Un grup d’investigadors del CRAG estudien com optimitzar la producció de sorgo, un cultiu resistent davant la sequera i clau per millorar la seguretat alimentària. L’equip està dirigit per Ana I. Caño-Delgado que ha rebut una subvenció europea de prova de concepte.
El sorgo o melca és un cultiu cada vegada més important per a la nutrició animal i humana, especialment en regions àrides i semiàrides, gràcies a la seva resistència natural a la sequera i a les altes temperatures. Els investigadors del CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica) han identificat els mecanismes moleculars responsables de la resistència a la sequera en el sorgo i han desenvolupat eines que podrien utilitzar-se en aplicacions biotecnològiques.
En una sèrie de tres estudis recents, un equip liderat per la investigadora del Consell Superior de Investigacions Científiques (CISC) al CRAG, Ana I. Caño-Delgado ha fet progressos significatius en el marc de l’ajut econòmic del Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès) subvenció de prova de concepte, el qual busca que les idees finançades avancin de la investigació pionera a la innovació.
La creixent importància del sorgo
El sorgo és el cinquè cereal més conreat al món i té una importància destacada en regions àrides i semiàrides com els terrenys d’Espanya. Aquest aliment guanya cada cop més reconeixement a nivell mundial, inclòs fora d’Àfrica, on es cultiva des de fa segles, gràcies als seus nombrosos beneficis nutricionals i la seva capacitat per resistir condicions climàtiques adverses. A Europa, el conreu de sorgo està experimentant un creixement, promovent-se com una alternativa per a la rotació de cultius, especialment en àrees vulnerables a la sequera. La Unió Europea impulsa activament el cultiu d’aquest cereal com una opció resistent al clima, amb un augment del 57% en la producció total durant l’última dècada. França destaca com a líder en aquesta tendència, amb 103.000 hectàrees dedicades al sorgo l’any passat.
D’altra banda, Espanya és un gran importador de sorgo dins de la Unió Europea, principalment per a l’alimentació animal, però amb un gran potencial per al consum humà en el futur. El 2020, es van importar 158.000 tones al país, per la qual cosa un increment en el seu cultiu nacional podria reduir la dependència de les importacions, mitigar els efectes del canvi climàtic i millorar la seguretat alimentària per al consum humà.
Les contribucions científiques del CRAG
El Centre d’Investigació Agrigenòmica (CRAG) és un centre que forma part del sistema CERCA de Catalunya i que s’ha establert com a consorci de quatre institucions, el Consell Superior de Investigacions Científiques (CISC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB).
Els esforços de recerca del CRAG es troben a l’avantguarda de l’avenç de la ciència del sorgo, amb un enfocament particular en millorar la seva adaptabilitat a condicions d’estrès i optimitzar la seva manipulació al laboratori per a futurs processos de cultiu. Durant els darrers 20 anys, el grup de recerca liderat per Ana I. Caño-Delgado s’ha dedicat a l’estudi d’aquest cereal i ha obtingut nombroses subvencions, inclosa una de l’ERC de prova de concepte. En els darrers sis mesos, el grup ha publicat tres articles científics rellevants per al sector.
Per la seva banda, els estudis més recents liderats per un altre grup de recerca de Juan B. Fontanet-Manzaneque han impulsat avenços significatius en la ciència del sorgo. Els investigadors han identificat mecanismes que milloren la resistència del sorgo a la sequera i han desenvolupat noves tècniques per a la seva millora genètica, cosa que permet accelerar el desenvolupament de varietats més robustes. Aquests avenços converteixen el sorgo en una opció més viable i sostenible per a l’agricultura en el context del canvi climàtic.
Naturalment sense gluten i amb un alt valor nutricional, el sorgo es posiciona com un cultiu clau per millorar la seguretat alimentària, responent a l’augment de la demanda per al consum humà. Els avenços científics liderats pel CRAG no només milloren la seva sostenibilitat i productivitat, sinó que també obren noves oportunitats per a la transferència de tecnologia i la col·laboració públic-privada. Aquestes descobertes no només beneficien el sorgo, sinó que poden tenir implicacions positives per a altres cultius essencials com el blat de moro, el blat i l’arròs, afavorint una agricultura més resilient i sostenible davant el canvi climàtic.
El Consell Europeu de Recerca i les seves subvencions
El Consell Europeu de Recerca (ERC) , creat per la Unió Europea el 2007, és la primera entitat europea en finançament de l’excel·lència en la recerca de frontera. Concedeix finançament a investigadors creatius, siguin de la nacionalitat que siguin i tinguin l’edat que tinguin, perquè duguin a terme projectes arreu d’Europa. L’ERC concedeix quatre menes de subvencions: d’inici de carrera, de consolidació, avançades i de sinergia. A més, gràcies al programa de subvencions de prova de concepte, l’ERC ajuda els beneficiaris d’una subvenció a tancar la bretxa que hi ha entre la seva recerca capdavantera i les primeres fases de comercialització dels productes que en resulten. L’ERC està dirigit per un òrgan de govern independent, el Consell Científic. Des de novembre de 2021 la presidenta de l’ERC és Maria Leptin. El pressupost global de l’ERC per al període 2021-2027 és de més de 16 000 milions d’euros, que provenen del programa Horitzó Europa.
