El Centre d’Interpretació del carrer del Balç celebra aquest dimarts el segon aniversari de la seva inauguració amb un creixement del 8% en el nombre de visites.
La coordinadora del Centre d’Interpretació del carrer del Balç, Sílvia Ruiz, a l’entrada d’aquest equipament cultural i turístic de Manresa.
El Centre d’Interpretació del carrer del Balç celebra aquest dimarts el segon aniversari de la seva inauguració amb un creixement del 8% en el nombre de visites. En el segon any, hi han passat unes 8.900 persones, a l’espera que es tanquin les dades de l’agost. Les campanyes de promoció i el treball per connectar aquest equipament, que mostra un conjunt patrimonial de primer ordre de la Manresa medieval, amb altres espais de la ciutat han estat la clau per aconseguir un increment que la regidora de Promoció Econòmica, Sílvia Gratacós, ha valorat com a "molt satisfactori". Gratacós ha avançat que el Balç es prepara "per ser un punt sobre el qual pivotaran aspectes del gran projecte de Manresa 2022".
El carrer del Balç, sota la plaça Major, va estar durant anys tancat al pas dels vianants, fet que el va condemnar al deteriorament i fins i tot, per a molts manresans, a l’oblit. Per contra, aquest carrer que és considerat una joia de l’urbanisme medieval i de la Manresa esplendorosa del segle XIV va conservar en molt bon estat la seva estructura i fesomia originals. Fa dos anys, el dissabte 27 d’agost del 2011, i en el marc de la festa major de la capital del Bages, es va inaugurar el Centre d’Interpretació, que rescatava el carrer del silenci de tants anys intransitat, després d’una inversió d’1,5 milions d’euros per a les obres de rehabilitació i per a la proposta de museïtzació. Aquella aposta està donant ara resultants tant en forma de dades com pel que fa a l’autoestima ciutadana i sensibilitat patrimonial.
La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manresa, Sílvia Gratacós, explica que el 2011 la ciutat "va recuperar un actiu molt important" i considera que aquest centre d’interpretació "posa en context el carrer del Balç i el relaciona amb la història de la ciutat, molt estretament amb la Seu i el nucli històric". "El centre dóna una visió àmplia de l’època medieval i permet conèixer una Manresa més desconeguda", afegeix Gratacós.
Blues a la via medieval
Una de les línies d’actuació que s’han potenciat durant aquest segon any de funcionament ha estat la recerca de complicitats amb altres activitats i espais de la ciutat. Gratacós té molt clar que el carrer del Balç no s’entén com "un recurs turístic aïllat i sol, sinó integrat en l’entorn històric i cultural de la ciutat i, per això, hem buscat col·laboracions amb entitats de la ciutat i amb altres recursos turístics". Així, es va introduir el carrer del Balç en la Fira Mediterrània, que se celebra al novembre, i aquesta aliança es potenciarà enguany amb concerts de blues inèdits en la fira d’arrel tradicional.
El Balç també és present a la Fira de l’Aixada, de motiu medieval, que té lloc al febrer, i tornarà a ser aquest Nadal escenari del pessebre vivent. Una de les novetats és que s’ha inclòs la visita al carrer del Balç en la ruta ignasiana i, d’altra banda, ara, per la festa major, es repeteixen les reduccions del preu de l’entrada. "Estem molt contents de la relació dels manresans i el carrer del Balç i de la reacció dels visitants, tant de la ciutat com de la comarca, de Catalunya i, fins i tot, de l’estranger", assegura Gratacós, que puntualitza: "el nombre de visitants estrangers no és alt, però sí que n’hi ha un degoteig, sobretot turistes francesos".
Conjunt patrimonial de la Seu i la Cova
El carrer del Balç està ratificant el seu pes en el conjunt patrimonial de Manresa. La directora de l’oficina de turisme, Esperança Holgado, considera que la proposta del Balç és un "complement ideal del centre històric i d’un patrimoni tan antic com és la Seu, la Cova, el Museu Comarcal i el propi barri antic" i apunta que "de vegades no valorem que passejar pel centre històric, per a la gent que visita la ciutat, significa una experiència encantadora, perquè tenim un patrimoni excel·lent molt proper". Per a Holgado, l’evolució de Manresa com a "ciutat visitable, turística i patrimonial ha experimentat una línia corba ascendent en els darrers anys". "Cada vegada s’aprecia més el patrimoni, la ciutat, la història i les festes i aquest interès creixent el tenim plasmat en dades i en contactes a Internet", subratlla.
L’altre front en què els responsables del Balç han treballat amb determinació ha estat el de les campanyes de promoció del propi centre, com les visites dramatitzades, que han incorporat en la trama les trifulgues amoroses; les edicions del FesTapes, que combina els productes dels restaurants del centre històric amb vi del Bages i cerveses artesanals, i la creació de records d’aquest espai medieval amb la participació d’artesans de la ciutat, que han dissenyat joies i han ideat les galetes batejades com el Dolç del Balç. Una altra de les actuacions que s’han reforçat han estat les visites escolars. La coordinadora del Centre d’Interpretació del carrer del Balç, Sílvia Ruiz, confirma que les escoles són un públic "potencial que ha anat en augment el darrer any".
L’altre front en què els responsables del Balç han treballat amb determinació ha estat el de les campanyes de promoció del propi centre, com les visites dramatitzades, que han incorporat en la trama les trifulgues amoroses; les edicions del FesTapes, que combina els productes dels restaurants del centre històric amb vi del Bages i cerveses artesanals, i la creació de records d’aquest espai medieval amb la participació d’artesans de la ciutat, que han dissenyat joies i han ideat les galetes batejades com el Dolç del Balç. Una altra de les actuacions que s’han reforçat han estat les visites escolars. La coordinadora del Centre d’Interpretació del carrer del Balç, Sílvia Ruiz, confirma que les escoles són un públic "potencial que ha anat en augment el darrer any".
Ruiz explica que, en les visites lliures, les del cap de setmana, el públic té un perfil clarament "familiar i, també, vénen persones grans". Pel que fa a les reserves i visites de grup programades, a part de les escoles, destaquen les reserves de casals de gent gran i d’agències de viatges que "busquen el paquet complet, amb altres espais de Manresa i moltes vegades amb un dinar de cloenda".
De la maqueta al carrer real
La regidora de Promoció Econòmica destaca que la proposta museogràfica del Balç és molt atractiva i amena: "és una visita relativament curta, que es pot fer amb infants i que dóna una visió molt completa de la nostra ciutat, com va néixer i com va anar creixent". Gratacós també remarca que el centre és adaptat per a persones amb discapacitat i que està preparat per oferir la visita en diferents idiomes. "Des del punt de vista personal i de la regidoria, és una satisfacció tenir tan a prop i ben ubicat aquest recurs turístic a la ciutat", conclou.
La coordinadora del centre d’interpretació coincideix que "la museïtzació agrada molt perquè és molt entenedora, clara i curta". "Els atractius principals són la maqueta del Balç i el passeig pel propi carrer, ja que, unint les dues vistes, els visitants entenen molt bé on es troben i com és el carrer del Balç", afegeix Ruiz. El centre d’interpretació es troba en les dependències d’un antic casal noble i estructura el recorregut en diferents audiovisuals que mostren la Manresa del segle XIV, des dels assumptes del rei fins als més quotidians.
També es pot veure l’holograma de Jaume Amargós, cuireter i conseller de la ciutat, i la maqueta del carrer medieval, que ensenya, a través de les finestres de les cases, escenes de la vida quotidiana que es van gravar amb actors reals. Després, la ruta del centre d’interpretació porta els visitants a fer un viatge en el temps per un tram del carrer del Balç, amb punts de connexió amb altres vials de la ciutat. La visita acaba a la planta subterrània, amb un altre audiovisual sobre el creixement de Manresa i on els visitants també poden veure un tram d’escales que es va descobrir durant els treballs de rehabilitació.
Llegendes dels carrers subterranis
"El passeig pel tram real del Balç agrada molt i llavors arriba la gran pregunta: què hi ha aquí darrere?", explica Ruiz, referint-se a les portes que donen al carrer. I la resposta sol causar força sorpresa: "són els soterranis de les cases del carrer superior, el de Sobrerroca. Són espais privats: aquí darrere hi viuen els veïns". Sílvia Ruiz destaca que, durant aquests dos anys, ha escoltat "moltes anècdotes dels manresans més grans, com les d’aquells que havien jugat al Balç o aquells que tenien familiars amb negocis al carrer de Sobrerroca i es divertien als baixos que donaven a aquest carrer".
A més de les anècdotes, Ruiz afegeix que hi ha moltes llegendes: "diuen que el carrer del Balç es comunica amb moltes altres parts de la ciutat; hi ha qui diu que ha travessat tota la plaça Major per sota i, fins i tot, que del Balç es pot arribar a la Torre de Santa Caterina passant per la Seu per carrers subterranis". "Són històries que s’han anat inflant amb el temps, però que formen part de la història de la nostra ciutat", somriu Ruiz.
Els 500 anys de l’estada de Sant Ignasi
Manresa prepara un macroprojecte pel 2022, quan es compliran 500 anys de l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat. La regidora de Promoció Econòmica explica que el carrer del Balç tindrà un paper important en la Manresa del 2022, ja que sobre aquest carrer medieval, "hi pivotaran diversos aspectes del projecte". "Quan Sant Ignasi va ser a la ciutat, el carrer del Balç ja existia, així que pot fer una aportació molt valuosa al projecte", diu Gratacós.
Una de les iniciatives que es contemplen és donar més visibilitat al Pou de la Gallina, punt de la ciutat relacionat amb Sant Ignasi i que es troba connectat amb el carrer del Balç. Holgado remarca que "Manresa 2022 no és un projecte de turisme, sinó de ciutat". "És una fita molt interessant, ja que farà 500 anys que va arribar Sant Ignasi a Manresa i, per a nosaltres, és un gran estímul donar a conèixer aquesta història al món", destaca Holgado.
