Persona eminentment vital i emprenedora, la Rosa Bou transmet passió i sensibilitat d’artista per tots els projectes als que es dedica. L’alcaldessa de Caldes d’Estrac, o Caldetes, ens explica quins són els reptes del seu mandat.
“Soc d’ERC i vull una Catalunya que pugui autogestionar-se. Penso que el dret a l’autodeterminació és molt important i que totes les coses de la vida es poden decidir votant. Però també estic absolutament enamorada de Madrid i del nord d’Espanya. Hi viu una gent fantàstica que sempre m’han tractat molt bé. No m’agrada que es parli de “Madrid” per referir-se a l’Estat”
“Em vaig quedar amb la feina de titellaire a la tele, perquè és la meva professió i la meva passió, i és molt combinable amb la feina d’alcaldia”
“Hi ha dies que treballo a la tele en unes posicions (físiques) molt incòmodes, amagada, manegant la titella. De vegades em sona el mòbil de l’ajuntament i he de respondre o autoritzar coses mentre treballo”
“Comparo la feina d’alcaldia amb la de titellaire: De vegades fas moltes coses sense que la gent ho vegi, entre bastidors, però l’important és que estàs fent feina”
“A l’ONG hi vaig participar com a voluntària durant cinc anys, sense cap remuneració. És més, em suposava un cost econòmic personal, perquè calia fer viatges i tot això sortia de la meva butxaca”
“La diferència entre estar en una ONG i en una administració és que, en política, de vegades et trobes amb gent que vol treure el màxim profit de l’administració i no tenen la consciència del que l’administració està fent per gestionar el bé comú”
Actriu, titellaire, directiva d’una ONG de cooperació, propietària d’un restaurant i alcaldessa. Gairebé tot a la vegada. Vostè pot conciliar-ho tot?
La tasca d’alcaldessa demana les 24 hores del dia. Al principi ho podia compaginar amb el restaurant perquè, aquell moment, la feina de televisió no existia. Però aviat ens van tornar a convocar des de TVE i vaig haver de triar. Em vaig quedar amb la feina de titellaire a la tele, perquè és la meva professió i la meva passió, i és molt combinable amb la feina d’alcaldia. A més, hi ha mesos en què ni tan sols treballem. Ara bé, hi ha dies que treballo a la tele en unes posicions (físiques) molt incòmodes, amagada, amb la titella enlaire. De vegades em sona el mòbil de l’ajuntament i he de respondre o autoritzar coses mentre treballo.
Com defineix el seu estil de fer política?
Jo crec que has de ser molt honesta. Sembla mentida, però de vegades sembla com si alguns manuals de política t’ensenyessin a explicar el que no és. Jo soc incapaç de fer-ho. Tot el que explico a la ciutadania és perquè ho crec. Miro de ser honesta. Crec que és molt important ser propera i, en un poble tan petit, on a més hi he nascut, és una cosa que no em costa cap esforç fer. També penso que és molt important ser humil, i crec que ho soc.
Al principi, quan ens vam presentar, jo comparava la meva feina de titellaire amb la d’alcaldia i deia que la humilitat era un dels factors que la primera li transferia a la segona. He portat, i dono veu i vida, a uns personatges que en algun moment han estat molt famosos, personatges d’un programa infantil, que omplien places senceres amb canalla que venia a veure les actuacions. Els nens estaven bojos amb ells. En acabar l’actuació nosaltres sortíem amb els nostres xandalls i texans i ningú no ens coneixia. I en l’alcaldia fem això mateix. De vegades fas molta feina invisible, entre bastidors, però l’estàs fent, que és l’important.
També són uns valors equiparables als del treball en el tercer sector. Vostè ha dedicat temps a una causa social molt important.
Sí, tot i que és diferent. A l’ONG hi vaig participar com a voluntària durant cinc anys, sense cap remuneració. És més, em suposava un cost econòmic personal, perquè calia fer viatges i tot això sortia de la meva butxaca. Però quan estàs en una ONG et trobes amb una part molt bona de les persones. Tothom que hi va vol donar una part de si mateix. Vam aconseguir crear un grup de treball amb 11 persones voluntàries, pencàvem molt… En política, en canvi, de vegades et trobes amb gent que vol jugar a fer d’oportunista. Hi ha gent que vol treure el màxim profit de l’administració i no tenen la consciència del que l’administració està fent per gestionar el bé comú. Aquesta és la diferència entre estar en el tercer sector o en l’administració.
Ens ha portat unes fotografies. Què signifiquen per vostè?
Una és de quan jo era petita, amb el meu avi, asseguts tots dos a la riera del poble. Els meus pares treballaven i jo vaig passar força temps de nena amb els avis de Caldes, amunt i avall. De vegades anàvem a la platja a recollir les joies que els temporals tornaven, l’or, que deien ells. Al darrere, en segon pla, hi apareix un edifici que és el de la Fundació Mercedes Torres, que és ara mateix un dels meus principals assumptes damunt de la taula. La volem municipalitzar. El meu avi em va ajudar a descobrir el poble: amb ell sabia on podíem trobar bolets, a quin lloc de la platja calia anar… Molts d’aquells espais encara no s’han perdut.
Interessant. I aquesta altra?
És de quan tenia uns 26 o 27 anys. Vaig començar a fer la meva feina artística a la tele, participant en el programa “Barri Sèsam”. Allà portava un personatge que es deia Vera. Fou el meu primer contacte amb el món televisiu.
Finalment, n’he dut una d’un acte representatiu com a alcaldessa. És del referèndum del dia 1 d’octubre. Hi estic amb una persona, que es diu Jaume, una molt bona persona i republicà de tota la vida. Aquell dia, ell i altres com ell, van poder votar en el nostre poble. Per sort, amb tranquil·litat.
També li demanarem que ens presenti tres indrets emblemàtics del poble. Quins ha triat?
En primer lloc, passarem pels banys termals. Són els banys petits, els municipals. Representen el termalisme, que és molt important per a la nostra vila. També passarem pel safareig municipal. I, finalment, us portaré al Parc Muntanyà. Aquest és un espai molt important, en què hi estem dedicant molta energia i diners perquè és el pulmó verd de la Caldes que volem que sigui. Volem que la gent hi vagi i que hi facin força actes diferents.
També passarem per la Fundació Palau, que és un referent cultural tant pel municipi com per a la comarca, la província i també penso que de la nació. Si us sembla bé, arribarem a la platja i veurem el front marítim. El nostre és un poble petit que viu entre els turons i el mar. Allà hi tenim un hotel termal que ara mateix està en venda i que passa per un punt d’impàs… El nostre ha de ser un mandat que resolgui molts temes urbanístics. Portem tres anys lluitant-hi com a formiguetes.
També destaquen per un patrimoni arquitectònic, arqueològic i monumental molt important. Què ens en pot dir?
Doncs que tenim uns casalots molt bonics. Caldes és molt petit, no arribem a un quilòmetre quadrat de superfície. En aquest mandat volem donar vida a espais molt grans, casalots, que ara estan en desús. Antigament tenien un ús hoteler, o bé es troben immersos en alguns conflictes urbanístics que estem desllorigant de mica en mica. Donar altres usos a aquests casalots i mantenir la seva fesomia és una de les prioritats.
A banda, tenim torres de guaita. En tenim dues dins del municipi i una altra, fora, que forma part del nostre imaginari, i que és la Torre dels Encantats. Es troba a la part de dalt del parc però curiosament es troba al terme d’Arenys de Mar.
Un dels seus lemes és el de “Caldes, poetes, personatges i llegendes”. Quina llegenda, poeta o personatge podria explicar-nos?
El nostre sempre ha estat un municipi petit, amable, termal, davant del mar, i de sempre ha cridat l’atenció de diferents poetes. Als estius hi venien en Joan Maragall, en Pere Mestres… I, a banda, tenim el llegat de Palau i Fabra, que fou un gran estudiós de Picasso i que també té la seva obra literària i la seva col·lecció de pintures. Ara fa poquet la fundació Palau i l’ajuntament van editar un llibre que explicava com Caldes ha estat perla de poetes. Vaig tenir el gran honor i privilegi d’escriure el petit pròleg. És tot un petit tresor, molt bonic.
L’eix de l’activitat econòmica és el turisme?
Sí, és el turisme. Com li deia, som un poble petit i el que hem de fer és fomentar una bona oferta gastronòmica i hotelera. El termalisme, que tot i que és un tema que ens dona nom, també és un tema pendent de potenciar. Hi estem treballant força.
El 2016 el de vostès era el segon municipi més endeutat del Maresme i no disposaven d’un pla de sanejament financer. Com es troba la situació econòmica a dia d’avui?
A dia d’avui tenim una situació econòmica sanejada. Un dels motius d’entrar en política municipal va ser, entre d’altres, el de canviar el tarannà que estava agafant el poble. Era un ajuntament molt endeutat, devíem el 99% del pressupost, que és de 4 milions i mig. Ara portem 3 anys de mandat, després de fer una moció de censura el 2016. Ens hem dedicat a reduir el deute i a tornar uns crèdits molt elevats que no ens deixaven gaire marge d’actuació. Tampoc podíem emprar els romanents per a fer inversions, perquè la llei no ho permet quan deus més del 75% del pressupost. A finals del passat mandat vam poder fer algunes cosetes que ens il·lusionaven, com ara l’espai jove, asfaltar la riera i un parell de passatges del passeig marítim… Tenim molta feina a fer als carrers, encara.
I també hem anat aprofitant les meses de concertació per arreglar l’escola pública de Caldes, que ara està molt bonica, Si tot va bé, tancarem el 2019 al 46% de ràtio de deute. Esperem que totes les reivindicacions de carrers malmesos es puguin resoldre de mica en mica.
Quines propostes concretes ofereixen als seus conciutadans pel que fa a serveis socials, creació de llocs de treball o cursos formatius…?
Per ser un poble tan petit tenim un equip de serveis socials molt ben dotat. La regidora es una de les persones que està a dedicació completa, i comptem amb un equip d’assistents socials, psicòloga, educadora social, treballadora familiar i una persona que només es dedica als plans d’ocupació. Intentem posar-hi molts recursos, tot i que són propis, heretats encara de l’antic equip -en això creiem que ho van fer bé- Ens adherim, sempre que podem, als plans d’ocupació per tractar de donar sortida i formació a la ciutadania. Tenim un projecte anomenat “Fent Camins”, en què treballem sobre el parc que visitarem després. Hi ha joves que aprenen i hi treballen. Enguany hem tingut dos nois que, juntament amb una mestra de taller, aprenen un ofici i després s’estan a l’ajuntament un any. Esperem que això els obri la porta a d’altres ajuntaments.
A banda d’alcaldessa, també fa de regidora de participació ciutadana. Quines mesures proposen des de l’ajuntament? Hi ha un bon nivell de participació?
El nostre és un poble participatiu de per sí. Hi ha molta activitat associacionista, i molt activa. No obstant, quan hem intentat organitzar jornades de participació ens trobem que no hi ve gaire gent. En canvi, quan les promovem de manera indirecta hi ha més èxit. Per exemple: fem berenars de dones al març. Cadascuna porta una cosa i, a més, és una cosa intercultural… Doncs bé, arribem a ajuntar fins a 90 dones.
Igualment vam inventar-nos la “nit de tapes”. Pot semblar una tonteria però hi ve tothom del poble: gent gran, adults, nens… Era un mercat on només hi havia dues parades, però amb l’interès de la gent, ja agafen parades buides. I unes jornades de neteja del parc, en ocasió d’haver patit els nostres pins una malaltia…
De vegades pensem que podria haver-hi un canal per promoure la participació i el voluntariat, però la gent m’envia cada dia un munt de correus, WhatsApp, Messenger, etcètera explicant-me qualsevol problema. També tenim una aplicació, la “Linea verde” que serveix per assabentar-nos de les coses que no funcionen. La ciutadania ens ho explica.
I la participació en els pressupostos?
Fins ara no ho hem pogut fer perquè com, li deia abans, cada any, hem de tornar 600.000 euros de crèdit, i això fa que ens costi molt quadrar pressupostos. Podríem fer-ho, podríem destinar uns 5.000 euros a la participació pressupostària, però seria una mica com per cobrir l’expedient i no acabarien sent uns pressupostos participatius de debò.
Quins esdeveniments són destacables al municipi?
Un que ja fem des de fa temps és el de la “Pesolada”, a l’època dels pèsols. Tots els restaurants tenen una oferta gastronòmica de qualitat basada en la cuina del pèsol de floreta, que és el del Maresme. Us ho recomano.
A més, enguany celebrarem la quarta edició de la fira “Aqua Càlida”, que hem ideat per potenciar la imatge de poble termal, petit, sostenible i obert a teràpies alternatives i a l’empoderament de la ciutadania en l’àmbit de la salut, del consum, etcètera.
Un tercer esdeveniment, tot i que promogut per la Fundació Palau, i recolzat per l’ajuntament, és el Festival Poesia i Més, que s’ha anat expandint per vuit poblacions del Maresme. La primera setmana del Festival, totes les actuacions són itinerants. Els dies forts de la segona es celebren a Caldes. Cada localitat busca els emplaçaments més bonics i hi ve molta gent de fora. Ens dona molta vida.
Quins són els reptes prioritaris per aquest mandat?
D’una banda volem tancar els temes urbanístics que abans us comentava. També estem treballant amb un avanç del POUM que ens permeti crear espais lliures de ser construïts. Ara ja som més de 3.000 habitants en menys d’un quilòmetre quadrat. Seguirem treballant per a l’escola i en els temes culturals, com ara els diables, geganters, agrupacions de bonsais, les dones que fan puntes… No me’n vull deixar cap, però volem que totes les associacions puguin avançar. I la Fundació Palau també la potenciarem per que segueixi sent referent a nivell nacional.
Vostè creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Penso que sí, i sobretot en l’alcaldia. Altra cosa és poder-hi seguir ajudant, dins d’un grup més ampli de persones, aportant l’experiència. Però, des del meu punt de vista, els mandats llargs són perillosos. Pots acabar pensant que aquesta és la teva feina, o empresa, i això no és així: tu ets un servidor públic. Crec que dos mandats seria l’ideal. Sempre he dit que no en voldria fer més de dos. Això, els titellaires ho sabem fer bé (riu).
Com valora la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo tinc claríssim que és una qüestió política que hauria de portar al diàleg. Si bé, com que tots parlem de “diàleg”, comença a sonar a paraules buides. Jo soc una alcaldessa d’ERC i no amago el meu sentiment. Vull una Catalunya que pugui autogestionar-se, penso que el dret a l’autodeterminació és molt important i que totes les coses de la vida es poden decidir votant. D’altra banda, per molt que jo vulgui una Catalunya sobirana i que pugui decidir, estic absolutament enamorada de Madrid, per exemple, i del nord d’Espanya. No sento odi per ningú. Ben al contrari, sempre m’he sentit molt ben tractada a Madrid i em molesta quan la gent parla de Madrid per referir-se al govern. Doncs no: a Madrid hi ha una gent fantàstica. Jo hi he anat molt sovint a treballar i sempre m’hi han tractat molt bé, fins i tot en moments molt durs, com va ser després de l’1 d’octubre. Hi ja molta més comprensió del que la gent es pensa.
Creu que la investidura de Sánchez pot facilitar la resolució de la qüestió catalana? Es parla també de crear una taula de negociació sobre Catalunya…
Hauria de ser així. Si de debò és un govern d’esquerres i progressista, com diuen i porten enganxat als seus cartells, hauria de ser possible.
Quin diria que són els reptes més urgents pels alcaldes i alcaldesses de Catalunya a dia d’avui? Fragmentació política? Agilitat de l’Administració?
Els alcaldes reivindiquem sovint que els partits no ens escolten prou. Estem en contacte amb la ciutadania tot el dia. Jo, la fragmentació política no la noto. Crec que hi ha un debat evident, però nosaltres, per exemple, estem governant amb el PSC, que son socis de govern. Potser no ens entenem a nivell nacional, perquè ells tenen una idea de Catalunya federal i nosaltres una altra de Catalunya independent. Però veiem que podem estar asseguts, parlar i entendre’ns. Al poble no hi ha crispació. És complicat, tot plegat, perquè el cor et demana una cosa, però el cap te’n demana de fer una altra.
I l’agilitat de l’administració?
També ho estem treballant dia a dia. Ens estem posant les piles amb un gestor d’expedients, que fa que siguem més àgils a l’hora de treballar internament i de donar respostes a la ciutadania. No ens poden quedar instàncies perdudes durant tres mesos, i hi estem treballant.
Els alcaldes hem de reivindicar el referèndum, el dret a l’autodeterminació o la llibertat dels nostres presos i preses, però no podem oblidar els problemes del dia a dia del nostre municipi. Per això hi estem les 24 hores del dia. I si hi ha un diumenge a la tarda que no tens res, fem una reunió d’alcaldes per veure quines accions podem fer. Fem coses que es veuen i coses que no. Moltes.
