La coalició d’esquerres contrària al rescat Syriza s’erigeix com a segona força en un vot de càstig als partits dominants de Grècia
El cap de la coalició d’esquerres Syriza, Alexis Tsipras, saluda els seus seguidors fora de la seu del seu partit.
Atenes (ACN).- El líder de Nova Democràcia, el conservador Andonis Samaràs, ha estès la ma al també proeuropeu PASOK, favorable als plans de rescat de l’FMI i la UE, per dir-li que està disposat a ser el líder d’un "govern de salvació nacional". D’aquesta manera, recollia el guant que havia llançat el líder socialista, Evangelios Venizelos, que havia demanat la formrció urgent d’un govern de concentració. Segons l’estimació preliminar del ministeri de l’Interior, Nova Democràcia i el PASOK, que han dominat Grècia durant dècades i que són els únics que donen suport al pla de rescat, han estat castigats pels votants i han obtingut un màxim del 33% dels vots.
Així doncs, Nova Democràcia i el PASOK tindrien problemes per formar una coalició de govern. Els primers resultats els donarien, en el millor dels casos, una majoria parlamentària d’un escó, considerada massa fràgil per durar.
L’abans poderós PASOK s’encamina cap al tercer lloc, desplaçat per la coalició d’esquerres contrària al rescat Syriza, en un contundent vot contra les polítiques d’austeritat que han causat profundes dificultats en una de les pitjors recessions de l’Europa de la postguerra.
Aquestes xifres provenen d’un sondeig que es basa en una mostra representativa d’aproximadament el 12% dels col·legis electorals del país. Les dades situen el suport a Nova Democràcia en el 19,2%, el de Syriza en un 16,3% i el PASOK en un humiliant 13,6%. En les eleccions anteriors, els socialistes van obtenir una victòria contundent amb un 44% i la coalició d’esquerres només un 5%.
L’extrema dreta entra en un Parlament fragmentat
En una altre indici de l’extensió del descontentament ciutadà, el grup d’extrema dreta Alba Daurada ha obtingut un 7% dels vots, un resultat sense precedents. Això permet l’entrada d’un partit d’ideologia nazi al Parlament per primera vegada des de la caiguda militar el 1974.
Els primers resultats oficials, basats en un 15% dels sufragis, mostraven a Nova Democràcia amb un 21% de suport, Syriza amb un 15,2% i el PASOK amb un 14,7%.
Si aquestes xifres es confirmen un cop comptades totes les paperetes, el nou parlament estaria més fragmentat que mai i tindria representació de set partits, cinc dels quals en contra de les condicions del pla de rescat de l’FMI i la UE. Dels 300 diputats que té el Parlament grec, el partit més votat n’obté 50 com a premi.
Grècia encara ha de trobar noves retallades per valor d’11.000 milions d’euros durant el mes de juny, una situació que pot complicar-se si cap partit aconsegueix formar un govern estable. Des d’Alemanya, el ministre de Finances Wolfgang Schäuble ja va alertar que si els grecs es desvien del camí marcat per Brussel·les hauran d’assumir-ne "les conseqüències". El tecnòcrata Lukàs Papadimos, que ha governat el país amb un govern de concentració en els darrers mesos, ha defensat que aquestes eleccions marquen el futur de Grècia "per les properes dècades".
Els grecs, però, semblen cansats dels dictàmens de Brussel·les -i Berlín- i han afavorit especialment als partits més petits i radicals de l’espectre polític. Des de l’extrema dreta fins al comunisme, noves formacions polítiques haurien entrat al parlament d’Atenes. Syriza, amb entre un 15,8% i un 17% dels vots es convertiria en la segona força del país. L’escissió de Nova Democràcia, Grecs Independents, aconseguiria entre un 10 i un 12% del suport. De fet, les formacions contràries al programa de rescat i les polítiques de retallades podrien impedir als partidaris del rescat obtenir una majoria suficient al parlament.
Aquest diumenge ha estat la primera vegada que els grecs han pogut expressar la seva opinió sobre la situació al país des de la tardor de l’any 2009, quan va entrar el govern de Iogros Papandreu i es va desvelar la situació real de les finances al país. La caiguda del socialista, el novembre de l’any passat, després que intentés fer un referèndum sobre les condicions del segon rescat, es va resoldre des de Brussel·les i sense eleccions. Lukàs Papadimos, un tecnòcrata exvicepresident del BCE i del Banc Central de Grècia, va esdevenir el primer ministre d’un govern de coalició amb els tres principals partits. Papadimos ha estat al govern per aprovar tot el programa d’ajust i reformes exigit per Brussel·les per rebre els diners del segon préstec.
