La baixada de falles és una tradició festiva pròpia del Pirineu, celebrada en diversos indrets de la serralada gairebé sempre pels volts del solstici d’estiu.
Església de la Mare de Déu de les Peces (Alàs i Cerc)
El seu interès excepcional des del punt de vista etnològic i cultural va determinar la seva inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, que es va fer efectiva l’1 de novembre de 2015.
Tot i que hi havia indicis que aquesta tradició també s’havia celebrat en el passat a les terres de la comarca de l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès, que podria ser un dels testimonis més antics de la baixada de falles al Pirineu i que implica de ple la comarca de l’Alt Urgell.
El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. Una de les clàusules d’aquest document afecta els veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu.
Segons el document, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català, tenint en compte que fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763. Atesa la naturalesa del document en qüestió, aquest no aporta cap descripció de l’activitat, i tampoc no recull en quines dates se celebrava. Sí que expressa, però, un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.
La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat Consell Comarcal per a la catalogació dels pergamins d’aquella institució. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conserva un fons de més de tres-cents pergamins, procedents de l’Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell i datats entre els segles XI i XX, la catalogació dels quals, a banda de generar una eina importantíssima per a l’accés a aquesta documentació, fins ara poc estudiada, obre les portes a noves informacions per al coneixement de la història de la Seu d’Urgell i de bona part del Pirineu.
