Als 39 municipis que hi ha al Vallès Oriental hi ha almenys cinc línies de bicibús, la darrera a Sant Celoni
La majoria estan impulsades per les AFA de les escoles, però també hi ha associacions d’usuaris de la bicicleta
El seu futur és fluctuant, depenent de les famílies que ho impulsen, però allà on han existit poden tornar
El bicibús és una forma d’anar en grup a l’escola en bicicleta, un mitjà de transport de tracció humana sobre dues rodes sostenible, que implica coordinació i responsabilitat a qui l’engega i coordina; normalment són les AFA o les diferents associacions d’usuaris de la bicicleta que fan moure els pares i mares i els infants, però també els centres escolars i els responsables polítics hi tenen un paper fonamental. A Catalunya entre els anys 2000 i 2010 ciutats com Manresa i Cardedeu ja en tenien, però es va consolidar a Vic a finals del 2020 i tot el 2021, i va agafar volada a Barcelona i es va fer molt popular. Eduard Folch és impulsor de diferents projectes de bicibús a Catalunya i assegura que l’auge el va marcar la pandèmia: “Teníem moltes ganes de sortir de casa, de fer coses a l’aire lliure, descobrir el silenci, circular per l’asfalt sense que ningú t’atropelli.” Folch explica que el bicibús de Vic “va sorgir per iniciativa d’una mestra, l’Helena Vilardell, de forma natural”, i més tard, des de l’entitat Osona en Bici, “vam fer-ho arribar a nou escoles de la ciutat; teníem 12 línies de bicibús i 300 infants que cada divendres pedalaven cap a les diferents escoles”. I després de Vic, a Barcelona. “Barcelona, que és coneguda per projectar idees al món i la mira molta gent, va publicar un vídeo que van veure milions de persones d’un dels bicibusos del districte de l’Eixample, tot i que el primer bicibús a Barcelona es va fer al districte de Sarrià”, detalla Folch. I des de Vic, Barcelona i Catalunya al món, on s’ha estès a països com Alemanya, el Regne Unit, Escòcia, els Estats Units, etc.
