A la demarcació de Barcelona, les comarques menys autosuficients a nivell alimentari són el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf i el Vallès Oriental, amb una mitjana inferior al 10%
Amb 34.916 hectàrees de terres disponibles, el Berguedà podria alimentar la seva ciutadania amb escreix, ja que té un grau d’autosuficiència del 255%
Terres que alimenten és el tercer informe elaborat pel projecte BCN Smart Rural l’estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació
El tercer Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat Terres que alimenten, aborda l’autosuficiència alimentària dels municipis del territori a partir de la seva superfície agrícola disponible per abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat. D’acord l’informe, el Berguedà és la comarca barcelonina que té més capacitat d’alimentar la seva població amb productes locals, amb 34.916 hectàrees de terres disponibles i un grau d’autosuficiència alimentària del 255%. La segueix el Moianès, amb 9.270 hectàrees de conreus i un grau d’autosuficiència del 195%. Malgrat aquestes xifres, cap d’aquestes dues comarques és autosuficient en hortalisses i fruita dolça, que són els dos grups principals d’aliments frescos.
Entre les conclusions, l’informe destaca el fet que si bé Barcelona és la tercera demarcació catalana amb major superfície agrícola, és la que té menor capacitat de proveir aliments de proximitat a la ciutadania del seu àmbit territorial. Dit això, aquesta informació és poc sorprenent, ja que la província concentra el 74% de la població total de Catalunya.
Les dades més interessants que es desprenen del nou informe d’anàlisi elaborat per l’equip BCN Smart Rural són que amb la superfície agrícola que té, Catalunya podria alimentar com a mínim un 44% de la seva població de manera autosuficient. Actualment, la demarcació de Barcelona disposa d’un total de 203.779 hectàrees de superfície agrícola, fet que amb aquestes terres podria abastir només el 10% dels seus habitants amb aliments de proximitat. De la resta de demarcacions catalanes, només Lleida seria autosuficient, amb un 360%.
A la demarcació de Barcelona, les posicions més baixes del rànquing d’autosuficiència alimentària les ocupen el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf i el Vallès Oriental, amb menys d’un 10% d’autosuficiència i una menor capacitat d’alimentar la seva ciutadania amb productes de proximitat. En aquests línia, cal subratllar que la comarca del Barcelonès no arriba a un 1% d’autosuficiència alimentària, concretament, un 0,01%.
Autosuficiència alimentària per municipis
En aquest informe elaborat per BCN Smart Rural es pot fer una selecció per comarques i municipis concrets. En aquesta llista de municipis, el que té la capacitat més gran d’alimentar els seus veïns amb aliments produïts localment és Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. amb les terres que té disponibles, aquest poble del Berguedà podria alimentar unes 2.000 persones, però només n’hi viuen 30, amb la qual cosa, el seu índex d’autosuficiència general és del 6.750%. Malgrat aquestes dades, Sant Jaume de Frontanyà té sobretot conreus de secà, però no produeix prou hortalisses i fruita dolça per abastir la seva població amb aliments frescos.
A la regió metropolitana, el municipi amb una capacitat més gran de proveir la seva població amb aliments locals és Gallifa, al Vallès Occidental, amb un 460% d’autosuficiència. Pel que fa a l’àrea metropolitana, Sant Climent de Llobregat, lidera el rànquing, amb un 14%, i a la primera corona de l’àrea metropolitana, Tiana, amb un 4%. La ciutat de Barcelona té un grau d’autosuficiència alimentària del 0,003%.
Superfície de conreus per municipis
El municipi de la demarcació de Barcelona amb més superfície de conreus en secà és Sant Mateu de Bages, amb 3.320 hectàrees disponibles i 607 veïns, fet que li dona un grau d’autosuficiència en cereals i llegums del 1.684%, seguit de Montmajor, al Berguedà, que amb una superfície de 3.286 hectàrees i 467 veïns, té un índex d’autosuficiència en productes de secà del 2.162%.
Pel que fa a conreus de regadius, Tordera és el municipi de la demarcació de Barcelona que té la superfície més elevada, amb 831 hectàrees disponibles i una població de 17.516 habitants, el que dona un grau d’autosuficiència en regadiu del 273%. Li segueix Sant Boi de Llobregat, amb una autosuficiència en productes de regadiu del 44%. Tordera és un dels cinc municipis que formen part de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, mentre que Sant Boi és un dels integrants del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Informe Terres que alimenten
Per a l’obtenció d’aquestes dades, els autors de l’informe Terres que alimenten han analitzat les dades de consum d’aliments a Catalunya. A partir d’aquí, han calculat quina és la dotació de sòl agrícola per habitant a la demarcació de Barcelona, tant a escala municipal com comarcal, i l’han comparat amb els indicadors disponibles a nivell de la resta de Catalunya.
L’anàlisi de les dades generals posa de manifest que la demarcació de Barcelona segueix sent terra pagesa, però, a l’hora d’abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat, es veu afectada per l’alta densitat demogràfica al territori.
Sobre els Tastets de Dades BCN Smart Rural
Els Tastets de Dades BCN Smart Rural són un nou format de comunicació que ens permet explicar històries complexes amb gran simplicitat. Desenvolupats amb la tecnologia StoryMaps de’ArcGIS, aquests tastets fan servir mapes, dades i textos per construir narratives digitals que enriqueixen el context geogràfic de l’estratègia BCN Smart Rural.
Gràcies a la interactivitat d’aquestes històries, els seus recursos de personalització i un disseny molt visual i intuïtiu, els StoryMaps faciliten l’accés a una informació que sovint costa de trobar, ordenar i assimilar.
Tercer tastet de dades BCN Smart Rural Terres que alimenten: una mirada a la capacitat de la demarcació de Barcelona per abastir la seva població amb productes de proximitat.
