El president de l’ens supramunicipal trasllada al conseller d’Empresa i Ocupació la necessitat d’aplicar accions per a la reactivació econòmica del territori
El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera, reunit aquest dijous amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.
El president del Consell Comarcal, Joaquim Balsera, s’ha reunit aquest dijous al Parlament amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. En la trobada, sol·licitada des de feia mesos pel Consell i diversos alcaldes, Balsera ha traslladat al Govern la necessitat de concretar accions per a la reactivació econòmica i el foment de l’ocupació al territori, que registra un 17,2% d’atur. Segons informa el Consell Comarcal a través d’un comunicat, la reunió ha servit per constatar el compromís de les dues administracions per treballar conjuntament en aquesta direcció. També, s’ha acordat sol·licitar una línia d’ajut econòmic a través del programa europeu RIS3 per a la innovació territorial i empresarial.
El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat ha destacat, a la sortida de la reunió, la bona entesa amb la conselleria per poder concretar accions per fomentar la generació de llocs de treball a la comarca i poder així reduir les elevades xifres d’atur que no paren de créixer. Els nivells de desocupació s’han enfilat aquest mes de març fins a les 73.454 persones, xifra que situa la taxa d’atur en el 17,2%, segons les últimes dades de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
Lluny d’anunciar cap projecte o inversió important però, Balsera ha explicat que els representants de totes dues administracions han acordat la necessitat d’engegar polítiques d’activació econòmiques, basades sobretot en la innovació i tecnologia. En aquest sentit, ha anunciat que les dues administracions col·laboraran per sol·licitar un ajut el marc del projecte europeu, RISC3, estratègia europea regional per al innovació territorial i empresarial.
Balsera ha assegurat que aquestes propostes "han estat ben acceptades per la conselleria", i ha avançat que ens propers mesos treballaran "amb la idea de poder desenvolupar un conveni de col·laboració i de poder unir esforços de la Diputació, del Consell Comarcal, dels Ajuntaments i de la Generalitat, tots en una única direcció, i en aquest sentit oferim el Consell Comarcal per la coordinació d’aquesta política en el nostre territori".
El president del consell també ha volgut remarcar el reconeixement del Consell Comarcal per part del conseller com a interlocutor clau per poder tirar endavant polítiques de promoció econòmica i de l’ocupació en un territori tant complex el Baix Llobregat. El propi Felip Puig Puig ha assegurat que ell i Balsera han coincidit en "la necessitat de coordinar esforços i col·laborar", i per tant ha avançat que "es donarà una visió mes transversal, d’alinear esforços i compartir estratègies, a totes aquelles polítiques que ja estaven implementades i que ja han estat objecte de col·laboració en els darrers temps entre Generalitat i Consell Comarcal".
El Conseller ha assegurat que les polítiques d’ocupació i de formació, l’impuls al creixement, i la industrialització "que aviat arribarà" requereixen que els esforços que estan fent el conjunt de les administracions "tinguin una visió global e integral perquè si no podem caure en duplicitats, en no aprofitar prou bé els recursos, que són limitats".
Una demanda reiterada dels alcaldes
La reunió entre Balsera i Puig arriba després de diverses peticions per part dels municipis de la zona del Delta al mateix president Artur Mas amb l’objectiu de traslladar-li els efectes que està tenint la crisi al territori. En aquest sentit, els alcaldes de Cornellà, Gavà, Sant Boi i Viladecans van fer arribar a mitjans de gener una carta al president del Govern demanant-li un reunió "urgent", directament amb ell, per tractar aquestes qüestions.
Els quatre alcaldes socialistes repetien en aquella ocasió la reclamació que ja havien fet arribar al Govern quatre mesos abans, just després que el magnat nord-americà Sheldon Adelson confirmés que el projecte d’Eurovegas s’aixecaria a Madrid i no als terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat que li havia ofert Catalunya. Els signants de la carta afirmaven ja aleshores que la situació a la comarca era "insostenible".
