El Barcelonès lidera el rànquing del 2011 de la competitivitat de les comarques catalanes amb un índex de 65,2 sobre 100. Aquesta puntuació la rep a partir de l’anàlisi de 10 factors de competitivitat com els recursos humans, les infraestructures i comunicacions, la disponibilitat de sòl, la innovació o la sostenibilitat social. Així, el Barcelonès té per tercer any consecutiu la millor posició per competir en el mercat global de béns i serveis d’alt valor afegit. La segueixen el Vallès Occidental (47,3) i el Baix Llobregat (46,3). Aquestes dades són de ‘l’Índex ADEG de Competitivitat territorial’ que elabora cada any l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG).
El Barcelonès és la comarca més ben posicionada, perquè "té de tot", ha dit el president de l’ADEG, Xavier Cardona. Tot i així encara li mancarien punts per arribar als 100, però "assolir els 100 seria l’excel·lència i això és impossible", ha apuntat Cardona.
Els dèficits competitius més rellevants de la comarca de la capital catalana són els que tenen a veure amb el factor de competitivitat de la sosteniblitat social, com ara els llocs de treball que hi ha, la taxa d’atur, els contractes fixos o l’accidentalitat laboral. Uns indicadors que com ha recordat Cardona "amb la crisi que tenim és un aspecte en el que totes les comarques podrien millorar, i el Barcelonès no s’escapa".
Però el president de l’ADEG s’ha mostrat optimista i ha tingut en compte "l’espai en blanc extraordinari" que hi ha amb els punts que li falten per millorar a cada comarca. "Hi ha camp d’esperança", ha dit Cardona, tot recordant que "hi ha factors físics d’ubicació que no es poden canviar".
Les comarques
El Barcelonès és la primera del rànquing amb 65,2 punts seguida pel Vallès Occidental amb 47,3 punts, el Baix Llobregat (46,3), el Gironès (43,2), el Tarragonès (42,6), el Vallès Oriental (41,5), el Segrià (38,4), el Maresme (38,1), l’Alt Camp (37,4) i el Baix Camp (36,6).
A la posició número 11 està el Pla de l’Estany amb 36,6 punts, el Garraf (35,9), l’Alt Penedès (35,8), Osona (34,2), la Selva (33,5), el Bages (33,2), l’Alt Empordà (32,6), el Solsonès (32,3), l’Anoia (30,8), la Garrotxa (30,6).
La posició 21 és per l’Urgell (30,5), la Conca de Barberà (29,7), el Baix Penedès (29,6), el Ripollès (29,4), el Baix Ebre (28,5), Segarra (26,8), el Baix Empordà (26,8), el Pla d’Urgell (26,3), Berguedà (25,9), Cerdanya (25,7).
La posició 31 és per la Noguera (25,3), el Pallars Jussà (25,2), Ribera d’Ebre (24,6), Montsià (24,4), l’Alt Urgell (24,3), les Garrigues (21,5), l’Alta Ribagorça (21,3), la Vall d’Aran (20,1), la Terra Alta (18,8), el Priorat (18,6) tindria la posició 40 i la 41 i última la té el Pallars Sobirà amb 18,4 punts.
Els factors
Des de l’ADEG s’ha destacat que aquest estudi no indica la situació econòmica en la que es troben les comarques ni l’estructura econòmica dels territoris, sinó que indica la potencialitat per instal·lar empreses i per competir en un mercat global a partir de diversos factors.
Es tracta de la sostenibilitat social (llocs de treball, taxa d’atur, contractes fixos, accidentalitat laboral). De la sosteniblitat medi ambiental (llocs de treball en el sector, consum d’aigua tant dels habitants com de les empreses, coeficient de generació de residus municipals, percentatge de recollida selectiva o residus industrials que generen).
També s’analitza la qualificació dels recursos humans i dels recursos per l’educació i la formació professional (taxa d’escolarització, percentatge de població amb estudis superiors o percentatge de directius).
Les infraestructures de transports i comunicacions també són importants com ara l’accés a la xarxa ferroviària, les inversions del DPTOP, les llars amb banda ambla, el nombre d’autobusos, etc.
També es revisa la disponibilitat de sòl i d’espais per l’activitat econòmica, la innovació i el desenvolupament tecnològic de la zona, l’accés als mercats de clients i proveïdors, el volum de mercat i activitat, l’esperit emprenedor i la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures.
