Homs aposta pel diàleg però no descarta aquesta opció sempre que sigui posterior a una "expressió popular" que passi per les urnes
El president Mas ensenya el document lliurat pel CATN, amb el president de l’organisme, Carles Viver Pi i Sunyer, i el conseller de la Presidència, Francesc Homs.
L’informe sobre la consulta del Consell Assessor per a la Transició Nacional obre la porta a unes eleccions plebiscitàries i a una declaració unilateral d’independència en cas que no s’arribi a un acord amb el govern espanyol per fer una consulta legal. Aquest és un dels punts de l’informe que aquest organisme ha lliurat aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas. Abans d’aquesta opció, però, el Consell planteja cinc vies per aconseguir fer la consulta legalment. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha apostat pel diàleg però no ha descartat l’opció de la declaració unilateral, sempre que sigui després d’una "expressió popular" ja siguin eleccions, un referèndum o una consulta.
Aquest és el primer informe dels 19 que elaborarà aquest òrgan format per catorze experts i s’ha centrat en els camins per convocar una consulta a Catalunya. Ocupa més de 200 pàgines entre els punts i els annexos i es divideix en nou capítols més les conclusions. Homs ha apuntat que l’informe posa de manifest que a nivell del dret "hi ha vies legals disponibles per convocar la consulta". El portaveu del Govern ha recalcat la necessitat del diàleg amb l’estat espanyol i amb el conjunt de les formacions polítiques i les institucions representatives del país. Homs ha anunciat que aquest divendres trametran l’informe als partits catalans i a tots els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
L’estudi fa un anàlisi de cinc vies legals per tirar endavant la consulta: els referèndums autonòmics de l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la Constitució; els referèndums de la Llei catalana 4/2010; les consultes populars de la proposició de llei que es tramita en el Parlament, i la reforma de la Constitució. De fet, Viver i Pi-Sunyer ha recalcat que si l’Estat refusa la al·legant motius d’inconstitucionalitat les propostes de la Generalitat, aquesta té encara la possibilitat d’instar una reforma constitucional ja que "en cap cas podria ser refusada per aquests mateixos motius de manera que un hipotètic refús de la proposta de reforma respondria a motius exclusivament polítics".
El president de l’òrgan i exvicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha recalcat que si l’Estat s’oposa a implementar aquests resultats i no autoritza cap de les vies legals, l’informe arriba a la conclusió que la Generalitat estaria legitimada des d’un punt de vista polític per obrir vies alternatives a les vies legals.
Així, l’informe contempla que si no hi hagués acord amb l’Estat per fer una consulta legal, hi ha opcions com celebrar unes eleccions plebiscitàries a Catalunya o una declaració unilateral d’independència després d’aquests comicis plebiscitaris. També, però, veu legítima una declaració unilateral d’independència sense que siguin culminació d’unes eleccions plebiscitàries "si són conseqüència del fet d’haver emprat l’Estat instruments jurídics per impedir unes eleccions plebiscitàries o d’haver adoptat actituds de bloqueig a l’hora d’implementar els resultats d’una consulta legal".
Per la seva part i preguntat per com veuria l’opció de la declaració unilateral d’independència, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha apuntat que qualsevol decisió que s’hagi de prendre amb aquestes "conseqüències i aquest abast ha de ser posterior a una mena d’expressió popular en el sentit d’eleccions, referèndums o una consulta".
Pregunta i data
L’informe fa referència a com s’hauria de ser la pregunta de la consulta. S’indica que aquesta ha de ser clara i neutral, ja que "no hauria d’incentivar o afavorir cap de les alternatives proposades". També es fa referència a que la pregunta es pot fer de dues maneres: preguntar als votants entre les múltiples formes d’autogovern existents o entre les formes d’autogovern, o preguntar sobre la voluntat de convertir Catalunya en un Estat independent.
Segons l’informe, el model de la multiplicitat d’alternatives té l’avantatge de conèixer amb més precisió les preferències polítiques dels votants i apunta que el model de dues alternatives de la constitució o no d’un estat independent té l’avantatge de la major claredat de la pregunta i de la facilitat d’identificar el resultat del vot i les actuacions que haurien de realitzar la Generalitat per implementar-lo.
Pel que fa a la data de la consulta, l’informe apunta que no s’hauria de convocar consultes en dates que puguin arribar a influir en el resultat. Per això, no es veu convenient convocar la consulta per la Diada: "no es pot fer coincidir la consulta amb una data que tingui una càrrega simbòlica com la de l’11 de Setembre".
L’informe també recomana que s’estableixi la regla de la majoria simple i que no es requereixin mínims de participació, tot i obrir la porta a considerar exigir un quòrum de participació en cas que es volgués assegurar "especialment" la legitimitat política del resultat.
Entre els objectius i criteris per dissenyar l’estratègia "s’ha de tenir present que l’objectiu primer i fonamental de la Generalitat hauria de ser el d’aconseguir que efectivament es pogués convocar una consulta i, subsidiàriament, si això no fos possible que quedés palès de la manera més clara possible que a l’Estat és qui es nega a permetre-la i que ho fa per motius polítics i no jurídics". El segon objectiu és deixar clara la voluntat del Govern de respectar les regles de l’estat de dret i arribar a acords amb l’Estat. I el tercer, que les vies legals emprades siguin les que permetin un major protagonisme de la Generalitat i dels actors socials i polítics catalans i una menor implicació de l’Estat.
Possibles accions penals de l’Estat
L’informe també analitza els instruments jurídics que pot utilitzar l’Estat per oposar-se a les activitats desenvolupades per la Generalitat per convocar la consulta o implementar els seus resultats. El Consell per a la Transició Nacional adverteix que, en casos com ara la declaració unilateral d’independència, l’Estat podria exercir accions penals.
