Declaració del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contra la violència a la frontera entre Grècia i Turquia

Tot i que Turquia manté tancades les seves fronteres amb Síria, ha obert les seves portes a Europa a milers de migrants en territori turc cap a un destí incert. Migrants i sol·licitants d’asil de Síria, l’Afganistan, el Pakistan, i diversos països africans han anat arribant a la frontera terrestre d’Edirne i a les illes gregues. A la frontera d’Edirne, Çanakkale i Izmir la situació és dramàtica per les persones atrapades que intenten passar a Grècia per sol·licitar protecció internacional. La situació de vulnerabilitat en què es troben aquestes persones és extrema. L’intent d’arribada a les illes gregues també s’ha intensificat. Aquestes arribades s’impedeixen de manera il·legal i es retornen violentament les embarcacions a aigües turques.

 

Grècia ha suspès l’aplicació de la Convenció de Ginebra en el seu territori, tot suspenent les sol·licituds de petició d’asil durant un mes. A més a més, ha endurit la llei d’asil, que ara comporta la detenció a l’arribada a territori grec per a tots els nous sol·licitants d’asil.

 

A aquesta situació de vulneració dels drets humans, s’hi sumen els atacs racistes i xenòfobs contra les persones migrants amb total impunitat per part de les autoritats. La xenofòbia i el racisme són presents en el discurs públic i estan alimentant l’odi i la por en parlar d’una “invasió d’il·legals” a Grècia orquestrada per Turquia contra l’Estat grec.

 

Les polítiques de seguretat de la UE empenyen milers de persones ja desplaçades cap a un futur incert. El desplegament del cicle de la violència brutal i interminable contra elles s’ha d’acabar. Des del 2015 hi ha hagut un alt nivell d’implicació dels municipis catalans en la gestió de la crisi dels refugiats i la rapidesa a respondre-hi. Tal com ja s’ha dit, el Fons Català vol posar de manifest que aquesta crisi humanitària no ha acabat, que continuen els murs, les concertines, els camps, els desplaçaments forçats, la violació de drets, les deportacions, els centres d’internament i tants altres dispositius que atempten flagrantment contra la llibertat de les persones que fugen.

 

Davant d’aquesta situació, denunciem la manca de vies legals i segures; que cada cop més estats europeus basen la seva política migratòria en l’externalització i securització de fronteres, sense importar la vulneració i la defensa dels drets humans, i que Europa corre el seriós perill de trencar el consens de defensa dels drets humans contra l’odi, la discriminació i el racisme, així com denormalitzar la xenofòbia i el racisme.

 

Instem el govern de Grècia a cancel·lar la suspensió de l’aplicació de la Convenció de Ginebra de manera immediata i complir amb els seus compromisos en matèria de protecció internacionals que ha subscrit com a país i com a membre de la UE.

 

Demanem a la Unió Europea que obri immediatament vies legals i segures d’accés al territori de la UE per les persones refugiades que arribin a les fronteres terrestres exteriors, en països d’origen i trànsit i que assumeixin la seva responsabilitat com a signants de la Convenció de Ginebra. Així mateix, demanem a la UE que insti els estats membres amb fronteres exteriors a posar fi a les devolucions en calent i a les violacions de drets humans, inclosos els maltractaments i l’ús excessiu o innecessari de la força, així com a l’aplicació immediata del sistema de reubicació

 

Fem una crida urgent als ajuntaments i ens supramunicipals per aportar recursos als projectes d’acció humanitària de suport a la població refugiada atrapada a l’Illa de Lesbos, Grècia, i als Balcans en el marc de la campanya #monlocalrefugi:

 

I finalment, reiterem el nostre compromís amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, l’article 1 de la qual determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.

Font: Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) dona suport al pronunciament aprovat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contra la violència a la frontera entre Grècia i Turquia envers els refugiats que hi ha a la regió fronterera.