En el seu examen periòdic dels drets fonamentals a la UE, el Parlament identifica nombrosos problemes i demana a diversos Estats membres mesures per defensar els valors comuns
El ple va aprovar dijous -amb 410 vots a favor, 131 en contra i 42 abstencions- el seu informe sobre 2020-2021, en què assenyala diversos àmbits problemàtics i proposa iniciatives per protegir la llibertat, la igualtat i l’Estat de dret de forma més efectiva.
Amenaces diverses als valors de la UE
Els eurodiputats mostren inquietud per l’impacte de les mesures adoptades durant la pandèmia sobre la democràcia i les llibertats fonamentals, incloent-hi els drets de les persones que es relacionen amb el sistema legal i l’aplicació de la llei, i les empresonades. També lamenten les violacions persistents de l’Estat de dret en alguns països de la Unió i reiteren que l’Estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals estan inextricablement units.
Per protegir aquests valors de la UE, i la distribució justa i legal dels fons comunitaris, el Parlament demana a la Comissió que apliqui el mecanisme de condicionalitat pressupostària. Els eurodiputats condemnen Polònia i Hongria per no complir les sentències del Tribunal de Justícia europeu, i demanen que això tingui conseqüències.
El text també insisteix en la importància de protegir els periodistes davant dels intents d’usar el sistema judicial per fer-los callar, així com davant d’amenaces, atacs i violència. Els eurodiputats es mostren preocupats per l’ús a diversos Estats membres del programa espia Pegasus, en violació dels valors comuns.
Protecció dels més vulnerables
Els eurodiputats denuncien novament la violència de gènere i exigeixen que Bulgària, Txèquia, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia, i la mateixa UE, ratifiquin el Conveni d’Istanbul. També es pronuncien en contra dels moviments antigènere i antifeministes que ataquen sistemàticament els drets de les dones i del col·lectiu LGBTIQ+. El text condemna els atacs als drets de les dones (inclosa la salut sexual i reproductiva), en particular a Polònia, Eslovàquia, Croàcia i Lituània.
Es mostren satisfets per l’obertura de procediments d’infracció el juliol del 2021 a Hongria i Polònia, la primera vegada que la Comissió ho fa específicament per salvaguardar els drets LGBTIQ.
Finalment, el Parlament Europeu condemna enèrgicament les expulsions sumàries a les fronteres i la violència contra els immigrants, així com la criminalització dels treballadors i activistes humanitaris. Perquè Frontex no sigui còmplice d’aquestes accions, els eurodiputats demanen que suspengui les operacions als Estats membres on es produeixen.
