Viver Pi-Sunyer nega presidir un òrgan "d’agitació i propaganda" sinó un organisme de caràcter tècnic i d’estudi
Carles Viver Pi-Sunyer, aquest dijous durant la presentació del pla de treball del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional se centrarà a estudiar la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat propi en cas de celebrar la consulta. El seu president, Carles Viver Pi-Sunyer, ha argumentat que aquest és l’escenari "menys estudiat" fins ara, però també suposaria "el canvi més radical". "Si anem a fórmules més confederals, més o menys tothom té al cap què és això i quines conseqüències pot tenir", ha esgrimit en roda de premsa per explicar el pla de treball del consell assessor. Això sí, ha assegurat que estudiaran altres opcions si algun partit els ho demana. També ha aprofitat per negar que estigui presidint un òrgan "d’agitació i propaganda", sinó de caràcter tècnic.
Viver Pi-Sunyer ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per fer la presentació del pla de treball del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Abans de tot, ha volgut fer èmfasi en què aquest, ha dit, no és un òrgan "d’agitació i propaganda", dues funcions "molt importants i fins i tot irrenunciables, però fora de l’àmbit" d’aquest òrgan. Segons ell, el consell és un organisme purament tècnic que elaborarà informes perquè el Govern pugui tenir sempre tota la informació a l’hora de prendre decisions. "Estan adreçats més a intentar resoldre problemes pràctics i concrets que no pas a fer especulacions teòriques", ha apuntat Viver Pi-Sunyer, que ha afegit que el consell no es decantarà per una única solució, sinó que valorarà avantatges i inconvenients i proposarà diferents alternatives.
El primer informa i segurament el més rellevant serà el de la consulta, que serà el més llarg de tots. La resta procuraran ser breus. El segon bloc d’estudis versaran sobre els problemes que haurà d’afrontar un hipotètic nou estat, les decisions que hauria d’adoptar i quines estructures hauria de tenir per poder-ho fer.
En aquest punt, el president del consell assessor ha considerat que seria "una greu irresponsabilitat i fins i tot un frau als electors" que els poders públics no estudiessin amb deteniment els escenaris que es poden plantejar l’endemà de la consulta. ÉS més, ha remarcat que tot i que estan oberts a estudiar la via federal o altres opcions, prestaran "especial atenció" a la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent, perquè és l’escenari "menys estudiat fins a l’actualitat i perquè seria el canvi més radical". "No sembla forassenyat dedicar una especial atenció a això", ha opinat.
El tercer bloc, finalment, es dedicarà a la internacionalització del procés. Cal dir que el consell no establirà com han de ser les polítiques públiques d’un futur estat independent, sinó que es limitarà a centrar-se en el primer moment després d’una consulta, quins canvis s’hauran de fer per adaptar-se a la nova realitat.
Dinou informes
Viver Pi-Sunyer ha desgranat els 19 informes que elaborarà aquest òrgan en una primera fase. El de la consulta, el primer, intentarà estar acabar a finals de juliol, i abordarà tot el que fa referència a les vies per preguntar al poble, la pregunta i la data. Partirà de les cinc vies que va identificar l’Institut d’Estudis Autonòmics per poder convocar una consulta de forma legal.
Altres estudis abordaran les relacions amb la UE i amb la comunitat internacional, les relacions futures amb l’estat espanyol, i la successió de les normes jurídiques i de contractes entre administració estatal i Generalitat. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya no podrà tenir un codi penal el primer dia, i seria irresponsable preveure quin s’hauria d’aplicar un cop Catalunya fos independent.
Un altre informe tractarà sobre el procés constituent, amb la possibilitat de fer primer una Constitució provisional catalana, amb moltes remissions a l’Estatut, per després fer-ne una de definitiva. Aquí s’haurien de tractar temes com la doble nacionalitat o el reconeixement de les llengües, que no la oficialitat.
Altres estudis analitzaran el poder judicial i què fer amb l’execució de sentències dictades per tribunals espanyols o que estan en curs; la seguretat interna i externa; les administracions sectorials com el servei exterior, l’administració electoral i els registres; la hisenda pròpia; l’agència tributària; preveure l’existència d’un banc central; agències i organismes reguladors; repartiment d’actius i passius entre Estat i Generalitat; els efectes de l’estat propi en les relacions comercials entre Espanya i Catalunya; la seguretat social; l’abastament d’energia i els recursos hidràulics; les telecomunicacions, i la internacionalització del procés.
El segon bloc d’estudis s’entregaran entre octubre i desembre, i la resta al març. El consell treballarà a partir de grups petits de membres, que elaboraran esborranys per portar-los després al ple. En alguns casos es demanarà la col·laboració d’experts externs.
Viver Pi-Sunyer ha aprofitat per avisar que els membres treballaran fora dels focus mediàtics, i ha apuntat que ha demanat prudència als seus col·laboradors en aquest sentit, tenint en compte que alguns treballen en mitjans de comunicació.
La suspensió de la declaració de sobirania no afecta el consell
Tant el president de l’òrgan com el conseller de la Presidència, Francesc Homs, han defensat que la suspensió de la declaració de sobirania per part del TC no afecta el consell, perquè no emana d’aquest text. El conseller, per la seva part, ha remarcat que l’ordenament jurídic es desprèn de la Constitució, "i en cap lloc diu que es pugui prohibir estudiar", al marge de les decisions que després prengui el Govern, que sempre estaran en el marc de la legalitat.
"Si hi hagués el dia que s’impedís al Govern de la Generalitat estudiar, estaríem fora de l’escenari de la Constitució. El que no farà mai el Govern és deixar d’estudiar hipòtesis, i com que no hi ha cap prohibició d’estudiar les coses, les continuarem estudiant", ha argumentat.
També ha subratllat que la Generalitat "no fa res que no faci el govern espanyol", perquè si des de Madrid s’explica quines conseqüències tindria per a Catalunya tenir un estat independent, "deu ser perquè ho deuen haver estudiat". "Deu ser perquè deuen estar ben assessorats, ben informats, i per això expressen aquestes opinions", ha ironitzat.
