Aquesta convocatòria determina l’elaboració d’aquests plans als municipis de més de 50.000 habitants o bé a les comarques.
L’objectiu és el de potenciar la creació d’activitat econòmica a la comarca, especialment en sectors emergents com la logística, la indústria, el turisme sostenible, la salut i les TIC.
El Consell Comarcal serà l’administració encarregada de la coordinació de l’elaboració del pla de reactivació socioeconòmica de l’Alt Empordà i de donar-hi l’impuls per a la seva posada en marxa, així com de realitzar el seguiment de la seva execució, en col·laboració amb tots els agents públic i privats implicats. En aquest sentit ja s’està preparant tota la documentació per accedir a la convocatòria realitzada des del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta convocatòria determina l’elaboració d’aquests plans als municipis de més de 50.000 habitants o bé a les comarques. A l’Alt Empordà, per tant, es desenvoluparà un pla per a tota la comarca en la línia de l’acord estratègic de concertació territorial per al desenvolupament econòmic local i de l’ocupació, que ja havien signat fa unes setmanes el Consell Comarcal amb els ajuntaments de Figueres Roses, Llançà, Castelló d’Empúries, la Jonquera, Vilamalla, Vilafant i l’Escala, l’Associació Alt Empordà Turisme i el Consorci Salines-Bassegoda. Aquest acord es promou amb uns integrants inicials, però té la voluntat d’incorporar a l’estratègia comarcal el màxim nombre d’entitats públiques i agents socials i econòmics.
El Pla de treball que contempla aquest acord, que es va adoptar a finals del passat mes d’abril en una trobada telemàtica conjunta de totes les parts, es va consensuar amb l’objectiu de potenciar la creació d’activitat econòmica a l’Alt Empordà, especialment en sectors emergents com la logística, la indústria, el turisme sostenible, la salut i les TIC. L’acord inicial ja preveia crear una estructura conjunta de concertació territorial que permetés implementar totes les accions incloses en l’estratègia i que ajudi a incrementar els recursos destinats al desenvolupament econòmic del territori. Aquesta estructura ve determinada i finançada, en aquests moments, per la recent convocatòria de la Generalitat i consistirà a disposar de personal tècnic (fins a tres persones) per a la seva redacció i execució.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, ha explicat que «aquest acord va ser la primera pedra d’una eina molt important per al progrés socioeconòmic de la comarca i més en les actuals circumstàncies. Totes les administracions ens hem posat a treballar en accions immediates, per tal de resoldre els problemes urgents i peremptoris de les nostres veïnes i veïns, però també hem de posar la vista a l’horitzó del futur a mig i llarg termini i aquest és l’objectiu del Pla. Ara hem d’aconseguir que tothom se sumi en aquest projecte per fer-lo viable».
Línies estratègiques
Per fer realitat aquest pla, l’acord inicial contempla un seguit de línies estratègiques a seguir, com l’aposta pel desenvolupament de projectes que puguin esdevenir un referent per al creixement econòmic i la generació d’ocupació. En són un exemple el Logis Empordà o la creació d’un pol de salut a l’entorn de la Fundació Salut Empordà. Les estratègies que se seguiran busquen incrementar la qualificació laboral de la ciutadania, millorar les condicions de les persones treballadores de la comarca, oferir oportunitats de formació i experiència laboral a persones desocupades o en situació d’exclusió social i millorar les oportunitats d’ocupabilitat de les persones en situació d’atur. En altres camps, el compromís vol fomentar l’emprenedoria i millorar la competitivitat de les empreses.
En els treballs inicials del Pla, els impulsors de l’acord ja preveien la necessitat d’aquestes mesures en la situació socioeconòmica que vivia la comarca abans de la crisi sanitària i que aquesta, sens dubte, ha agreujat. L’Alt Empordà tenia, el mes de gener passat, una taxa d’atur registral més elevada que la resta de Catalunya, mentre que a Catalunya se situa al 10,64% i a les Comarques Gironines al 10,82%, a l’Alt Empordà era del 12,61%. Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, aquest atur afectava en més mesura a les dones (56,1%) i als majors de 45 anys (50,4%). El perfil de persones aturades tenia un nivell formatiu baix, ja que el 55,2% té acabats estudis secundaris i el 31,2% estudis primaris. Els índexs d’abandonament i de fracàs escolars era molt elevat arribant a situar fins al 26,63% el nombre de joves no escolaritzats (la xifra mitjana a Catalunya és del 19,8%).
El model productiu actual es caracteritza per una elevada dependència del sector turístic, amb la consegüent estacionalitat i precarietat laboral que això comporta. L’acord inicial del Pla també detalla aquells aspectes que esperonen als integrants a tirar endavant amb aquesta iniciativa tant ambiciosa i important per a la comarca. Per exemple, la situació geogràfica estratègica i les bones comunicacions de l’Alt Empordà han de ser un revulsiu, així com els destacats actius culturals, patrimonials i paisatgístics. També cal esmentar l’Índex de Competitivitat de les Comarques Catalanes 2019, elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), que destacava l’elevat esperit emprenedor i dinamisme empresarial. L’Alt Empordà se situa en la posició número 17 del total de 42 comarques. Havia pujat quatre posicions, respecte al rànquing de l’any 2018.
