moments i a mi m’agrada que m’expliquin les seves vivències i em donin la seva opinió de com veuen la ciutat des de fora.

Ens deia que la pandèmia ha canviat molts plans. De quina manera els ha afectat?

Manlleu és una de les ciutats amb major complexitat social del país i amb la crisi de la pandèmia ha plogut sobre mullat. Les persones amb menys recursos i més vulnerables han estat les que més han patit. I, lamentablement, seran les que més patiran encara al llarg dels propers mesos. Per tant, la prioritat absoluta d’aquest ajuntament està sent la de recolzar a aquestes famílies i ajudar-les a recuperar el que hagin perdut durant la crisi.

Dit això, també és cert que no hem patit tant com en altres indrets. El comerç de les ciutats més petites ha sobreviscut i, fins i tot, ha anat en augment. El fet d’estar tancats i confinats ha fet que molta gent descobrís el comerç de proximitat i ha evitat desplaçaments als grans centres comercials de Vic, Girona o Barcelona. Molts comerciants de Manlleu ens ho han explicat. I, a nivell industrial, les empreses d’aquí també ens diuen que s’estan recuperant molt bé i que la sotragada només va ser en el moment inicial. 

Manlleu és una de les ciutats amb major complexitat social del país i amb la crisi de la pandèmia ha plogut sobre mullat.

Com caracteritzaria aquesta ciutadania tant diversa que habita Manlleu?

D’una banda, molt diversa, i de l’altra molt crítica. Sovint li manca una mica d’orgull de pertinença de la ciutat. Volem insuflar-lo i generar activitats per promoure l’autoestima manlleuenca. Com li deia, aquesta és una ciutat de contrastos. Fins i tot hi ha qui diu que hi ha dos Manlleus: el de la immigració i l’autòcton. Jo m’estimo més parlar de les 21.000 cares de Manlleu, perquè totes les persones enriquim la ciutat. Cal valorar la diferència i la diversitat. També és una ciutat molt jove.

Volem insuflar l’orgull de pertinença i generar activitats per promoure l’autoestima manlleuenca.

I què diria que és el millor i el pitjor de viure aquí?

El pitjor és un elevat índex de pobresa endèmic. Moltes persones van arribar a la ciutat en moments de creixement econòmic i amb la crisi de 2008 es van trobar sense oportunitats laborals. Encara no les han trobat. Nosaltres mirem d’oferir-los capacitació però ens resulta molt complicat reinserir una part important de la població. Això ens preocupa molt, perquè també té una vessant de pobresa infantil. 

Quant a elements positius li diré que som una ciutat meravellosa amb un potencial grandíssim i uns indrets poc coneguts encara per part del turisme. El passeig del Ter és una joia urbana, amb tres quilòmetres de paisatge fascinant dins de la ciutat. Igualment tenim una gran capacitat econòmica i industrial i molts serveis, i som una ciutat ideal per viure-hi.

Ha qui diu que hi ha dos Manlleus: el de la immigració i l’autòcton. Jo m’estimo més parlar de les 21.000 cares de Manlleu, perquè totes les persones enriquim la ciutat.

Quina és la situació econòmica a l’ajuntament en aquests moments?

És relativament bona. En el passat mandat ja vam fer molta contenció i vam reduir dràsticament el deute que teníem. Com li deia, esperàvem que aquest fos un mandat amb capacitat d’inversió per portar a terme obres i projectes molt importants per a la ciutat, però la pandèmia ens ha obligat a endarrerir-ho.

Amb tot, creiem que en els dos darrers anys d’aquest mandat podrem aconseguir gran part del que inicialment ens havíem proposat. Resoldrem el pla de mandat de forma molt satisfactòria. El nivell d’endeutament actual és molt baix, tenim capacitat d’endeutament, i sortosament podem trencar la regla de la despesa.

Creiem que en els dos darrers anys d’aquest mandat podrem aconseguir gran part del que inicialment ens havíem proposat.

Parli’ns d’aquests projectes que volen portar a terme en la part final de la legislatura.

Un dels més importants és el d’acabar el “Centre”, el teatre municipal. Ja està en funcionament, però va estar molts anys tancat perquè no trobàvem finançament per fer l’obra i hi havia un problema amb la propietat de l’edifici que ens dificultava molt fer inversions. Ara només en queda una segona fase per fer.

També volem donar una nova ubicació a la comissaria de la policia i portar a terme la rehabilitació de Can Puget, un edifici emblemàtic on hi ha part de les oficines de l’ajuntament i l’escola de música municipal. Addicionalment, a l’igual que molts altres ajuntaments, la pandèmia ens ha fet obrir els ulls i repensar la mobilitat urbana a la nostra ciutat. Per aquest motiu, en uns dies, posarem en marxa un nou carril bici.

Quant a promoció econòmica, quines són les seves principals prioritats?

Com us deia, Manlleu és i sempre ha estat una ciutat industrial. Justament estem a punt de començar les obres d’un nou polígon industrial i creiem que a Catalunya viurem molts processos de reindustrialització en els propers anys. Moltes empreses que tenien la seva producció a fora de les nostres fronteres comencen a apostar per tornar a fabricar al a nostra terra. Per tant, creiem que el paper del nou polígon serà essencial per fer créixer la nostra ciutat i per atreure inversió exterior.

Aquest cicle econòmic serà essencial per reduir la taxa d’atur i, finalment, desencadenar una sèrie d’esdeveniments. Si hi ha més treball, hi haurà més capacitat econòmica per consumir i donar vida al comerç local, a la ciutat i a la cultura. Generar activitat cultural també té el seu impacte. Ho veiem en el temps de Nadal, quan muntem la pista de gel i ens ve molta gent de fora a patinar i a comprar aquí.

Molts municipis es queixen de no tenir habitatge disponible. En quina situació es troben vostès?

La manca d’habitatge és una de les preocupacions que compartim els alcaldes. Sobretot, d’habitatges de lloguer per a les famílies més vulnerables. N’hi ha pocs i són propietat d’entitats bancàries o de fons voltors que no en posen cap al mercat perquè busquen treure’n una rendibilitat més gran si els venen. 

A la ciutat això genera un problema gravíssim. Hi ha poca disponibilitat d’habitatges i els que hi ha són molt cars. I hi ha una gran demanda, però una oferta molt escassa. Com a ajuntament, intentem adquirir tots els pisos amb dret de compra que ens arriben des de la Generalitat i posar-los al servei del jovent i les famílies que volen quedar-se a viure a Manlleu. En això reclamem més competències municipals: Si més no, la gestió de l’habitatge hauria de ser compartida amb la Generalitat.

Parlant de competències, l’ajut de les entitats supramunicipals és important per a vostès, segurament.

Així és. La Diputació de Barcelona sempre està al nostre costat i és indispensable. També esperem que la Generalitat, amb els nous pressupostos, contempli les inversions que puguem fer a nivell municipal. Sempre he estat un ferm defensor de l’autonomia local i de tenir competències delegades en diversos àmbits, si estan acompanyades del pressupost pertinent.

Sempre he estat un ferm defensor de l’autonomia local i de tenir competències delegades en diversos àmbits, si estan acompanyades del pressupost pertinent.

Vostè és també el vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya. Com valora el paper de les entitats municipalistes?

Aquí el suport és diferent. No es tracta tant d’un recolzament en recursos humans o econòmics, com de donar servei al municipalisme i defensar-ne els valors. El que fem a la Federació és oferir una interlocució amb el govern de la Generalitat i de vegades amb el de l’Estat, per aconseguir més recursos i resoldre les mancances. Sempre he dit que unir-nos ens dona als municipis molta més força.

Per exemple, fa temps que es parla dels fons “Next Generation” que ens han d’arribar des d’Europa. Des de la Federació reclamem que ens arribin recursos directes no condicionats, que ens anirien molt bé per a les finances locals. Som les administracions més properes a la ciutadania i cobrim moltes de les necessitats bàsiques de la gent, com s’ha vist durant la crisi. Allà on la Generalitat no arribava, hi hem arribat les corporacions locals, perquè entenem que havíem d’arribar-hi… No podíem permetre’ns tancar indústries, comerços i empreses.

Quin ha estat el millor i el pitjor moment que ha viscut al capdavant de l’alcaldia?

Cada vegada que s’inaugura una gran obra com la biblioteca o el Teatre Centre hi ha molta repercussió mediàtica, però els moments que més valoro personalment tenen a veure amb situacions en què un ciutadà et demana recolzament i l’ajudes a superar un moment dur a la vida. Això és el millor que m’ha donat l’alcaldia.

I el moment més difícil va ser fa un any, quan van circular unes imatges meves que van ser conegudes per tothom. Va ser un cop molt dur, no tant per mi sinó per la meva família. Crec, però, que vaig prendre la decisió correcta i em vaig fer més fort a nivell personal i polític. De tot se n’aprèn i de tot cal trobar el vessant positiu, tornar-se a alçar i intentar fer-ho millor. 

Quan es troba amb altres alcaldes o alcaldesses, quines són les principals reivindicacions en les que coincideixen tots?

Abans ho comentava: una de les necessitats que compartim amb molts alcaldes i alcaldesses d’aquest país és l’augment en l’àmbit competencial. La manca de finançament i de recursos per desplegar polítiques que ens venen delegades, també és un altre dels problemes que compartim. D’aquesta crisi no ens en sortirem sense els ajuntaments, i el país sempre serà millor si els ajuntaments som més forts. Per tant, la reclamació és molt bàsica: més recursos i més competències.

Creu que als ajuntaments se’ls té prou en compte des de la Generalitat, a l’hora de planificar el futur del país?

Doncs sovint, no. I em remetré a la gestió que s’ha fet d’aquesta crisi. És evident que es tractava d’un fenomen extraordinari i que ningú no en neix après. I també que s’han fet coses ben fetes. Però a nivell municipal hi ha hagut moltes coses que ens afectaven i de les que ens hem assabentat després e llegir-ho a la premsa. 

Jo crec que aquesta no és la forma de col·laborar amb les administracions. El que reclamo és que puguem compartir més bé la informació, que puguem debatre-la i buscar solucions de forma conjunta. Com us deia abans, nosaltres som els que copsem la realitat ciutadana i les necessitats de les persones, les empreses i els col·lectius socials. Per tant, podem ser de gran ajut a les administracions superiors. Sovint es té una visió excessivament centralista de l’administració i se’ns té poc en compte.

Sovint es té una visió excessivament centralista de l’administració i se’ns té poc en compte.

Fa algunes setmanes es van aprovar els indults per als presos polítics. Quina valoració en fa?

Personalment, una de molt positiva. Aquests polítics no haurien d’haver entrat mai a la presó. I crec que era indispensable que en sortissin, ja fos per ells mateixos com per la seva família i entorn. Però això no és la solució definitiva al problema que tenim a Catalunya. Cal que anem més enllà i que parlem obertament d’una amnistia. Dia si i dia també ens trobem amb noves persones imputades i el que cal és buscar una solució política de futur. L’Estat ho hauria de tenir molt clar, però falta la visió d’un estadista, com hi ha a d’altres països europeus.

Ens pot explicar quina és la seva agenda d’avui?

Aquestes setmanes intento baixar una mica el ritme i, per exemple, concentro les reunions de la tarda en dos o tres dies de la setmana i desplaço tota l’activitat possible als matins.

Avui, que és dilluns, és un dia en què ens hem llevat d’hora i hem celebrat la trobada de l’equip de govern a dos quarts de vuit del matí. Hem discutit sobre les qüestions que afecten Manlleu. Després m’he reunit amb la secretària i vist l’agenda de la setmana. Avui, precisament, teníem un tema important a despatxar sobre els empadronaments i les peticions de persones que ocupen pisos fraudulentament.