Amb poc més de 44.000 habitants escampats en gairebé 20 km2, Figueres és la capital de l’Alt Empordà i un dels municipis més coneguts de Girona, i en part perquè allí hi va néixer Salvador Dalí però també Narcís Monturiol, l’inventor del submarí. El seu nom és visigot i deriva de “Ficaris”, així que posseeix una llarga i intensa història de la que en queden un munt de vestigis. Al segle XIX va conèixer una època de prosperitat, essent un important centre d’idees republicanes i federalistes. I ja al segle XX, a partir de la segona meitat de la centúria, va començar a guanyar popularitat amb l’adveniment del turisme. De tot això i de més coses ens en parla el convidat d’avui, el seu alcalde.
“Per damunt de tot, en la política, hi ha les ganes d’incidir en el desenvolupament de la societat i de millorar-la. I això només es pot fer d’una manera: treballant, comprometent-hi amb el què fas”
“La vocació de la ciutat segueix essent de serveis: la cultura, el comerç, l’oci i el turisme. Tenim grans equipaments, i de la cultura n’hem fet un tema motor. Però també del comerç: tenim projectes com la declaració de Figueres com a ciutat turística”
“Difícilment els ciutadans no comprenen que no es pot gastar més del que tens. Una altra cosa és que siguem capaços d’explicar a la ciutadania que els ajustos i retallades han d’anar acompanyades de reformes”
Hem vist que al seu currículum vostè era professor d’història
Sí, d’història contemporànea, a la Universitat de Girona i a La Salle de Figueres. La gent em pregunta què m’ha portat a la polític, però jo diria que el món acadèmic és la reflexió i el món de la política, l’acció. Així que per damunt de tot en la política, hi ha les ganes d’incidir en el desenvolupament de la societat i de millorar-la. I això només es fa treballant, comprometent-hi.
En les últimes eleccions, a més, la seva candidatura va aconseguir guanyar a tots els col·legis electorals
Efectivament, va ser un orgull immens. A Figueres, mai un alcalde havia aconseguit obtenir majoria absoluta d’aquesta manera. Crec que la clau està en què la gent va veure que estàvem molt compromesos en un projecte de ciutat, que era molt transversal, que no entenia de partidismes i que, per tant, aglutinava a gent tant de centre-esquerra com de centre-dreta. A més, tenia com a denominador comú un projecte de modernització per Figueres.
Les majories absolutes acostumen a oblidar que el càrrec té data de caducitat. Què en pensa de la limitació de mandats?
Doncs que està molt bé, és clar. Matisant una mica més, segurament, hauríem d’avançar cap a mandats una mica més llargs, que fossin de cinc anys, i que només es pogués optar a una reelecció. Però en principi això de perpetuar-se en el poder no em sembla bé.
M’ha cridat l’atenció que a Figueres hi ha el Consell de Ciutat.
Sí, crec que és un propòsit molt interessant de participació i consulta. El Consell de Ciutat és un òrgan de participació ciutadana que serveix per a què els ciutadans puguin opinar i assessorar a l’alcalde, al govern i al conjunt del consistori. En el cas de Figueres, el plenari escull quinze ciutadans de la societat civil i, per tradició, també es conviden als exalcaldes, perque s’entén que tenen un bagatge suficient per fer aportacions.
És una manera que a la política hi participi tothom. Sóna interessant
I no és l’únic element. També voldríem garantir que la oposició pugui fer l’exercici de control, d’iniciatives, però que a l’hora no s’entrin en dinàmiques de bloqueig o altres que, per dir-ho molt planerament, facin inviable el desenvolupament ordinari d’un ple. Per aconseguir això, ens hem plantejat reformar el reglament orgànic municipal, que és un instrument que ordena el desenvolupament del ple.
I amb això no es pot caure en una concentració de poder?
No, perquè jo mateix em vaig comprometre que no faríem cap reforma que només fos refrendada per majoria absoluta, que és com governa CiU a Figueres, sinó que reforçaríem la qualitat d’aquesta majoria amb la necessitat que s’aprovés amb el conjunt de tres forces, com a mínim.
Marxem de l’Ajuntament. Com està afectant la crisi a Figueres?
Doncs està afectant molt, com a la resta de ciutats. En aquests moments tenim uns nivells d’atur absolutament insuportables; a l’entorn de cinc mil persones en una ciutat de quaranta-cinc mil. Afecta a totes les famílies. Tenim una estructura empresarial de petites empreses, i això vol dir que també se’n senten molt i pateixen molt la falta de possibilitats d’accedir al crèdit, per exemple.
I sense oblidar el turisme, és clar
Sí, la vocació de la ciutat segueix essent de serveis: la cultura, el comerç, l’oci i el turisme. Tenim grans equipaments (el Museu Dalí, Museu del Juguet de Catalunya…), i de la cultura n’hem fet un tema motor. Però també del comerç: tenim projectes com la declaració de Figueres com a ciutat turística.
De fet, el Consell de Denominació de Municipi Turístic és per a la “Setmana dels Dos Dissabtes”, veritat?
Sí, aquesta és una frase molt reeixida de Jordi Rotllant, el President de l’Associació de Comerciants, que per fer-ho entenedor, va sintetitzar el propòsit: imaginar que fem les coses tan bé, que conseguim que les setmanes tinguin, des del punt de vista comercial, dos dissabtes, i que la vida que es genera als carrers el diumenge sigui similar als dissabtes.
Suposo que l’Ajuntament s’hi ha posat per tal d’agilitzar aquest moviment i especialment, d’afavorir també un altre gran motor comercial: la creació d’empreses
Bé, més que des de l’Ajuntament, crec que a qui correspon la feina és al Govern de Catalunya, que ja l’està fent: les Lleis Òmnibus, per exemple, van sobre tot a agilitzar processos i facilitar-los. I penso que es notarà, perque en l’atorgament de moltes llicències, ara amb el tràmit de comunicació prèvia, aconseguirem que es pugui tirar endavant.
I vostè que ha estat en àmbits acadèmics, què es fa per fomentar la relació universitat-empresa? O dit d’una altra manera: per millorar la formació i capacitació de la gent de Figueres què cal fer?
Aquest és un dels punts més sensibles i greus que en aquests moments hem de resoldre. La gent de la nostra comunitat té un nivell de formació baix, la immensa majoria d’aturats no només tenen un problema d’atur sino també d’ocupabilitat, el que indica que quan remeti la crisi continuarem tenint dificultats per a què aquestes persones s’insereixin al mercat laboral. El que hem fet, per ara, és una estratègia formativa que passa per l’impuls de plans d’ocupació fins la posada en marxa d’una escola d’hosteleria, i diverses iniciatives que permetin qualificar millor a la nostra gent.
I ja que estem parlant de crisi, creu que el ciutadà entén les retallades?
Difícilment els ciutadans no comprenen que no es pot gastar més del que tens. Una altra cosa és que siguem capaços d’explicar a la ciutadania que els ajustos i retallades han d’anar acompanyades de reformes. En aquests moments és la nostra missió; s’ha de demostrar que hi ha un compromís absolut amb les polítiques públiques, especialment dirigides al servei de les persones. Que l’administració està compromesa amb el progrés de la ciutadania, però que també hi ha un tema de sostenibilitat econòmica. Per tant, quan et trobes amb una administració, en el cas dels ajuntaments, tan dependent dels ingressos urbanístics, com ho ha sigut fins ara, vol dir que hem de repensar quin és el nostre model de cartera de serveis a prestar i com els sostenim.
I ja que parla de crisi, ¿què en pensa del paper de l’administració en tot això? Cal que hi hagi òrgans que desapareixin?
Doncs sí, començant per la diversitat de Diputacions. Sense cap mena de dubte, s’haurien de concentrar totes les competències en una única, que finalment les hauria d’abocar totes en el Govern nacional. També penso que caldria repensar el tema dels consells comarcals: l’error és concebre’ls com entitats polítiques. Haurien de ser més òrgans de gestió i mancomunació de serveis. L’error ve quan s’utilitzen institucions de servei per crear estructures polítiques. I ja veurem el recent constituït Govern de Consells Locals: el que sí és segur és que no ha de generar ni un sol euro de despesa.
Amb la crisi, problemàtiques com la immigració hauran passat a segon terme
Sí, però per a nosaltres, la integració de la immigració és absolutament estratègica. Figueres és una ciutat que des de l’any 2001 ha crescut en gran part, gràcies a la immigració. I en poc temps pasarem a ser una de les ciutats mitjanes de Catalunya, per haver incorporat a ciutadans d’arreu del món que viuen amb nosaltres. Així que no se li escapa a ningú que a curt termini això pot generar tensions, dificultats. A Catalunya un dels elements que permet més integració és la llengua, pel que tenim molts programes per a la integració que posen l’accent en la llengua.
Això no deixa fomentar la participació dels ciutadans, que sentin la necessitat de treballar per Figueres, i no esperar tant de l’alcalde i les administracions
Bé, aquest és el gran repte que tenen les democràcies representatives: el convèncer a la ciutadania de que el bon govern es fa amb la participació, no només delegant i elegint representants. És una feina difícil, i el més difícil de resoldre és el com els ciutadans poden participar amb aquesta informació que permeti que les seves afirmacions siguin positives i realment solvents.
Llavors, deuen utilitzar els nous mitjans i plataformes de comunicació?
Absolutament. No tinc cap ni una persona del meu equip que no estigui molt activa en totes les xarxes socials: Facebook, Twitter, blogs… m’agrada que la gent tingui opinió política i construeixi relats de per què passen les coses. Ho valoro molt. A més, l’Ajuntament també té la seva web i recursos.
Per un alcalde també ha de ser tranquilitzant el fet que hi hagi un seguiment continu de totes les seves accions
També hem de fer pedagogia, perquè a vegades, interessadament i des de la política, s’ha tingut una certa actitud paternalista, fins i tot per a construir unes complicitats polítiques, que a la llarga tenen uns efectes negatius, ja que poden “matar” la vitalitat i l’esperit d’emprenedoria de la societat civil. Per tant, penso que s’hauria de reforçar molt la iniciativa de la societat, les ganes d’emprendre projectes de tipus empresarial i cultural amb el que és el paper de l’administració que, jo crec que en els propers anys, veurem com es redefineix i opta per fer poques coses però molt ben fetes.
Abans tota l’activitat la feia l’ajuntament i ara es parla d’una activitat conjunta entre aquest i el ciutadà
Sí, fixi’s que tots els estudis acadèmics que ens evaluen s’adonen que sovint el 30% dels recursos dels ajuntaments es desvia a gestions de competències que no són pròpies, la qual cosa és insostenible. Ara, en el marc de la nova llei de governs locals, el que hem de fer és precisar bé és què s’espera de les ciutats, dels ajuntaments, i deixant totes aquelles coses més perifèriques que, al final, l’únic que fan és gravar als ciutadans amb més impostos.
Abans ha comentat el Museu Dalí i Figueres és coneguda arreu del món per ell. Com es posa Figueres al mapa de les ciutats decisives, econòmicament parlant?
Una de les grans apostes és ser una ciutat en xarxa. Que haguem estat la primera ciutat del país en estar conectada amb alta velocitat amb la ciutat de París, que a finals d’any estem a 40 minuts de Barcelona, que tinguem la Costa Brava a 10 minuts del centre… tot això vol dir que una ciutat mitjana pot exercir amb moltes garanties de capital de territori. Figueres es converteix en una ciutat activa, de serveis, de comerç, de cultura… per tant, ha d’estar molt ben conectada. L’alta velocitat és la gran oportunitat que ens donen.
I ja que parlem de temes més nacionals, què en pensa del pacte fiscal?
Figueres no pertany a l’Associació de Municipis per a la Independència i un dels motius és perquè nosaltres tenim un contracte amb la ciutadania que parla de projectes de la ciutat, no de país. També és cert que aquest és un tema molt actual, que la ciutadania ens exigeix que ens posicionem i, per tant, en un futur a curt termini, veurem que l’Ajuntament permet que els regidors parlin del que creuen que seria millor pel futur de Catalunya. Però hi ha una cosa certa: haurem de veure com el Govern de Catalunya gestiona el repte d’aconseguir la sobirania fiscal, perquè si ho aconsegueixen, aquesta reflexió seria molt diferent.
I aquests canvis que poden produir-se al futur haurien d’anar lligats a alguna cosa més?
Sens dubte. Recuperant uns valors. En aquests moments, el problema que tenim és de descrèdit de les institucions, dels partits, de la idea de bé comú i acció política. Per tant, hem de regenerar tots els valors que ens permeten tornar a confiar i a creure en les institucions. M’agrada dir que una de les grans virtuts que té la democràcia de base liberal és que admet la reforma contínua, el que en certa manera explica que tingui tants anys d’història. Hem de ser capaços d’estar atents als canvis i reconèixer el malestar i la indignació de molts ciutadans. Pero és evident que sense cultura de l’esforç el país no va endavant, necessitem una ètica d’emprenedors.
