“El ciutadà vol bàsicament que se l’escolti”

Ja es pot compaginar la feina d’Alcalde amb la d’enginyer?
Bé, de fet des que vaig accedir a l’alcaldia, he hagut de deixar el despatx. Segueixo donant classes, encara que menys, i continuo connectat amb el món al que havia pertangut fins fa pocs anys, perquè no me’n vull desvincular.

Un municipi com Berga deu necessitar un Alcalde les 24 hores del dia.
A mi em sembla que tot municipi necessita un Alcalde a jornada completa. Hi ha sempre molta feina: cal solucionar problemes de gestió, de voreres que es fan malbé, d’enllumenats que no acaben de funcionar, de projectes que cal tirar endavant, d’organització municipal, i d’atendre al ciutadà que t’ho ve a demanar, és clar.

I què li acostuma a demanar el ciutadà?
Bàsicament, que se’l escolti. Tothom voldria tenir la millor ciutat del món, que per a nosaltres ja ho és, però els petits problemes que per un ajuntament poden ser insignificants, per una ciutadà són grandiosos i és per això que reclamen solucions. I cal un equilibri: mirar de no posar les coses petites a la cua, però tampoc deixar de banda els temes importants.

I sembla que un dels importants és la Patum. Què se sent que estigui reconeguda per la UNESCO?
Va ser al novembre del 2005 quan la Festa va ser reconeguda Patrimoni de la Humanitat. Vam ser conscients llavors del valor patrimonial que representa una convocatòria d’aquestes característiques i de l’important que és preservar-la i mantenir-la vigent. Aquí està present a tot arreu, no només als dies de les festes: a les cases, la mateixa canalla, a les dependències municipals… sempre hi ha elements de la Patum. I aquesta identitat és la que ens marca com a poble i que fa que tinguem projecció gràcies a això.

I sense oblidar que econòmicament és força important.
Sí, és un motor de promoció econòmica. Fa poc vam presentar el projecte de la Casa de la Patum, que s’iniciarà properament i on es mostrarà tot el que tingui a veure amb la festa. És una idea molt engrescadora, i malgrat la crisi, val la pena que la tirem endavant.

Potser amb aquesta crisi, com diu, molts municipis han optat per reduir les seves festes.
Sí, però obliden que són uns dies en què es fa poble, es crea molta unió. La Patum és un fenomen d’integració importantíssim tant dels que són d’aquí com pels nouvinguts. És com el Barça a nivell de Catalunya, doncs nosaltres a nivell local. I aquesta importància fa que no puguem prescindir de segons quins actes. I és clar, amb això es necessiten diners, uns diners que surten gairebé tots dels pressupostos municipals.

Aquesta integració de la que parla també deu incloure la immigració.
Sí, tenim al voltant d’un 16% de població que és immigrant. A la comarca som uns 40.000 habitants i a nivell comarcal estem a un 8-9%. De moment no hi ha problemes, cosa que és molt important. Però hi ha noves dinàmiques, és clar. Aquesta població treballa fora, es mou en sectors alimentaris, i hi ha un bon percentatge, sobretot sudamericans, que han acabat tornant al seu país al no tenir feina.

Tornem a la festa. El fet que estiguin ben comunicats també deu contribuir a l’èxit.
Sí, estem ben comunicats cap a Barcelona i cap a Manresa, però si mira Solsona i Ripoll i amb només 30 quilòmetres de distància, ens hi estem una hora per arribar-hi. Hem fet reclamacions per arreglar això, sobretot pel que fa a les connexions amb poblacions que estan encarades al nord. També fa temps que reclamem que el desdoblament que l’any passat va arribar a Berga continués cap a França. Això seria un eix europeu important, convertir Barcelona com el port de Tolosa o Bordeus. Es veu que la Generalitat ja està estudiant aquesta proposta.

Tampoc no es duen poder queixar a nivell de serveis.
Sí, els tenim bastant complerts i crec que són de bona qualitat, encara que potser per anar a veure algun especialista ens hem de desplaçar a Manresa o a Barcelona. Al ser capital de comarca aquesta disponibilitat de serveis és un cost econòmic que ens costa assumir, especialment per municipis de mida mitjana-petita, com el nostre.

No tot ho pagaran vostès.
No, tot no, però Déu n’hi do. Una escola d’educació especial per exemple, la va finançar la Generalitat. Però el manteniment de l’edifici, les despeses i tot el que costa ens pertoca assumir-ho nosaltres, encara que el servei que fa és comarcal. També tenim el cas de la ràdio municipal, per exemple. És local, però també fa un servei comarcal, i les despeses que tenim recauen també sobre nostre. I no hi ha inconvenient, no, ho fem molt a gust, però el que hi ha és que ens tracten com a municipi gran quan els nostres ingressos són petits.

I no hi veuen alguna solució, de moment?
No. Els alcaldes ens queixem molt, però no aconseguim gran cosa. Fins fa poc, el finançament local es basava en la gestió urbanística però quan el tema ha petat, hem vist que ens havíem anat carregant de despeses fixes que fins a cert punt també eren necessàries i que ara no sabem com solventar. I passa a tot arreu, això.

Cal estalviar i treure diners d’on sigui.
Sí, s’han de reduir despeses fixes, això ja s’està fent a molts municipis, però arribarà un moment en què has de donar uns serveis i aquests no podran ser retallats. I ara estem esperant al compromís del Conseller amb l’Associació i Federació de municipis: primer l’estatut, després el finançament autonòmic i després el local. Doncs a veure si es compleix.

I els diners del FEIL? També hauran anat bé.
Sí, el Fons Estatal d’Inversió Local ha ajudat a arreglar carrers, veus? La crisi va fer que la partida que es va ressentir més va ser la del pla de barris amb un pressupost que era molt elevat i com que els terrenys ja no es venien, doncs, en el seu moment no vam poder fer l’aportació que corresponia. La idea ara és continuar buscant subvencions per anar fent cosetes.

I com van de sòl industrial?
Doncs a nivell local estem bastant esgotats. En el seu dia la comarca va fer una aposta per un polígon comarcal que es faria a Olot, i aquí hem anat tenint altres projectes, el principal dels quals en aquesta legislatura és dinamitzar les nostres, perquè hi ha moltes naus buides. L’inconvenient que tenim és que difícilment podem competir amb uns polígons que estan més ben comunicats que els nostres, així que hem de buscar un plus de qualitat, un valor afegit que els faci atractius.

Si no hi ha polígons, la gent no vindrà a treballar.
Sí, i a més els que viuen aquí treballen fora. El més normal és que quan un jove acaba la carrera, dificilment torna a la comarca a treballar. Industrialment estem bastant malament, ja ho veu, però precisament per això hem de reaccionar. Hi ha diferents sectors que estem treballant: l’agroalimentari, el turístic, el de les energies renovables…

Què en pensa de les votacions populars sobre el tema de la independència de Catalunya?
De fons hi ha un altre discurs, on el jovent hi té molt a veure, perquè no va a votar, en bona part pel desencís de la política. I aquests referèndums estan mobilitzant molts sectors, no només de gent jove sinó també de gent gran, que per unes eleccions normals o qualsevol altre acte polític no es mouria. I a més hi ha actuacions com les de l’Advocat General de l’Estat, o el Tribunal Constitucional, que al voler prohibir-ho aconsegueixen just l’efecte contrari.

Pensa que aquests actes poden ser un indicador del que podria passar a les properes eleccions?
No li sabria dir. Però sí que ens hem adonat que la gent es mobilitza quan el motiu és suficientment atractiu. I d’això en podríem treure una altra lliçó: què hem de fer per a què la gent es mobilitzi quan es convoquen les eleccions diguem “normals”?

Alguns polítics l’han feta grossa, darrerament.
Sí, i això fa que la gent posi a tothom al mateix sac, creant una desconfiança molt gran. Jo no vull dir que qui no hagi fet les coses ben fetes, no se l’hagi de castigar, però també és cert que quan s’engega un procediment judicial com els que hem tingut cal ser molt conscient amb el que es fa, sabent que estàs criminalitzant a tots els alcaldes i regidors, molts dels quals fan la seva feina. I molt ben feta, per cert.

Sobretot en política municipal.
Exacte. Aquí mateix, per exemple, els regidors de govern a Berga tenen un sou molt baix, d’uns 400 euros mensuals. Això és voluntariat, i ho fas a gust i tal. Però si a sobre estàs criminalitzant una actuació, doncs potser que pleguem. A mi em sembla que, i no exagero gens, que costarà trobar gent per formar part de llistes electorals. Hi ha una imatge tan negativa que això acabarà repercutint en la gent que vulgui tenir aspiracions.

Què s’hauria de fer?
Doncs no ho sé, la veritat. Potser un bon rentat de cara, o potser entrevistes com les que feu vosaltres i que poden ajuden a canviar la visió de les persones.

No deu ser tan fàcil…
Jo el que veig és que quan et presentes per alcalde o regidor ho fas per donar un servei a la comunitat, no ho fas per enriquir-te perquè sino, no t’hi dedicaries. És una feina essencialment vocacional. Vist amb la perspectiva del temps, penso que el balanç que puc oferir és positiu, i encara que siguin temps difícils o complicats, el cert és que t’esforces perquè allò que fas produeixi uns resultats. Si aquells que fan política, sigui quina sigui, no ho miren així, potser que s’ho repensin.