Catalunya viu una hora greu. Acabem de conèixer la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra 12 persones honorables, demòcrates i pacífiques. Han condemnat la presidenta del Parlament i el vice-president i les conselleres i consellers del Govern que va fer el Primer d’Octubre. Són també els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Avui han estat condemnades entre 9 i 13 anys de presó unes persones que sempre van actuar amb sentit escrupolosament democràtic i absolutament pacífic. I condemnar-les és un insult a la democràcia i un menyspreu a la societat catalana, atès que totes elles són o bé líders socials o bé persones que han exercit el seu compromís polític, avalats pel programa electoral amb què es van presentar a les eleccions. Van complir allò que molts ciutadans desitgen: la petició d’independència com a exercici democràtic amb el suport d’una majoria parlamentària. Van treballar fins al darrer minut per fer-ho de manera acordada amb l’Estat espanyol. I alguns d’ells ja han rebut un càstig injust de dos anys de presó preventiva. És per tot això que el Govern i jo rebutgem aquestes sentències, per injustes i antidemocràtiques, per formar part d’un judici polític i d’una causa general contra el dret a l’autodeterminació de Catalunya a i l’independentisme. Avui, més que mai, som al costat de les seves famílies, perquè avui més que mai ens sentim fraternalment solidaris amb els condemnats pel Tribunal Suprem.
La reivindicació nacional de Catalunya és un fet permanent al llarg de la seva història. I, tot i el dret internacional, pactes i convencions en defensa dels drets humans, civils i polítics, inclòs el dret a l’autodeterminació, mai no ha tingut una resposta positiva de l’Estat. Aquests últims anys hem viscut un procés de recentralització i una progressiva dilució de l’Estat de les autonomies. A més, això ha anat acompanyat per una accelerada involució democràtica i repressiva que ha afectat centenars de catalans. Fer un referèndum no és cap delicte. Ni tan sols està contemplat com a tal en el codi penal. El dret d’autodeterminació és un dret de les nacions reconegut en tractats internacionals subscrits pel Regne d’Espanya.
En aquest judici hem pogut comprovar que s’han inventat fets i s’ha construït un relat fals per a poder cometre un acte de venjança i no pas de justícia. Som davant d’un Estat incapaç d’assumir tota la democràcia que un Estat modern ha de saber assumir, basant la convivència entre els seus ciutadans en la voluntat popular, primera institució republicana que cal que sigui el fonament sobre la qual es constitueixen els estats moderns.
Tota la societat catalana sap què va passar el Primer d’Octubre i recorda emocionada com es va rebutjar amb dignitat i solidaritat col·lectiva el que va ser un atac injustificat i gens humanitari dels cossos i forces de seguretat espanyoles. Des de la més simple observança dels fets, s’han vulnerat els drets fonamentals dels acusats i, per extensió, els de tots els catalans a qui aquests representaven. La democràcia consisteix a protegir aquests drets fonamentals i no pas a violentar-los a favor d’una persecució ideològica i política més pròpia de règims autoritaris caducs. Entenem que l’acusació que s’ha fet i la sentència que s’ha dictat són extensives a milions de catalans.
Exigim la fi de la repressió i la llibertat de presos i preses polítiques, exiliats i exiliades, inclosa l’amnistia com a punt final per a totes les persones represaliades. El camí de la solució dels conflictes és sempre la paraula, el vot i la llibertat. L’amenaça, la presó i el càstig no són la solució de res. L’ús del codi penal contra la voluntat popular és una herència de la dictadura, no pas un tret propi de la democràcia.
La negativa de l’Estat a iniciar un diàleg per a una solució democràtica del conflicte polític no ens aturarà en la determinació de construir un estat independent per al nostre país. Reiterem el nostre compromís, manifestat el passat 1 d’octubre, d’avançar cap el camí de la República Catalana, sense excuses. La repressió no guanyarà mai la partida al diàleg, a la democràcia i a l’autodeterminació.
Reiterem la nostra més emocionada solidaritat amb els companys i companyes condemnats, amb les seves famílies i amb les organitzacions polítiques i cíviques que representen. Prenem el compromís de no defallir mai en la voluntat de retornar-los la llibertat. Així mateix, els volem expressar el nostre agraïment per la generositat i la responsabilitat assumida. El seu sacrifici no serà en va. Serà llavor de llibertat i justícia.
La societat catalana sabrà respondre aquesta ignomínia de la manera que sempre s’ha expressat: amb determinació, serenitat, fermesa i civisme. Amb el sentit democràtic i pacífic que ens caracteritza. La nostra causa és justa perquè la causa de la llibertat és una causa de justícia. L’hora és greu. Que en aquests dies que vindran, sapiguem donar el millor de cadascun de nosaltres, que ens ajudem a construir amb noblesa i responsabilitat, entre tots els catalans, un país millor. Tornem a ser exemple al món del clam de justícia i llibertat.
Font: Gabinet de comunicació del president de la Generalitat de Catalunya
