Visitem avui l’Alt Penedès. Però no ens trobem un paisatge ple de vinyes i caves, com cabria esperar. El que més abunda a Santa Margarida i els Monjos són polígons industrials. Avui parlem amb qui n’és l’alcaldessa des de 2011: Imma Ferret.
Què va fer-la decidir a entrar en política municipal?
Sempre he estat vinculada al grup municipal socialista. Des dels 22 anys que formava part de les seves llistes. Soc infermera i llicenciada en Humanitats i em motiva aportar coneixements des de la meva vessant professional i traslladar-los al municipi. També les ganes de fer un municipi millor en què les persones que hi viuen tinguin una vida més bona.
Soc infermera i llicenciada en Humanitats i em motiva aportar coneixements des de la meva vessant professional i traslladar-los al municipi
Què li han aportat tots aquests anys a l’alcaldia?
N’he après moltes coses. Fins que no entres en política i veus tot el que comporta, no te n’adones de la importància de l’Administració local per a la vida dels veïns. Nosaltres som el primer lloc de referència que visiten els veïns i veïnes quan han de gestionar qualsevol cosa de la seva vida diària i aleshores t’adones de la dificultat de donar resposta i solució a segons quins problemes.
Fins que no entres en política i veus tot el que comporta, no te n’adones de la importància de l’Administració local per a la vida dels veïns
Personalment, li va canviar gaire la vida quan va passar a ser alcaldessa?
Doncs sí, perquè vaig deixar de ser la Imma Ferret per ser l’alcaldessa. Però igualment sempre he volgut ser molt propera. La gent em coneix de sempre i no he canviat d’hàbits. Segueixo anant a assajar a la coral, passejant pel poble i fent les activitats de tota la vida.
Ara potser he d’anar a més actes i la vida familiar se’n ressent, perquè passo moltes hores fora de casa. Però un dels reptes quan ets electa és buscar l’equilibri entre la vida professional, la política i la familiar. Intento no fer barreges. Hi ha qui encara se sorprèn que l’alcalde pugui anar a parlar directament amb les persones, però aquest és un municipi de 7.600 habitants i ens coneixem tots. Potser em ve de professió: escoltar i atendre tantes vegades com calgui.
Un dels reptes quan ets electa és buscar l’equilibri entre la vida professional, la política i la familiar
Els seus mandats han passat per tota mena de crisis, des de 2011.
Sempre dic que, des que vaig assolir l’alcaldia el 2011, m’han tocat uns anys molt complicats. En el primer mandat vam patir tots els efectes de la crisi de 2007-2008. El 2013 vam patir totes les restriccions administratives que ens acotaven la gestió econòmica als ajuntaments.
Després, ens va tocar l’època del Procés, que també, vulguis o no, va portar-nos alguns moments complicats socialment. I per acabar-ho d’adobar, la pandèmia. I ara tenim aquesta crisi social i econòmica. Crec que aquests 12 anys d’alcaldia han estat complicats, però igualment ens n’hem sortit prou bé. Hem sabut treballar les necessitats de cada moment, prioritzar el que calia.
Com a infermera, segurament va viure un dels pitjors moments en el mandat anterior, amb la pandèmia.
Sí. Sobretot durant els mesos de confinament i d’estat d’emergència. Els que estàvem al capdavant dels municipis vam viure un repte més gran. Encara se’m fa un nus a la gola quan penso en aquell dissabte de fa tres anys, en què passejaves per l’avinguda de més vitalitat del poble i veies els comerços tancats i cues de gent esperant a entrar i sortir per comprar queviures.
Jo no vaig estar confinada ni un sol dia. Venia a l’Ajuntament a gestionar necessitats del moment. I allò va ser un dels reptes més grans de la meva vida. Em va ensenyar moltes coses. Vaig aplicar tot el coneixement que tinc a nivell sanitari.
Jo no vaig estar confinada ni un sol dia. Venia a l’Ajuntament a gestionar necessitats del moment
Expliqui’ns quin tipus de municipi és Santa Margarida i els Monjos i en quin moment es troba.
El nostre és un municipi purament industrial del Penedès. Tot i així, estem en un àmbit rural, de motles vinyes, envoltats pel Parc del Foix, el d’Olèrdola, el del Garraf. A Santa Margarida hi tenim polígons industrials des de primers del segle XX, quan s’hi va instal·lar la cimentera. Des d’aleshores, i al llarg de tot el segle, vam ser un municipi d’acollida de persones nouvingudes. Inicialment eren de Múrcia i d’Andalusia i, més endavant, de la resta d’Espanya, d’Extremadura i Andalusia.
Som una població molt diversa i plural, però, sobretot, molt treballadora i humil. I això ens dona una condició diferent a la resta de municipis penedesencs, que estan més dedicats tradicionalment al sector primari i a la vinya. Aquí encara hi ha vinya, però la principal font d’ingressos és la indústria. I l’IAE industrial és l’impost que més recapta l’Ajuntament.
Som una població molt diversa i plural, però, sobretot, molt treballadora i humil
I pel que fa a teixit associatiu?
En tenim molt: de cultural, social, esportiu… Hem apostat perquè aquests eixos siguin els que cohesionin la població. Tenim equipaments esportius de primer ordre, una escola esportiva amb molts nens i nenes que competeixen, i clubs de diverses disciplines: futbol, hoquei, bàsquet, vòlei, patinatge…
A més, tenim molt de comerç. Hi ha un mercat setmanal amb un dinamisme espectacular cada diumenge, amb 5.000 visitants. I una part turística que obrim per ensenyar les coses patrimonials que tenim: el riu Foix, que ens travessa de nord a sud, els parcs naturals…
Tenim un mercat setmanal amb un dinamisme espectacular cada diumenge, amb 5.000 visitants
Quins són, més concretament, aquests actius patrimonials?
Moltes persones coneixen el municipi perquè passen per aquí a través de les moltes infraestructures que ens envolten. Per exemple, tenim l’AP-7, la N-340, l’AVE, la via ferroviària convencional, gasoductes, oleoductes… Això també va ajudar a desenvolupar molt la indústria local.
I, clar, en la part històrica tenim el castell de Penyafort, la casa natal de Sant Ramon de Penyafort, confessor de reis i sants pares i que va ajudar a establir el Dret Canònic a l’Europa medieval.
La casa té una història ben llarga.
Sí. Amb motiu de la canonització del sant, el 1603, va generar interès i es va convertir en convent dominic. En la Desamortització va passar a mans de la família Puig i Llagostera, uns industrials tèxtils. Després va passar a uns propietaris americans i, finalment, la senyora Gallemí la va comprar i la va posar a disposició del municipi. El 2002 la va comprar l’Ajuntament i es va començar a fer una rehabilitació important de tot el complex d’edificis, perquè és molt gran. Encara hi treballem. Ja és un BCIN declarat.
I encara tenim el Molí Fariner del Foix, prototip de la proto-indústria al municipi. Va ser propietat dels monjos de les Santes Creus i, més tard, dels de Sant Cugat. Al seu voltant van néixer les cases que ara tenim al nucli dels Monjos, perquè estava a la vora del riu i donava sentit a tota una economia.
El darrer element que tenim és el de recuperació del patrimoni lligat a la Guerra Civil. Aquí hi vam tenir un aeròdrom durant la Batalla de l’Ebre, que s’ha recuperat juntament amb un refugi. Tot plegat, ha culminat amb el CIARGA, el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i Guerra Aèria, que és un dels espais de Memòria de Catalunya
En quina situació econòmica es troba l’Ajuntament en aquests moments?
Sempre ha estat un Ajuntament ben gestionat. Els recursos ens arriben, com us deia, per part de la indústria i dels impostos que paga la ciutadania. El nivell impositiu a les persones no és gaire alt, perquè som un municipi de gent treballadora i la renda per càpita no és gaire alta. Ara tenim uns nivells d’atur baixos, però el 2013 havien estat preocupants.
No tenim cap deute i gestionem moltíssims serveis, més dels que ens pertocarien com a municipi de 7.600 habitants. I això ens comporta un volum de gestió molt important que ens porta a estar al límit: ens calen més mans tècniques per cobrir totes els activitats que tenim a l’agenda mensual, ja sigui que s’organitzin des de l’Ajuntament com des del teixit associatiu.
Gestionem moltíssims serveis i això ens comporta un volum de feines molt important que ens porta a estar al límit
Quantes persones treballen a l’Ajuntament?
No arribem al centenar. Tenim un cos de policia local des de l’any 1991 i, per tant, hi tenim 20 efectius. També hi ha llar d’infants, espai de joventut, servei local d’ocupació, serveis socials, la part administrativa…
A l’equip de govern som set persones en majoria absoluta. Sempre l’hem tingut i això ens dona facilitat a l’hora de gestionar les accions previstes en el programa i en el Pla d’Acció Municipal. Els regidors i regidores, a més, no només estan dirigint, sinó que participen activament i venen directament del teixit associatiu local. Coneixem molt bé les necessitats de cada àrea i tenim moltes ganes i empenta.
Al llarg dels mandats anteriors, quines han estat les grans prioritats?
Les principals prioritats han estat les de poder prestar els serveis a la ciutadania amb una qualitat cada vegada més bona. I donar suport a les entitats. Una de les apostes importants ha estat la part econòmica, amb recolzament a l’ocupació, la formació i el teixit empresarial.
Com us deia, som un municipi eminentment industrial i hem d’anar de la mà de les empreses i el comerç, que han passat per èpoques molt complicades des de 2008 i en endavant. Des que estic a l’alcaldia, l’economia ha passat per diverses crisis. I el que realment ha estat una aposta clara ha estat el servei local d’ocupació.
Igualment, formem part de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària. Creiem que, a més de l’economia convencional hi ha d’altres maneres d’entendre la societat en termes econòmics.
Hi ha algun repte que hagi quedat pendent?
Ara per ara, encara estem retornant a la situació prepandèmica. Ens n’estem sortint prou bé. I, a més, hem afegit una preocupació pel benestar emocional i la salut mental. Especialment de la gent jove. Això ha estat un gran esforç. Abans de la pandèmia ja detectàvem que les crisis econòmiques deriven en crisis socials i que havíem de posar les persones i les famílies al centre de les accions.
Abans de la pandèmia ja detectàvem que les crisis econòmiques deriven en crisis socials i que havíem de posar les persones i les famílies al centre de les accions
Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, segurament comparteixen reivindicacions. Quines són?
Jo crec que els reptes són els mateixos per a tots i totes. En això vull dir buscar finançament per a l’Administració local, específicament. Aquest és un tema que ha de millorar molt, perquè nosaltres som els que hem de donar respostes als problemes de la vida diària i, en canvi, no tenim les competències ni els recursos suficients per poder fer-ho. Així que hem d’acabar avançant els diners.
A més, moltes vegades ens sentim soles i sols, perquè les altres administracions no ens acompanyen prou. La Diputació de Barcelona és una de les que més suport dona als municipis, perquè, evidentment, és la seva tasca principal. Però moltes vegades, la Generalitat de Catalunya no és prou àgil, malgrat que li pertoqui donar resposta. I amb aquest desequilibri, que sovint ha d’assumir la Diputació i de vegades hem d’assumir nosaltres, acabem fent feines que li toquen al a Generalitat.
Moltes vegades, la Generalitat de Catalunya no és prou àgil, malgrat que li pertoqui donar resposta
Creu vostè que des del Govern s’escolta i s’atén prou els municipis com el de Santa Margarida i els Monjos?
Ens costa molt que sigui així. Som els primers que estem a peu de carrer i els que coneixem les necessitats del municipi de primera mà. De vegades sí que faria falta que ens escoltessin una miqueta més.
Per acabar: com és el dia a dia de l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos?
En aquests darrers anys, la gestió administrativa s’ha complicat tant que t’acabes passant mig matí fent signatures i responent correus electrònics. Entrem en una dinàmica de resoldre els papers diaris i, sovint, dius: “ostres! Anem a fer política!”.
De vegades tens la sensació d’estar com en una mena de gestoria. I jo aquí he vingut a fer política. Ens hem de forçar a dir: “prou: anem al carrer a parlar amb els veïns!” La feina administrativa se’t menja força temps de la jornada. Gestionem tantes coses i donem tants serveis que, si no tenim prou tècnics, ho acabem fent nosaltres mateixos.
I, a més, la part de parlar amb la gent també l’assumim. Rebo visites de gent que demana hora per parlar, proposar coses o presentar queixes. M’agrada igualment sortir al carrer i tractar amb botiguers i avis asseguts als bancs. El meu dia a dia és 24/7 i crec que tothom té el meu telèfon o WhatsApp a aquestes alçades. I és una proximitat que vull, perquè penso que una alcaldessa l’ha de tenir.
Hi ha tanta complexitat administrativa que ens hem de forçar a sortir a parlar amb els veïns
