Accés directe des d’aquest enllaç
El col·loqui ajudarà a compartir experiències de governs en situacions de pacte i de majories no “estàndards”, i buscarà trobar aprenentatges útils per a tots els municipis.
29 de juliol de 2020
9.00 hores
WEBINAR – Plataforma Livestorm (Presston Comunicació Int)
(accés directe des d’enllaç)
Ponents:
Sr. Miquel Àngel Escobar
Secretari d’Administracions Locals
i de Relacions amb l’Aran
Il·lma. Sra. Olga Arnau
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
Presidenta de la FMC
Il·lm. Sr. Jaume Dulsat
Alcalde de Lloret de Mar
Sempre s’ha dit que el municipal és l’àmbit polític més estable. Alcaldes.eu acollia, fa un any, la presentació d’un estudi del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs on l’afirmació es demostrava empíricament. Les dades suggerien, no obstant això, que la creixent fragmentació política tindria efectes difícils de quantificar sobre l’espai local.
El maig passat, les darreres eleccions municipals van posar els comptadors a zero. Tal com reflecteix la “Radiografia Municipal de Catalunya 2019-2023”, publicada per Alcaldes.eu, la fragmentació ha tingut conseqüències importants en molts municipis que ja no estan governats per majories absolutes.
Ara, per exemple, trobem a Catalunya 80 localitats on la llista que governa no és pas la més votada. D’aquestes, n’hi ha 18 de més de 10.000 habitants, entre les quals destaquen places importants com Barcelona, Tarragona, Badalona, Manresa o Sant Cugat del Vallès. Què passa quan una vila o ciutat és governada per una opció no majoritària? Com s’arriba a pactes i a acords? Quina gestió de les relacions cal fer? Quina és la durada prevista dels governs i com s’estableixen els pactes d’alternança? S’hi val tot per tal de governar?
La Radiografia ens explica altres casos. En certes localitats la llista governant és la més votada, però no compta amb majoria absoluta. Girona, Igualada o Sant Feliu de Llobregat en són alguns exemples. Els problemes són semblants als del cas anterior, però ara, a més, resulta difícil d’escatir qui és oposició i qui no ho és quan els pactes, potser, s’han d’establir un per un. A què cal renunciar quan els pactes són imprescindibles? Hi ha prou cultura de govern en pacte?
La gestió en temps de complexitat exigeix noves habilitats, noves visions i, sobretot, un grau més gran de coordinació i entesa del que havíem conegut. Quines són aquestes habilitats? És distinta ara la capacitat de diàleg del que ho era uns anys enrere? Quins són els hàbits i tarannà de les alcaldesses i alcaldes actuals, en aquest sentit?
Fa poc, un antic alcalde, explicava a alcaldes.eu que governar en minoria és molt difícil: “Es gasta molt de temps i energies, i hi ha molts projectes que queden per fer”, deia. I recomanava que “sempre” eren preferibles els pactes, per improbables que fossin els pactants, perquè, d’altra manera, les legislatures podrien ser “estèrils”. La pregunta és: realment és preferible qualsevol mena de pacte que un govern en minoria i sotmès a oposició?
En el proper webinar d’alcaldes.eu debatrem la qüestió amb esperit constructiu i cercant noves propostes, exemples inspiradors i punts en comú.
Què passa quan el municipi està governat per una opció no majoritària? Com s’arriba a pactes i acords? S’hi val tot per tal de governar?
—————————————————————
—————————————————————
Com és la gestió de les relacions que cal fer?
————————————————————— Com es decideixen les alternances al govern entre partits distints que pacten?
————————————————————— Com es decideixen les alternances al govern entre partits distints que pacten?
—————————————————————
En un entorn tan estable com el municipal, hi ha prou cultura del pacte?
—————————————————————
A què cal renunciar? Què es pot guanyar, en un pacte?
—————————————————————
Quines són les noves habilitats que requereixen les alcaldesses i els alcaldes per gestionar la complexitat de la fragmentació política?
—————————————————————
És millor un pacte entre estranys que cap pacte? De quina manera en surten més beneficiats els i les ciutadanes?