L’índex de competitivitat territorial de l’ADEG analitza 10 factors com els recursos humans, les infraestructures o la innovació
Presentació de l’Índex de competitivitat territorial de l’ADEG a Vilafranca del Penedès.
El Barcelonès lidera el rànquing del 2012 de la competitivitat de les comarques catalanes amb un índex de 66,5 sobre 100. Aquesta puntuació s’elabora a partir de l’anàlisi de 10 factors de competitivitat com els recursos humans, les infraestructures i comunicacions, la disponibilitat de sòl o la innovació. Per quart any consecutiu, el Barcelonès lidera l’Índex de competitivitat territorial elaborat per l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG). La comarca obté una millor puntuació en recursos per l’educació, formació professional, infraestructures o comunicacions. En segona i tercera posició se situen el Vallès Occidental (47,4) i el Baix Llobregat (45,8).
La comarca catalana que ha obtingut millors registres en l’índex ADEG del 2010 és el Barcelonès amb una puntuació de 66,5 sobre 100. L’estudi apunta que aquest territori obté el millor registre en 7 dels 10 factors analitzats. En concret, referent als factors de producció, és la comarca amb una millor qualificació en els recursos humans i amb millors recursos per l’educació i la formació professional. A més, també compta amb les millors infraestructures de transport i comunicacions, així com també amb una millor oferta de serveis empresarials.
D’altra banda, l’estudi apunta que, tot i el context econòmic negatiu, el Barcelonès presenta un comportament millor respecte les altres comarques pel que fa a l’ocupació, la creació d’empreses i l’emprenedoria. Pel que fa a la disponibilitat de sòl i d’espai per a l’activitat econòmica, és el territori on s’ha generat més espai destinat a les activitats econòmiques el 2012. Malgrat tot, es tracta de la comarca que té menys sòl susceptible de ser urbanitzable i aquest fet limita la capacitat d’atraure activitats intensives en sòl com són les industrials o logístiques.
En segon i tercer lloc de l’índex se situen el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. En aquest darrer cas, destaca una millor infraestructura de transport i comunicacions, mentre que el Vallès Occidental obté una millor puntuació en la qualificació de la població (és la quarta comarca amb major nombre relatiu de titulars universitaris) i millor oferta educativa. A més, també destaca que compta amb un mercat intensiu en coneixement i tecnologia, així com també amb una economia més diversificada.
La resta de comarques
Destaquen dues comarques que guanyen competitivitat respecte el 2011 i se situen a un nivell similar al del Baix Llobregat: el Tarragonès i el Gironès. Aquestes dues comarques presenten nivells de competitivitat similars i en les darreres edicions han intercanviat sovint la quarta i cinquena posició del rànquing. En aquesta ocasió, el Tarragonès supera el Gironès.
Una de les comarques que escala més posicions és l’Alt Camp, que se situa en sisè lloc, mentre que el 2011 estava en novena posició del rànquing. L’Alt Camp presenta una de les economies comarcals més diversificades i és la segona comarca catalana on hi ha major presència relativa d’indústria d’alta-mitjana tecnologia. A més, també presenta un important desenvolupament dels serveis de transport i una bona cobertura de banda ampla. Aquesta comarca se situa lleugerament per davant del Segrià, el Maresme o el Vallès Occidental. En aquests darreres territoris, s’observa una millora respecte l’edició passada.
A continuació, s’observa un grup nombrós de comarques que obtenen una competitivitat global similar. Es tracta del Baix Camp, l’Alt Penedès, el Pla de l’Estany, Garraf, Osona i la Selva. En aquest grup, les variacions més importants respecte el 2011 són l’avenç de dues posicions de l’Alt Penedès, que es torna a situar en onzena posició. Tanmateix, aquest avenç ha anat en detriment de al pèrdua d’una posició per part del Pla de l’Estany i el Garraf.
Pel que fa a la part inferior del rànquing, les comarques amb menors avantatges competitius en relació al model que planteja l’ADEG són la Terra Alta i el Priorat. Altres comarques que es troben en un nivell similar de competitivitat són l’Alta Ribagorça, el Montsià, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran.
Referent comarques de la vegueria penedesenca, l’Alt Penedès recupera el lideratge, en el lloc onzè del rànquing, després de remuntar dues posicions en relació amb la llista de l’any anterior. D’aquesta manera, supera el Garraf (36,6), que ara és tretzena, després de perdre una posició. En l’equador de la classificació de les 41 comarques s’hi troba l’Anoia (31,8), amb la pèrdua de dues posicions, que se situa al lloc 21. El Baix Penedès (30,7) perd una posició i es queda en el lloc 24e.
El sistema de puntuació
L’estudi no indica la situació econòmica en la que es troben les comarques ni l’estructura econòmica dels territoris, sinó que assenyala la potencialitat per instal·lar-hi empreses i per competir en un mercat global a partir de diversos factors. Es tracta de la sostenibilitat social (llocs de treball, taxa d’atur, contractes fixos, accidentalitat laboral); i de la sosteniblitat medi ambiental (llocs de treball en el sector, consum d’aigua tant dels habitants com de les empreses, coeficient de generació de residus municipals, percentatge de recollida selectiva o residus industrials que generen).
També s’analitza la qualificació dels recursos humans i dels recursos per l’educació i la formació professional (taxa d’escolarització, percentatge de població amb estudis superiors o percentatge de directius). Les infraestructures de transports i comunicacions també són importants com ara l’accés a la xarxa ferroviària, les inversions del DPTOP, les llars amb banda ambla, el nombre d’autobusos, etc.
Finalment, l’estudi també revisa la disponibilitat de sòl i d’espais per l’activitat econòmica, la innovació i el desenvolupament tecnològic de la zona, l’accés als mercats de clients i proveïdors, el volum de mercat i activitat, l’esperit emprenedor i la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures.
