Declaració institucional del president de la Generalitat
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,
Dilluns, es va permetre que una decisió d’un òrgan incompetent em deixés sense el meu escó de diputat. El dia 4 de gener i també el dia 10, la majoria de la cambra s’havia conjurat a no acceptar aquesta irregularitat, a defensar la sobirania del Parlament amb totes les conseqüències i a plantar-se si arribava aquest moment. I dilluns aquest consens de l’independentisme no es va respectar. La presidència del Parlament va permetre deixar a la intempèrie la presidència de la Generalitat mitjançant una decisió que fins feia uns dies no era compartida per la majoria de la cambra.
No és la primera vegada que en aquesta legislatura ens trobem amb la voluntat d’esquivar la repressió acceptant-ne els efectes i tan sols verbalitzant el desacord. I jo crec i estic convençut que la repressió es combat sense doblegar-se i deixant clar que no ens atura.
El Govern, cap govern, no pot funcionar sense unitat, sense una estratègia comuna i compartida en qüestions fonamentals i sense lleialtat entre els seus socis. Dilluns s’ha obert la porta de bat a bat per a una inhabilitació exprés i completament irregular de la meva condició de President. S’ha desprotegit la institució de la Presidència despullant-la de la condició de diputat. I això posa en risc de manera permanent al Govern de Catalunya.
I hem de recuperar un rumb d’unitat, d’estratègies conjuntes i de refer lluites compartides que avui s’ha esmicolat per decisions no consensuades i ni tan sols informades. Lamento que sigui així. Tothom, tothom, sap com he batallat per obtenir aquesta unitat estratègica, com vaig insistir i persistir per a tenir una resposta conjunta a la sentència del Tribunal Suprem la tardor passada. I no seré jo, no serà aquest President, ni l’espai polític al qual pertanyo, qui trenqui ara la unitat del Govern, perquè és de l’única manera que podrem guanyar la llibertat.
Com he dit, la legislatura no té més recorregut polític si no es refà la unitat i la lleialtat que ens va permetre fer el referèndum del Primer d’Octubre i que el cop d’estat del 155 va trencar. Aquests dies som davant d’un nou intent de cop d’estat. Per vies irregulars es vol escapçar el Govern. I era imprescindible defensar la sobirania del Parlament, que és qui pot treure i posar presidents al nostre país.
El pragmatisme ens diu que, si no encarem els desafiaments i els entrebancs des de la solidaritat i la lleialtat entre independentistes, la República s’anirà allunyant horitzó polític enllà. I cal tornar a emprendre el camí amb iniciativa, amb generositat, amb coratge, amb sinceritat i amb lleialtat. Cal que els catalans, que s’han guanyat el dret de viure en llibertat i de decidir cada passa del seu futur, tinguin un Govern que els representi fidelment i que no defalleixi en els embats d’un Estat que no ha deixat de ser autoritari i repressor.
En aquests moments en què constatem que la legislatura ja ha arribat al cap del camí, ara precisament és l’hora de la màxima responsabilitat. És moment de tenir tots present el moment que viu el país. Cal posar el país i les seves necessitats per damunt de qualsevol interès partidista o personal.
Fins al darrer dia d’aquesta legislatura que arriba al seu final anticipadament, el Govern té encara algunes coses importants a resoldre. Aquest país, la seva gent, necessita que aprovem uns pressupostos que han d’ajudar a resoldre molts dèficits socials i moltes necessitats urgents. És un projecte de país. I cal que els pressupostos del 2020, ara que hem arribat a un acord per aprovar-los al Parlament, facin el seu camí. Aquesta tarda seran aprovats a la reunió del Consell Executiu i així ho he demanat al Vice-president i conseller d’Economia perquè els porti tot seguit al Parlament.
Aquesta és la meva responsabilitat, la nostra responsabilitat. És imprescindible tornar a donar la paraula a la ciutadania per a renovar el mandat polític del 21 de desembre del 2017. Vull un país que respecti un principi de radicalitat democràtica, on els governs i els parlaments funcionen a base de majories i confiances, i que quan aquestes no es tenen siguin sempre els ciutadans que decideixin les noves majories i les confiances renovades.
També tinc la responsabilitat i la determinació d’explorar la voluntat real del Govern espanyol per a una negociació de debò. Una negociació que abordi el conflicte polític del nostre país davant la negativa de l’Estat espanyol al ple exercici de la democràcia i el dret d’autodeterminació. Vull comprovar si el Govern espanyol té voluntat de posar fi a la repressió i respectar els principis democràtics més elementals amb garanties. És amb aquest objectiu, que vam consensuar les forces independentistes, que la setmana vinent em reuniré amb el President Sánchez.
Vull comunicar-vos, doncs, que una vegada s’hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions. I ho faré amb la mirada posada sempre en allò que sigui millor per al país. És amb aquest criteri que decidiré quan es faran unes eleccions que han de servir per refer el mandat democràtic d’un país que vol democràcia, justícia i llibertat.
Hem d’avançar cap a l’objectiu de culminar el mandat del Primer d’Octubre —és a dir, la independència— retrobant-nos en la unitat.
