Des dels principals diaris alerten de l’avanç de l’extrema dreta
Barcelona, 9 de juny
Els moviments viscuts a Catalunya i a Espanya de 2015 a 2017 (el 15-M i el Procés sobiranista) no han estat determinants en les darreres eleccions municipals, a diferència del que havia passat el 2019. Es podria parlar d’un desencís o desil·lusió que s’ha traduït en una abstenció creixent i en la pèrdua d’un milió de vots en les files independentistes.
Aquesta és una de les principals conclusions que s’ha esmentat aquest matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on la plataforma alcaldes.eu ha celebrat una taula rodona amb directius d’algunes de les capçaleres més notables del país. Concretament, hi participaven Ferran Casas (Nació Digital), Ferran Espada (Diari Público), David Espinós (analista i consultor de comunicació política), Iu Forn (Agència Catalana de Notícies), Txell Pauné (El Periódico), Anna Serrano (El Punt) i Ramon Torrents (AMIC).
La taula ha servit per analitzar els resultats de les eleccions del 28 de maig, a la llum de la convocatòria d’unes noves eleccions, aquest cop generals, a finals de juliol. Els participants han coincidit en què els pactes municipals es produiran ara d’una manera més prudent i difícil, en tant que l’òptica dels partits passa a ser més general i menys local.
La primera de les conclusions és que l’element independentista ha perdut força. Per a Txell Pauné “hem passat del català emprenyat al català desencisat”, i “aquestes eleccions han mostrat una gran abstenció independentista”. Anna Serrano, de la seva banda, creu que “la independència ha estat emprada en aquesta campanya com a motiu de retret, a veure qui ho era més. Anys enrere, era un projecte comú”.
El problema de l’extrema dreta
A més, s’han mostrat preocupats per l’augment de l’extrema dreta en les principals ciutats del país, com així ha estat a Europa. Per a Txell Pauné, els electors d’aquestes opcions “han votat Vox perquè totes les altres opcions polítiques els han fallat”, i per a Ferran Casas, aquest ha estat un signe del “vot de càstig” a molts governs locals, com ha passat a Ripoll amb l’Aliança Catalana o a Manresa amb el Front Nacional de Catalunya. “Aquest és un problema que encarem sense cap consens”, ha dit. Iu Forn, de la seva banda, ha dit que “a Barcelona, ni els votants de Vox saben el nom del seu candidat: voten la marca”.
Precisament el de la marca electoral ha estat un altre dels temes discutits. En municipis com Badalona o Barcelona, el candidat s’ha “imposat” a les sigles polítiques. Anna Serrano ha comentat que Albiol i Trias “s’han presentat com a persones que poden aportar estabilitat als seus municipis i que aglutinen el vot del malestar”, si bé, com ha dit Ferran Espada, “tots els candidats fan el mateix, i de vegades l’encerten i altres s’equivoquen. A ERC han apostat per la marca a Barcelona, i no ha estat tan valorada”. Sobre el guanyador de les eleccions a Barcelona, David Espinós ha dit que “si ha guanyat és perquè no genera anticossos: ha guanyat un talant, i no pas un model de ciutat”.
Pactes a Barcelona
També la manca de profunditat en els projectes, i la “infantilització” de la campanya, han estat arguments discutits a la taula: Ramon Torrents ha dit que “han abundat les botifarrades i ha mancat el debat en molts municipis”. Iu Forn, en aquest sentit, ha destacat que “cada vegada anem cap a unes campanyes més agressives, de ‘si no em votes a mi, estàs votant un candidat maligne’, que no aporten valor”.
En darrer terme, s’han avaluat les possibilitats de pacte del candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Per a Txell Pauné, tant si pacta amb Trias com si ho fa amb Collboni, “es trobarà amb uns costos” que està calculant. Ferran Espada ha dit que “des de Madrid hi ha molta pressió per tal que doni l’alcaldia a Collboni”, perquè “Trias és vist com el candidat de Puigdemont”.
