Enèrgic, amable i sense pèls a la llengua, Josep Antoni Frias ens rep al seu despatx per presentar-nos els potencials del municipi d’Hostalric i la seva comarca. Després de deu anys des de la seva primera entrevista, avui tornem a parlar amb ell.
“La decisió que em va marcar durant el meu govern va ser el dia 1 d’octubre del 2017. Aquest dia van ser emocions, por i responsabilitat”
“Hem volgut impulsar la participació ciutadana quan la societat no l’ha demanada. Hi ha coses que les has de decidir com a govern. La participació està en el fet de prioritzar les necessitats”
“Com a alcalde percebo que la societat es deshumanitza. Ens hem tornat molt individualistes. Hostalric necessita treballar el sentiment de pertinença”
“Si estàs fent les coses amb honestedat, qui t’ha de limitar el mandat si tens projectes, il·lusió i tens el recolzament? Qui t’ha de dir si estàs esgotat o no és el poble”
“Jo milito al PDECat i penso que no ens han explicat tota la veritat. Em refereixo a què era possible i a què no ho era. Em sap greu que els interessos de partit en moments determinats passin per damunt de les creences o de les il·lusions del poble”
“La llei de la paritat a les llistes electorals és absurda. A nivell local vaig a buscar homes i dones perquè m’acompanyin en un projecte”
Digui’ns: quina és la seva filosofia en política?
Jo em considero humanitari. Tinc molta facilitat per posar-me a la pell del qui m’està explicant una situació determinada i la voluntat de transformar la societat, que és on dedico el meu temps i esforç. Estic en política de manera efímera i sé que un dia ja no hi seré, però estic convençut que m’hi continuaré dedicant a transformar la societat mentre pugui.
Estem fent una enquesta municipal on preguntem als alcaldes/esses si creuen que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per exercir d’alcalde. Què en pensa?
Estic convençut que no. Molts alcaldes i alcaldesses som autodidactes. El que sí s’ha de tenir és passió per la feina que fas i tenir certes habilitats. Al final és la relació amb la gent, la intel·ligència emocional, gestió de les emocions, dels moments, dels tempos, tenir dots de negociació…
És important tenir formació acadèmica però no és una garantia. Als joves que acaben de sortir de la fornada els queda tot el camí de la vida per aprendre les habilitats que no han pogut assolir mentre feien els quatre anys de carrera.
Alcalde des del 2007. Quina és la decisió més important que ha hagut de prendre durant la seva governació?
Hem fet moltes coses molt importants. Hem abordat temes sobretot a nivell de patrimoni que han afectat a moltes famílies i això és important. Però t’haig de dir que sobretot la que em va deixar més marcat va ser la del dia 1 d’octubre del 2017. Aquest dia eren emocions, por, responsabilitat. Mai havia sentit tanta responsabilitat com a alcalde, i temíem pels nostres conciutadans perquè no sabíem què podia passar.
Ens ha portat quatre fotografies. Què representen per vostè?
Les dues primeres representen el vincle amb la família. Soc una persona molt familiar i valoro molt l’estimar-se, l’ajudar-se… Per mi el referent és el meu pare: una persona molt treballadora, molt sacrificada, que amb pocs recursos va tirar endavant una família, una persona lluitadora, honesta… I tots aquests valors ens els van transmetre a les meves dues germanes petites i a mi. Els meus pares ho van fer molt bé. I davant de situacions determinades, m’ajuda pensar en què faria la meva mare o el meu pare. I, encara que a la fotografia no hi apareguin, evidentment la meva esposa i el meu fill són el més important de la meva vida.
L’altre imatge és de jove, una etapa de la vida que considero molt bonica i que marquen les persones.
La darrera fotografia té a veure amb la pregunta que em feies sobre la decisió més important que he pres. T’ho explico ara i m’esgarrifo. És un conjunt de sensacions i sentiments. De vegades toco de peus a terra i em pregunto si això és una utopia o no, però bé, és una lluita, un sentiment. Hem de continuar endavant.
Parlem del municipi. Després de l’entrevista visitarem el Domus Sent Soví i la fortalesa. Què signifiquen cadascun d’aquests indrets per la vila?
El Domus Sent Soví és un centre d’interpretació que vol posar en valor els productes de la terra del nostre país. Té la desgràcia de néixer en un moment on l’economia va ser fallida, i per tant és un espai que es està costant molt de llançar com a motor econòmic, però de mica en mica ho anem aconseguint.
De vegades fem grans coses i penses que potser hauríem d’haver estat més humils i fer-les més senzilles… No és que l’equip de govern ens hàgim equivocat, però sí que ha de servir com a exemple per mesurar les coses del futur i no fer-les grandiloqüents. Ens en sortirem però costa.
I la fortalesa és el símbol del nostre municipi. Volem que sigui també el motor econòmic. Hem dotat el centre històric d’eines, aparcaments i serveis, però ara toca treballar per les persones, i que els comerços i entitats facin que el poble es regeneri i comenci a tenir vida.
El 2009 ens deia en una entrevista a Alcaldes.eu que ‘cal aprofitar l’empenta que té el turisme per generar riquesa’. En quin punt es troba ara el turisme al municipi?
Quan vaig fer l’entrevista tot just m’acabava d’estrenar com a alcalde. Segurament en aquell moment pensava que solucionaria els problemes de seguida i que el tema del turisme seria ‘ja’, però realment no ha estat així. Comences a analitzar i vas decidint i generant infraestructures. Ens ha costat 10 anys poder desenvolupar-les.
Encara que haig de dir que des d’aleshores fins ara, si abans ens visitaven 900 persones l’any, ara en venen 15.000. Ja fem feina de turisme però encara en volem més. El nostre repte és que el turisme i el comerç siguin el motor econòmic del municipi.
Quin paper juga el Consell Comarcal de la Selva en el municipi?
Important. Són els responsables de prestar-nos els serveis, dels quals en som consumidors al 100%. En tot allò que ofereix el Consell hi intentem participar. També ens agafem a tota la formació que podem i l’oferim des del propi ajuntament. I, a diferència d’altres municipis, tenim un servei de creació d’empreses. Quinzenalment ve una tècnica que atén emprenedors que tenen una idea de negoci i se’ls ajuda a fer el seguiment per fer el pla de negoci, i totes aquelles consultes referents a l’empresa.
Per què hauria de venir a viure-hi un foraster a Hostalric?
Per que s’hi viu amb molta qualitat. Té una bona comunicació però el més important és l’entorn. És un poble tranquil, relativament net, es menja bé, hi ha tot un seguit de comerços d’elaboració pròpia amb productes de qualitat…
I com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Bé, nosaltres vam estar quatre o cinc anys sense demanar cap mena de crèdit però sense deixar de fer coses. Avui l’endeutament de l’ajuntament està sobre el 21%. Paguem els proveïdors a nivell de poble a quinze dies, i potser altres obres a trenta. Tant el regidor d’Hisenda com el propi secretari interventor han fet les coses molt bé.
Ara que es parla tant de participació ciutadana, quines mesures prenen en aquest sentit des de l’ajuntament?
Jo seré molt crític amb això. Hem volgut impulsar la participació ciutadana quan la societat no l’ha demanada. És a dir, està bé fer participació ciutadana, però hi ha temes que les has de decidir el govern. Jo entenc la participació ciutadana com que si el poble necessita un carrer, la decisió es pren a nivell polític i ja preguntarem a la ciutadania com volen aquest carrer.
A més, la participació és escassa. Miri, tenim quatre o cinc expedients provinents de la participació ciutadana i vam preparar gran quantitat de material i documentació per il·lustrar al consell dels ciutadans. Al final venien deu o dotze persones només. No és just que una dotzena, que són les persones motivades i amb inquietud, decideixin quina és la infraestructura que s’ha de fer al poble. En el meu cas que sempre he guanyat amb majoria absoluta i això vol dir que la gent ha recolzat el programa que nosaltres presentàvem. Per tant, jo no he de tornar a preguntar a la societat si allò s’ha de fer perquè ja vaig dir que ho faria. En tot cas he de preguntar com ho faig.
Al final vam acabar agafant una consultora que ens ajudés, i a partir d’allà vam pensar en les necessitats del poble, una quantitat de diners, i llavors vam preguntar al poble quina volien prioritzar de les deu propostes que teníem. Per tant la participació està en el fet de prioritzar aquella necessitat.
Parlem de l’alcaldia. Quin és el balanç que fa de la seva gestió política d’aquesta darrera legislatura?
El programa electoral per aquest mandat va ser senzill i curt perquè vam entrar en una crisi econòmica important i no podíem estirar més el braç que la màniga. Hostalric té un pressupost de pràcticament 4 milions i escaig d’euros, dels quals e n queden molt poc diners en recursos propis per fer inversió. Per tant, quan hem d’abordar temes importants sempre hem de demanar finançament.
Hem realitzat, però, dues obres importants: un aparcament de 100 places que tenim aquí al darrere, i tota la remodelació de la Plaça dels Boscs.
Per tant ha estat un mandat més de gestionar el dia a dia…
Efectivament, més l’àmbit social, ajudar les entitats… I hem invertit alguns diners en la zona esportiva, que per a nosaltres és important perquè s’hi treballen molts valors. Som 4.000 habitants però tenim 400 fitxes esportives en diferents esports. És un poble molt viu i la nostra aposta de l’equip de govern és que la gent que fa esport ho facin en unes instal·lacions amb la màxima qualitat possible.
I per a la propera legislatura quins són els reptes prioritaris?
Les persones. Com a alcalde percebo que la nostra societat més immediata es deshumanitza. Ens hem tornat molt individualistes, ja sigui per tradicions o valors. Hostalric necessita treballar el sentiment de pertinença. Evidentment haurem de fer infraestructures i tenim previsions de fer un centre d’atenció primària nou, etc., però el que més ens preocupa és que els projectes educatius i culturals cohesionin.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Penso que el que necessiten els i les líders és tenir il·lusió per posar-se al capdavant d’un projecte. Jo crec que la limitació de mandats no garanteix absolutament res. Jo parteixo de la base que quan fas política l’has de fer amb sinceritat. Si fas les coses amb honestedat, qui t’ha de limitar si tens projectes, si tens il·lusió i la gent et dóna recolzament? El poble és molt savi i posa a cadascú al seu lloc. Per tant, qui t’ha de dir si estàs esgotat o no és el poble.
Parlem a nivell més nacional. Què en pensa sobre la situació política actual?
Complicat. Jo milito el PDECat i penso que no ens han explicat tota la veritat. Em refereixo a saber què era possible i què no ho era. Em sap greu que els interessos de partit en moments determinats passin per damunt de les creences o de les il·lusions del poble. Sobretot quan aquests partits són els que han motivat al poble. Això és una injustícia.
Si poguéssim parlar directament amb els líders que estaven en el Procés, segurament tindrien arguments per convèncer-nos que havia de ser així o no per alguna raó. Al final són sensacions, el que el poble viu i el que els dirigents que estem a peu de carrer vivim. Jo soc dels que pensa que si no tenim la capacitat de la força, doncs ho tenim malament. No se m’acut què podria fer canviar de parer a l’Estat espanyol sobre el fet d’única i exclusivament asseure’s a discutir, per exemple.
Veu factible la República?
Desplegar la República està molt bé però de vegades tinc la sensació que és una utopia. Ens tenen collats pels pressupostos, seguim tenint problemes a la sanitat… És complicat. Em resulta complicat entendre quantes coses hi ha en joc i el per què ens està passant el que ens està passant. Clar, ho entenc perfectament, però com ens en podem sortir de tot això, se m’escapa. Se m’acudeixen coses molt bèsties.
Com ara que?
Com que probablement hi ha conciutadans nostres de Catalunya disposats a morir per la República. Ara, qui té el valor d’assumir això? Si l’endemà de proclamar realment haguessin defensat al Parlament i aquells conciutadans haguessin decidit que estaven disposats a morir per la República, hagués passat una cosa greu i la història de Catalunya hauria canviat. No ho sabrem perquè no va passar. Al final et quedes amb els anhels. Ja no parlem del que està passant amb els presos, els exiliats i tota aquesta història… Realment s’escapa una mica.
Què li diria a hores d’ara al president Torra?
L’únic que li pots donar és coratge. No és gens fàcil gestionar la situació en la que està ell, ni el govern, i per tant l’únic que es pot dir és ‘Força i endavant!’. Realment l’esforç que està tenint aquest home des del punt de vista de representació és brutal. Ara estem lligats de peu i mans i l’acció de govern és complexa.
Un altre tema candent és el de la igualtat. Creu que hi ha igualtat a la política?
Jo per exemple us diré que la llei de la paritat a les llistes electorals per mi és absurda. És a dir, jo vaig a buscar homes i dones perquè m’acompanyin en un projecte. Segurament el problema és l’origen, és a dir, veus que els homes tenen més disponibilitat que les dones. De vegades sembla que estàs forçant la màquina. Com ho solucionem? Per mi és un tema cultural i educacional. Hem de fer una feina brutal a les escoles. Està resolt el tema d’igualtat? No, però també és cert que tampoc tinc clar que forçant mesures avantatgi.
