Ens trobem avui amb el Secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran per valorar el seu mandat, poc després que s’hagin convocat eleccions al Parlament. David Rodríguez ens explica els projectes en curs i els que quedaran al calaix fins la constitució d’un nou Govern.
Vostè va ser alcalde de Solsona fins al setembre de 2021. I actualment és Secretari de Governs Locals. Què li ha aportat, professionalment, aquesta etapa més recent?
La feina d’un alcalde és molt exigent. Cal dedicar l’atenció 24 hores, set dies per setmana. L’Ajuntament el tens sempre al cap i pateixes un gran nivell de estrès i pressió. Aquí, a la Secretaria, l’exigència també és gran, però és d’una altra manera: la feina no s’acaba mai, però el sentiment d’urgència i la pressió de la ciutadania no els tenim tan a la vora.
L’actual és una experiència professional diferent. I, en certa manera, és un bon complement a la feina que vaig fer tants anys com a alcalde. A més, sé què fan els alcaldes i això em dona una bona perspectiva a l’hora d’entendre les relacions entre el món local i la Generalitat.
Val a dir, també, que des de la Secretaria mai hem tingut la intenció de relacionar-nos amb el món local des del paternalisme. Al contrari, hem volgut impregnar el Govern de la Generalitat d’una sensibilitat nova. Els acompanyem i ens hi tractem de tu a tu, no des de la jerarquia.
Des de la Secretaria mai hem tingut la intenció de relacionar-nos amb el món local des del paternalisme. Al contrari, hem volgut impregnar el Govern de la Generalitat d’una sensibilitat nova
Des de la seva posició actual ha canviat la manera de veure els problemes del territori?
Des d’aquí s’entenen algunes coses de manera diferent. Com a regidor i com alcalde sempre havia tingut la percepció que l’Administració era lenta per fer qualsevol cosa. Però a la Generalitat, això es multiplica. Aquí encara calen més garanties i procediments per fer qualsevol cosa.
Quines són les funcions de la Secretaria?
Aquí tenim tres pilars. El primer és el manteniment de les relacions amb el món local. Això vol dir que donem suport als ajuntaments en qualsevol assumpte que tingui a veure amb la seva relació amb la Generalitat. Diguem que, en temes sectorials, els municipis ja s’adrecen allà on toca. Però si alguna vegada els cal suport, o veuen que no se’ls atén prou bé, saben que ens troben a nosaltres.
D’altra banda, també tenim funcions de l’àmbit propi de la Direcció General de l’Administració Local. I, des d’aquest marc, tenim el segon i tercer pilars. El segon és l’assessorament jurídic: redacció d’informes patrimonials que ens demanen els ajuntaments, tramitació de sol·licituds per a l’habilitació accidental o interina de funcionaris, etcètera. I el tercer és la cooperació local. En aquest sentit, facilitem ajuts específics als municipis, com ara els fons de cooperació local, les subvencions als càrrecs electes, el PUOSC…
En temes sectorials, els municipis ja s’adrecen allà on toca. Però si alguna vegada els cal suport, o veuen que no se’ls atén prou bé, saben que ens troben a nosaltres
Quines són les principals necessitats del món local a Catalunya, actualment?
En són uns quants que s’arrosseguen des de fa temps i que no tenen una fàcil solució. El primer és el del finançament municipal d’ajuntaments i consells comarcals. En el cas dels primers, particularment, ens trobem amb el fet que la Generalitat té molt poques competències i que tot depèn, directament o indirecta, de l’Estat.
De fet, un dels principals problemes que van tenir els ajuntaments a finals de l’any passat va ser el de poder quadrar els pressupostos: els increments de preus de l’energia, materials i matèries primes ho va fer molt més difícil tot. Afortunadament, però, hi va haver una notícia positiva amb la recaptació dels impostos i, per tant, amb l’augment de la participació dels municipis en els tributs de l’Estat. Això ha alleugerit les finances locals una mica.
Un dels problemes que van tenir els ajuntaments a finals de l’any passat va ser el de poder quadrar els pressupostos: els increments de preus ho va fer molt més difícil
Algun altre problema?
Un altre que és habitual és el de la relació de competències dites impròpies… Els ajuntaments no només exerceixen les competències que els corresponen sinó que, com a administració més propera a la ciutadania, n’assumeix unes altres que no li són pròpies. I si no les tiren endavant ells, no es porten a terme.
La tercera preocupació és la burocratització en l’Administració. Ha incrementat molt…
Des del Govern han fet alguna cosa per pal·liar-ho?
Novament, és una feina complexa. La Generalitat està treballant, per exemple, en una llei de simplificació administrativa. Però moltes de les noves càrregues burocràtiques provenen d’altres administracions. Per exemple, ens va perjudicar molt la LRSAL i el sostre de despesa, malgrat que es va alleugerir en els darrers anys.
Però, altra vegada, la legislació municipal a Catalunya depèn de la Llei de Bases de Règim Local, que és de competència estatal. És la que marca les directrius en aquest sentit i el nostre marge d’actuació és petit.
La legislació municipal a Catalunya depèn de la Llei de Bases de Règim Local i el nostre marge d’actuació és petit
Una de les coses en les que sí que han pogut avançar és l’Estatut dels Municipis Rurals.
L’Estatut intenta pal·liar problemes que afecten tots els ajuntaments, però que tenen un efecte especialment greu en municipis petits i rurals. I, concretament, vol donar eines i ajuts per lluitar contra el despoblament, que ara arriba a uns nivells dramàtics.
En quin punt es troba?
Ara mateix, el procés de tramitació de l’Estatut està acabat per part del Govern. El projecte de llei ha estat aprovat pel Govern que, a la vegada, el deixarà a disposició del Govern que resulti de les properes eleccions perquè faci la seva tramitació al Parlament. La feina està feta, sigui com sigui.
Però depèn de si el nou Govern el vol posar en marxa.
Esperem que així sigui. Nosaltres estem convençuts que el nou Govern, sigui del color que sigui, ho farà. De fet, les converses que hem tingut amb els diversos grups polítics ens demostren que tots son sensibles a aquestes necessitats i que és una eina de país.
Si volem lluitar contra la manca d’heterogeneïtat territorial, és l’eina que ens cal. Hi ha dues terceres parts del territori amb una baixa densitat de població. I la gran majoria de les persones viuen en, només, una tercera part del país. Aquesta és una situació que hem de revertir en benefici de tots.
Estem convençuts que el nou Govern, sigui del color que sigui, posarà en marxa l’Estatut dels Municipis Rurals
Per tant, hi ha consens.
Tothom n’és conscient i ens diu que tenen la voluntat de resoldre el problema. Per aquest motiu creiem que l’Estatut pot tenir èxit. A més, hem volgut treballar-lo tenint en compte els principals grups d’interès, com ara l’Associació de Micropobles o Eines de Repoblament Local. Volíem que recollís el màxim consens. Em sorprendria molt que el proper Govern, fos de qui fos, no seguís endavant amb el projecte.
Quina relació té la Secretaria amb les entitats municipalistes?
Molta. Nosaltres, precisament, necessitem una gran interlocució amb el món local. I no podem fer-ho amb tots els ajuntaments al mateix temps de manera independent. Així que les entitats són un gran actiu per fer-ho el millor possible.
De fet, des de la Secretaria de Governs Locals gestionem la Comissió de Govern Local, que està formada pel Govern i les entitats municipalistes. Per ella hi passen totes les normatives que el Govern impulsa, abans de ser aprovades. Això garanteix que s’escoltin les entitats i els seus posicionaments en les lleis.
I en la qüestió dels habilitats nacionals, per exemple, hem col·laborat amb l’ACM impulsant una borsa d’interins per cobrir-ne les places vacants. L’ACM va crear un postgrau per formar les persones que volguessin passar les proves estatals i una formació intensiva per qui s’hi volgués presentar a les de la Generalitat.
Les entitats municipalistes són un gran actiu per ajudar-nos a mantenir interlocució amb el món local
Hi ha manca de funcionaris i tècnics als ajuntaments.
Ho portem arrossegant des de fa molt de temps i la previsió es que el problema s’accentuï encara més. Cal tenir en compte l’edat mitjana de les persones que estan fent aquestes funcions als ajuntaments, que és propera a la jubilació en molts casos. En els propers 10 anys hi haurà un gran nombre de baixes per raons naturals i caldrà reposar aquests perfils. La necessitat de noves persones que ocupin aquestes places és molt gran i s’afegeix a la necessitat que ja tenim ara.
En els propers 10 anys hi haurà un gran nombre de baixes als ajuntaments per raons naturals i caldrà reposar aquests perfils
I això afecta a tots els ajuntaments?
El problema és bastant genèric, però no tots els territoris el pateixen de la mateixa manera. Al món rural és més greu. I per això treballem, per exemple, amb la Escola d’Administració Pública, el COSITAL de Lleida i la Universitat de Lleida en una borsa d’interins que tingui un format diferent, més innovador, que valori més les competències que els coneixements.
Això podria ajudar a renovar els perfils.
Precisament. Una de les coses amb què ens trobem quan obrim una borsa de treball és que moltes persones de les que s’hi apunten ja estan treballant a l’Administració local, de manera que els perfils no necessàriament es renoven.
Però amb aquesta iniciativa tenim l’esperança de poder atreure gent més jove, sense experiència, i poder-los donar un acompanyament necessari. Donaran el servei adequat i augmentarem el nou personal a les plantilles.
En quant a la sequera, preveuen retirar les sancions als ajuntaments que incompleixin? La Federació de Municipis, així ho demana…
Això ja no correspon al nostre àmbit. Depèn d’Acció Climàtica i ells ho hauran de decidir. Nosaltres, en tot cas, ens fem ressò de les demandes del món local i les traslladem al departament corresponent.
També cal entendre que en el darrer any hem dedicat molts diners en concepte d’ajuts per als ajuntaments, per a la millora de les xarxes en baixa dels municipis, o per a la digitalització dels sistemes.
I sé que l’ACA no vol promoure les sancions als municipis de manera gratuïta. El que volen és que tothom es mentalitzi de la necessitat de combatre la sequera. I els ajuntaments, com a responsables de la xarxa en baixa, han d’entendre que, malgrat les obres i inversions no són percebudes pels ciutadans, és necessari que es facin. Si no, després les pèrdues són enormes.
Sé que l’ACA no vol sancions pels municipis de manera gratuïta. Més aviat, volen que tothom es mentalitzi de la necessitat de combatre la sequera
Vistes des de fora, però, les sancions poden semblar desmesurades.
A la vida sempre hi ha d’haver un bastó i una pastanaga. Si no hi ha bastó, no hi ha tanta pressió. I als ciutadans també se’ls sanciona quan no fan el que han de fer. Al final, estant d’acord en què ens podem entendre amb els ajuntaments, la funció de les sancions no és la de recaptació, sinó la d’incentiu.
De quin projecte dels del seu mandat se sent més orgullós?
Estem molt contents de l’Estatut dels Municipis Rurals. És una necessitat de país i és una eina pionera. En d’altres llocs hi ha eines similars nominalment, però que són més aviat declaracions d’intencions. En el nostre cas, tenim una normativa aplicable immediatament, dotada de mesures concretes, per tal que els beneficis per als municipis es visualitzin immediatament. El fet de ser pioners vol dir que obrim camí.
Una altra cosa que ens fa sentir contents és que vam donar l’impuls definitiu a la creació de la comarca del Lluçanès. Era una reivindicació que venia de la consulta de 2015 i a la que no s’havia donat resposta.
Una altra cosa que ens fa sentir contents és que vam donar l’impuls definitiu a la creació de la comarca del Lluçanès
Ha quedat alguna cosa al calaix?
Ens hauria agradat portar endavant una Llei de Governs i Finances Locals, que cal desenvolupar i de la que fa molts anys que es parla. En tenim un primer esborrany fet, a partir del treball de l’equip redactor de la Universitat de Barcelona.
Igualment, ens hauria agradat molt tirar endavant el nou PUOSC que havia de donar suport als ajuntaments des de 2025 a 2028. El teníem a punt i l’hauríem volgut implementar, perquè donava resposta al que reclamen els ajuntaments. Era un PUOSC molt obert , en què tothom tenia molta flexibilitat, tant per accedir-hi com per executar-lo. Teníem clar que no pot ser que la Generalitat li digui a un ajuntament en què s’ha de gastar els diners.
Per acabar: segueix en contacte amb Solsona i el seu dia a dia?
Segueixo en contacte amb la Judit Gisbert, l’alcaldessa actual, però no estic al cas del dia a dia de la ciutat. A més, quan vaig deixar l’ajuntament vaig convèncer-me que havia de saber marxar. Des del moment en què ho deixes, tu ja no ets qui està a l’Ajuntament. Ara hi ha un altre equip que ho ha de fer a la seva manera. Si em necessiten per alguna cosa, saben on soc.
Amb tot, ens trobem de tant en tant. I si cal participar en algun sopar de candidatura, allà estic. Però no em toca ser-hi.
Segueixo en contacte amb l’alcaldessa de Solsona, però no estic al cas del dia a dia de la ciutat
Perfil de David Rodríguez
David Rodríguez va entrar en política el 2002 com a militant de base d’ERC. El 2007 va entrar a l’Ajuntament de Solsona com a regidor. El 2010 va rellevar el difunt Xavier Jounou a l’alcaldia fins el 2021. Va ser diputat al Parlament, vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i en el tram final del seu mandat com a alcalde va rebre l’encàrrec de dirigir la Secretaria de Governs Locals i Relacions amb l’Aran.
