Visitem l’actual alcalde d’Horta de Sant Joan per primera vegada. No porta gaire temps en el càrrec, tot i que ja és un vell conegut de la vida política municipal. Va ser regidor en tres mandats anteriors i, després d’un temps de descans i un altre d’oposició, el 2015 va ser escollit. Home interessat per la cultura, Joaquim Ferràs vol que el seu poble espremi tot el potencial que té.
“Als pobles petits hi ha dificultats i en aquests moments la gent no es vol dedicar a la política. Però s’hi ha de ser. Si hi ha un alcalde que ho fa bé i que funciona i en té ganes, no li posaria límits”
“El món de l’administració local és complicat. Sobretot quan no hi ha experiència. Així que, malgrat que no és imprescindible considero recomanables els estudis”
“Segurament que el Parc Natural no està complint les expectatives de reactivació econòmica i de promoció turística i d’ocupació. Però cal seguir apostant-hi”
“Horta té un potencial turístic molt gran. Aquí hi tenim, actualment, unes 500 places per dormir, comptant hotels, albergs, cases rurals,… El que volem és que la gent que vingui aquí trobi uns equipaments millorats”
“De moment volem acabar la renovació del nucli antic. Es la zona de la plaça de Sant Salvador, que és la més emblemàtica del municipi. Això és una inversió molt important, que puja més d’un milió d’euros”
Vostè és alcalde primerenc. Abans havia estat regidor, però mai havia presidit el consistori. Què va sentir les primeres setmanes de ser nomenat?
Una gran responsabilitat i una gran una alegria. D’alguna manera, quan entres en la competició de la campanya electoral, generes il·lusió i suports al teu voltant que no vols decebre. El dia de la presa de possessió va ser molt gratificant en aquest sentit. També m’ha passat una cosa: és que jo, quan era regidor, veia l’alcaldia com una feina molt feixuga, amb un gran pes al damunt. La veritat és que em trobo bé en aquesta situació. Estic a gust i hi dedico moltes hores sense importar-me. Quan ets alcalde agafes el compromís vocacional.
Als alcaldes de tota Catalunya, d’entrada, els preguntem sobre si creuen que és necessari tenir estudis superiors per a exercir?
No crec que sigui imprescindible. Però tenir estudis superiors sempre ajuda a tenir un bagatge cultural i de coneixements. El món de l’administració local és complicat. Sobretot quan no hi ha experiència. Així que, malgrat que no és imprescindible considero recomanables els estudis.
També els preguntem als alcaldes què opinen de la durada de les legislatures i de la limitació de mandats. Quina és la seva opinió?
Penso que l’ideal seria poder allargar les legislatures i deixar-les en uns 5 o 6 anys. D’aquesta manera es podrien completar bé els mandats i es podrien culminar les propostes. Pel que fa a la limitació, en els llocs grans sí que ho veig. Però en els pobles petits no ho posaria com una condició sine qua non, perquè moltes vegades ens trobem que tenim prou feines per crear llistes electorals. Als pobles petits hi ha dificultats i en aquests moments la gent no es vol dedicar a la política. Però s’hi ha de ser. Si hi ha un alcalde que ho fa bé i que funciona i en té ganes, no li posaria límits.
Potser la major part dels nostres lectors no ho saben, però el seu poble és important en la vida d’un dels més grans artistes de la història: Pablo Ruiz Picasso. Ell va dir que “tot el que he après, ho he après de l’Horta”.
Per a nosaltres és un fet molt important que el pintor més important del segle XX i, probablement, un dels més influents de la història de l’art, hagi estat a Horta. I hagi descobert la seva genialitat aquí. Ell tenia 16 anys quan va venir de l’Escola de la Llotja, de Barcelona. Fixi’s que quan va venir es feia dir Pablo Ruiz Picasso i sis mesos després, quan va marxar, ja es feia dir Pablo Picasso. Aquí va descobrir la seva potencialitat i la seva genialitat. És un fet curiós, però després de passar per l’Horta ja no va passar mai més per cap acadèmia. Va plantejar aquí el seu viatge a París i, de manera autodidacta es va posar en contacte amb els corrents artístics de la Modernitat i de França. Aleshores va seguir el seu camí amb el Cubisme.
I sempre va tenir Horta de Sant Joan en el record.
A l’any 1969, una delegació del nostre municipi va emprendre l’aventura d’anar a veure a Picasso a França. Havien conegut la història de l’artista per Manuel Pallarès, un veí d’Horta que aleshores vivia a Barcelona i que era amic del pintor. Aleshores visitar un exiliat a França era complicat. Calia demanar permís al Govern Civil franquista de Tarragona. Però ho van aconseguir. Van tenir l’agradable sorpresa que Picasso els va rebre com si fossin uns amics més, uns vilatans més. La visita va ser molt entranyable i vam poder constatar el gran record que tenia Picasso d’aquell any que va estar al poble.
Parlem d’altres interessos. Quina importància té el Parc Natural per a vostès?
Paisatgísticament, el Parc és un dels element més identitaris que té el municipi, a banda de la seva arquitectura i la seva situació. Horta sempre ha viscut de l’aprofitament del Ports. És un espai que la gent se sent propi, perquè les generacions anteriors han viscut en masos, han dut les pastures… Tenim molta tendència a anar a buscar bolets, o a caçar. I per a mi ha sigut un encert apostar-hi, tot i que a causa de les restriccions ha sofert retallades. Segurament que el Parc Natural no està complint les expectatives de reactivació econòmica i de promoció turística i d’ocupació. Però cal seguir apostant-hi.
També són destacables l’Ermita i el Convent de Sant Salvador…
L’Ermita i Convent de Sant Salvador és una església templera iniciada al segle XIII. Hi albergava els Templers, que feien de senyors feudals aleshores, perquè el rei els havia encomanat la Reconquesta i la reconstrucció del municipi posterior. Com a edifici templer és el monument religiós més important de Catalunya. I té una part conventual molt important. A banda, al segle XVI, hi va viure un sant, que va ser Sant Salvador d’Horta. Hi ha una part patrimonial molt important. L’estem intentant recuperar, és un element identitari que el municipi se sent molt seu.
Podria explicar alguna anècdota de Sant Salvador d’Horta?
Doncs que és un dels sants més miraclers de la història de l’església catòlica. La seva beatificació es va produir als pocs anys de la seva mort. Era un frare humil, i durant l’època en què va viure ja feia molts miracles. Es veu que això molestava els altres convents. Així que el van portar a un lloc molt apartat de tot, és a dir a Horta, on pensaven que ja no el coneixeria ningú. Però la seva fama era tan gran que venien persones de tot arreu del sud d’Europa i d’altres parts de la península Ibèrica. Molts dels seus miracles estan recollits a les seves memòries. Hi ha cròniques que diuen que s’aplegaven més de mil persones davant del monestir esperant la seva benedicció. Molts recuperaven la vista o deixaven de necessitar crosses…
A les eleccions que va guanyar la seva candidatura vostè es va presentar amb una proposta d’impuls econòmic pel poble. Què han fet i què han aconseguit fins ara.
Jo crec que Horta té un potencial turístic molt gran. Aquí hi tenim, actualment, unes 500 places per dormir, comptant hotels, albergs, cases rurals,… El que volem és que la gent que vingui aquí trobi uns equipaments millorats i per a això cal invertir. D’altra banda també tenim una agricultura que ha estat una mica abandonada, precisament per culpa del boom turístic. I creiem que la combinació de turisme i la potenciació de productes autòctons pot donar sortida a la nostra economia pagesa que està una mica parada, com a la resta del país. En aquest sentit, tenim el projecte de portar el rec de la Terra Alta, que no fins ara no ens arriba. Això podria reactivar molt l’economia agrària.
I quines mesures ha pres l’ajuntament per atendre les persones amb més necessitats?
Terra Alta i Horta, concretament, són de les zones on tenim la població més envellida de Catalunya. La gent jove marxa a buscar feina a altres ciutats més grans. Hi ha jubilats que tornen al municipi quan acaben la seva vida laboral. I veiem que fa falta un equipament i un centre de dia per atendre a les persones. El 15 de desembre del 2016 vam posar en marxa un equipament que estava previst de feia anys però que l’anterior Consistori no havia valorat prou adequadament. És el centre de dia que esperem que tingui una continuïtat i que pugui donar servei permanent.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
És bo. No és per tirar coets, però no tenim pràcticament deute. Tots els ajuntaments que hi ha hagut, fins i tot l’anterior ajuntament del PP, potser perquè no tenien gaire iniciativa de fer coses o eren més conservadors, han evitat estirar més el braç que la màniga. Així que l’economia està sanejada i nosaltres també tenim una bona gestió econòmica. No hi ha problemes de liquiditat.
Així doncs, en aquest 2017 tenen capacitat per a emprendre algun projecte o altre. Quins tenen previstos de manera més imminent?
De moment volem acabar la renovació del nucli antic. Es la zona de la plaça de Sant Salvador, que és la més emblemàtica del municipi. Això és una inversió molt important, que puja més d’un milió d’euros. Es renovaran els paviments i s’adequaran els carrers a l’entorn patrimonial. Els municipis d’Horta, d’Arnes i Tortosa som els tres que tenim els nuclis protegits, declarats bé cultural d’interès nacional. També tenim la en previsió de poder canviar les instal·lacions i anar cap a la eficiència energètica. Volem canviar la font energètica de gasoil per una caldera de biomassa, que és més sostenible. Al costat d’aquí tenim el Parc Natural, que ens proporciona biomassa per consumir.
Si traspassem les fronteres del poble i mirem el país de manera més ampla, què creu que ens cal per a assolir una total regeneració democràtica?
Actualment la política, i ser polític, està molt mal vist. Jo penso que hi ha molt bona gent en política, que de forma altruista, sense cap tipus de guany, fa una labor que és necessària i imprescindible. En aquest sentit nosaltres apostem per la transparència, aportant tota la informació, afavorint la participació ciutadana, fent canvis als serveis municipals. Hem introduït, per exemple, que la gent pugui participar i preguntar en el Ple.
I si li preguntem sobre el Procés sobiranista, on creu que es troba i on creu que anirà?
Jo tinc l’esperança que es pugui culminar satisfactòriament. Un dels meus leit motivs per ser alcalde va ser el que vam viure a Horta la legislatura passada, en què no vam poder participar del procés participatiu del 9 de novembre, perquè l’anterior consistori del PP i PSOE van impedir la cessió del local municipal. I vam haver d’anar a votar a Gandesa. Sentimentalment estic molt implicat en aquest Procés i espero que culmini al més aviat possible. Estem donant els passos adequats perquè al setembre puguin passar coses importants. El Procés depèn de nosaltres, els catalans, de la nostra fermesa i de la nostra decisió. Si nosaltres no afluixem, el procés seguirà endavant.
I en quant a la cultura dels toros, els correbous, etcètera, com es posiciona vostè?
Aquí es fan correbous. És un dels pocs municipis de la Terra Alta que els fan. Al Baix Ebre i al Montsià també n’hi ha tradició. Hi ha el Parc natural a la vora i hi ha pastures. Els correbous que fem aquí són molt respectuosos. L’animal no es maltracta de cap manera i només se’l fa córrer. No és una modalitat tant, diguem-ne, agressiva com posar-los sacs o fer els bous embolats. Aquí no es fan, ni tampoc intentem agafar-lo o tirar-s’hi al damunt.
