Deltebre (ACN).- Possibilitar la navegabilitat turística i facilitar la pesquera per la desembocadura de l’Ebre seria perfectament viable amb un sistema de balises mòbil sense necessitat de dragar el canal d’entrada. Aquesta és la conclusió d’un estudi encarregat per l’Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre) al Taller d’Enginyeria Ambiental i el Instituto de Hidràulica Ambiental de la Universidad de Cantàbria. Amb una inversió inicial de 120.000 euros, i 100.000 més anuals per manteniment, que sufragarien en bona mesura els usuaris, el consistori pretén liderar aquest projecte, juntament amb agents socials i econòmics, per potenciar turísticament el pas per zona on actualment, sobre el paper, està prohibida la navegació.
L’estudi, pel qual el consistori ha pagat 35.000 euros, ha analitzat les condicions per poder fer navegable el tram final del riu Ebre i, especialment, la seva desembocadura. Aquest últim punt, de fet, resulta especialment conflictiu per a la navegació, ateses les condicions especials del canal per on actualment circulen les embarcacions i la barra d’arena que tanca la desembocadura, fet que no en poques ocasions ha generat múltiples accidents per encallament en bancs de sorra. Això, però, no impedeix que pescadors i navegants locals utilitzin habitualment el pas sense problemes.
Ara, però, l’estudi ha demostrat, segons ha certificat el seu responsable, l’enginyer Ramiro Aurín, que el canal “es mou de forma dinàmica o previsible”, d’acord amb els moviments de la barra de sorra -molt més estable durant els mesos estiuencs- provocats per l’onatge, els temporals marítims o les avingudes fluvials. Tot i això, es manté estable un calat entre els dos i els tres metres en funció de la dinàmica fluvial i marina. “Tenim el cabal que necessitem per poder cobrir el 100% de les embarcacions de motor del nostre entorn i la majoria de les de vela”, ha assegurat.
D’entre les diferents opcions plantejades, els autors consideren que el dragatge de la desembocadura, amb l’obligació de retirar anualment 110.000 metres cúbics de sorra, amb un cost de 440.000 euros, en un punt on ha quedat demostrada l’existència de calat resulta massa cara. A més, Aurín ha explicat que aconseguir la draga adequada per fer la feina podria resultar complicat i requeriria un estudi ambiental, a més de la limitació temporal dels efectes del dragatge.
Per tot plegat, l’estudi aposta per un sistema d’abalisament dinàmic, com els que funcionen a l’estuari de Teignmouth (Regne Unit) o al port de Santander. Dotat de vídeo-càmeres d’alta resolució, el sistema enviaria remotament les imatges sobre la situació del canal navegable de forma constant així com la freqüència d’ona que trenca. Això permetria revisar i modificar la situació de les balises que delimitarien el canal en funció del trencament de les onades i el moviment de la barra de sorra.
Pagaran els usuaris
“És el sistema més econòmic i una font de dades permanent”, ha subratllat Aurín. Concretament, la seva posada en marxa requeriria una inversió inicial de 120.000 euros i 100.0000 euros anuals per al seu manteniment, que ocuparia entre dos i tres persones, a més del component d’investigació i divulgació científica per a d’altres casos similars que representaria. La viabilitat econòmica del projecte estaria assegurada, segons el mateix Aurín, per les aportacions que n’haurien de fer els mateixos usuaris. De fet, l’estudi incorpora també una anàlisi de les embarcacions d’esbarjo de la costa de l’Ebre -2.911, majoritàriament d’un màxim de vuit metres d’eslora i un calat màxim de 1,53 metres- que potencialment podrien optar per entrar per la desembocadura amb el canal ben senyalitzat. “La idea de pujar riu amunt agrada a la gent. Fins Amposta seria molt fàcil generar un turisme fluvial significatiu”, ha afegit.
Davant d’això, l’alcalde de Deltebre, el republicà Gervasi Aspa, ha assegurat que l’Ajuntament ha volgut “agafar el bou per les banyes” impulsant i liderant un projecte per explotar les “possibilitats del territori” afavorint la generalització de l’ús del pas per la desembocadura que, fins aquests moments, només empren els pescadors -tretze embarcacions actualment- i els navegants locals -50 naus turístiques i sis golondrines- coneixedors de la zona, tot i la prohibició de les autoritats marítimes. “És absurd que ho faci la gent d’aquí i la resta no. Falta voluntat i treball seriós”, ha precisat.
Aspa, que ha recordat la voluntat del govern municipal d’impulsar el port esportiu a la zona de Riumar, amb 400 nous amarradors en una primera fase, ha remarcat la necessitat de “sortir de la lamentació i demostrar que és possible i viable” navegar per la desembocadura amb seguretat per no “renunciar a cap possibilitat econòmica i turística” sense necessitat de recórrer a les reclamacions davant administracions superiors.
Per fer possible el projecte, el consistori vol encapçalar un consorci on serien presents també l’Idece -organisme que s’encarrega de la via navegable del tram final de l’Ebre-, els pescadors, clubs nàutics i agents turístics, a més d’incentivar la participació de la Generalitat i l’Estat. “No demanem res a l’Estat: només que ens deixi col·locar les balises. No diran que no”, ha vaticinat Aspa.
D’altra banda, i malgrat descartar la qüestió del dragatge, Aspa ha assegurat que el consistori no renuncia a disposar d’una “petita draga” per poder extreure anualment 5.000 metres cúbics de sorra de la barra de la desembocadura que es traslladaria a la zona de Riumar amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la regressió.
