ESMORZARS

El Corredor Mediterrani: Quin paper juguen els municipis?

novembre 28, 2016

456

Article

Galeria

Esmorzars Alcaldes. eu

“El Corredor Mediterrani: Quin paper juguen els municipis?”

Qualifiquen de ‘premeditat’ el retard del Corredor Mediterrani
Els beneficis d’aquesta infraestructura són múltiples i no s’explica el perquè de la seva no execució, afirmen les autoritats competents

“El Corredor Mediterrani és un projecte que ha de donar amplitud a tot el país, i també les universitats, el coneixement, els clústers econòmics, els ports i els aeroports, i permet subratllar la vocació de Catalunya com a país obert, exportador i diversificat”
Josep Rull
Conseller de Territori i Sostenibilitat

“El Corredor Mediterrani és estratègic per a Europa. I un element essencial de la seva xarxa de comunicacions. No hi ha d’haver cap ciutadà europeu a menys d’una hora de la xarxa trans-europea de transport”
Ferran Tarradellas
Director de la Comissió Europea a Barcelona

“Actualment, enviar un vagó de mercaderies des del Port de Barcelona a Lió és un 70% més car que fer-ho cap a Madrid. Són distàncies equivalents. Això impedeix treure’n rendiment. I les causes són unes infraestructures deficients o mal gestionades. Cal prioritzar les infraestructures més competitives”
Sixte Cambra
Director del Port de Barcelona

“Persones i mercaderies necessiten el Corredor Mediterrani per a desplaçar-se o, si no, ens trobarem abocats al col·lapse viari i ambiental”
Ramon M. Torra
Gerent de l’Àrea Metropolitana

“La competitivitat moderna ve donada per la quantitat de nusos de connexió i d’excel·lència dels que forma part la ciutat. El Parc Científic i Tecnològic de Lleida no seria possible si no hi hagués hagut l’AVE”
Àngel Ros
Alcalde de Lleida

“Tenim un tram incomprensible de 40km de via única per on passen mercaderies, rodalies, llarga distància…”. La poca implicació per part de l’Estat espanyol (i també el francès) és de llibre. La història la jutjarà amb moltíssima duresa”
Ferran Bel
Alcalde de Tortosa

“La U.E. hauria de tenir un paper molt més imperatiu per a forçar que l’Estat acompleixi els seus terminis, i cal que les regions econòmiques -l’Euroregió- tinguin un paper més actiu (…). Si l’Estat no ha invertit en el Corredor Mediterrani ha estat per premeditació ideològica”
Ricard Font
Secretari d’infraestructures i Mobilitat

Extens reportatge fotogràfic
Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades

ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 28 de novembre

“El Corredor Mediterrani: Quin paper juguen els municipis?”

El passat 28 de novembre de 2016, a l’Hotel Gran Via Palace de Barcelona, va tenir lloc l’Esmorzar Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre la perspectiva dels municipis en relació amb el Corredor Mediterrani. S’hi van aplegar un centenar llarg de persones, en representació de diversos àmbits de la política, el món de l’empresa.

També va comptar amb el patrocini d’Urbaser, Certis Empresa Constructora i la col·laboració de SMS Advocats.

Ponents:

Hble. Sr. Josep Rull, Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Sr. Ricard Font, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat; Sr. Ferran Tarradellas, Director de la Comissió Europea a Barcelona; Il·Im. Sr. Àngel Ros, alcalde de Lleida; Il·Im. Sr. Ferran Bel, Alcalde de Tortosa; Sr. Sixte Cambra, Director del Port de Barcelona; i el Sr. Ramon M. Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana. La moderació va a càrrec de Eduard Berraondo.

Prolegòmens:

Eduard Berraondo dóna la benvinguda als assistents i agraeix la seva presència a l’acte. Recorda la mecànica de l’esmorzar i introdueix breument el tema i els ponents participants. Agraeix també la presència dels mitjans de comunicació i del públic. Indica que hi haurà una apertura per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, a continuació una primera ronda d’intervencions de marc, en què cadascú presentarà la situació en cinc minuts, i seguidament hi haurà un segon torn.

Berraondo dóna la paraula al Conseller de Territori i Sostenibilitat.

PRIMER TORN D’INTERVENCIONS

Josep Rull inicia la seva intervenció afirmant que el Corredor Mediterrani és una infraestructura amb una “extraordinària capacitat de generar prosperitat” al llarg de tot el seu recorregut i per tot el seu entorn. Diu que “després de la recent crisi econòmica, cal replantejar a fons el paper de determinades infraestructures i que cal prioritzar aquelles actuacions que tinguin in retorn més alt en l’econòmic, el social i en l’ambiental. “No ens podem permetre fer infraestructures simplement per fer-les o pensar que podem activar l’economia només fent infraestructures”. I si ara mateix hi ha una infraestructura que respongui a aquests nous paràmetres és el Corredor, que té una capacitat de propiciar retorn econòmic i de relligar tota l’activitat del país. I té un retorn social també, perquè la major activitat econòmica també generarà tributs i contribucions a l’estat del benestar. Igualment, els beneficis sobre el canvi climàtic també és un dels efectes d’una mobilitat més ordenada.

Rull ha explicat que el Corredor Mediterrani no és quelcom “estrictament de naturalesa ferroviària o bé una única columna vertebral i costanera”. És una infraestructura que relliga de forma capil·lar tot el conjunt del país. “El Corredor dóna amplitud a tot el país, i també les universitats, el coneixement, els clústers econòmics, els ports i els aeroports, i permet subratllar la vocació de Catalunya com a país obert, exportador i diversificat”.

Igualment, ha destacat que és un projecte estratègic per parat de la Unió Europea, en la presència de la qual ha calgut “fer front a una obsessió forassenyada d’alguns governs de l’Estat que s’hi han oposat”. Rull afirma que l’Estat va “plantejar el Corredor Central dels Pirineus no com a complement, sinó com a neutralitzador del Corredor Mediterrani”. I que això ha provocat la pèrdua “d’un temps valuós fins a l’últim moment”. La consideració, doncs, és que es tracta d’una infraestructura important per a Catalunya però també per a Europa. “La defensa del Corredor Mediterrani no la fem sols, perquè també hi és Europa”. I ha volgut destacar el paper dels “lobbies” (Ferrmed) i de la unió de regions ibèriques.

Finalment, Rull ha explicat que el Corredor Mediterrani està actualment “bloquejat” per l’Estat espanyol, i ha destacat tota una sèrie de greuges i retards: el túnel del Pertús, el bypass entre Hospitalet de l’Infant i Vila-Seca, el “tercer fil” entre Castellbisbal i Tarragona, etc. Tots ells pateixen retards en l’adjudicació molt considerables. En aquest sentit ha afirmat que potser l’ex-ministra Ana Pastor va venir “enredada” a Cambrils, a explicar “coses que no eren”. Davant d’aquest bloqueig, s’ha constituït una Taula Estratègica del Corredor Mediterrani que té la premissa de liderar una agenda catalana del corredor i també una figura de governança (un “coordinador” que, seguint l’estela del “Pla Barcelona”, controli l’execució de l’obra i gestioni la demanda dels serveis).

Eduard Berraondo agraeix la presentació i acomiada el Conseller, que marxa tot seguit. I seguidament dóna la paraula al representant de la Comissió Europea a Catalunya.

Ferran Tarradellas explica que, per a Europa, el Corredor Mediterrani és “molt més que la part ibèrica del Corredor”. Es tracta d’una infraestructura essencial dins d’una xarxa viària que creua tot Europa d’Esta a Oest, fins a Eslovènia i més enllà d’Hongria. “Un eix prioritari per a la U.E., que relliga el 18% de la població de la U.E. i el 17% del seu PIB”, ha dit. Tarradellas ha comentat que ja hi ha una part gens menyspreable del Corredor en funcionament que ha sigut pagada en part pels fons europeus.

Igualment ha destacat l’existència del projecte més ambiciós d’una “Xarxa Estesa” que suposa la capil·laritat del Corredor: “No hi ha d’haver cap ciutadà europeu a menys d’una hora de la xarxa trans-europea de transport”, ha afirmat, parlant de la voluntat política existent.

Igualment, ha volgut comentar que, a banda de persones i mercaderies, el Corredor ha de ser un gran eix de desenvolupament del mercat online: “si no funcionen bé els sistemes de distribució de paqueteria física, les empreses no s’hi establiran” i ha fet referència a la companyia Amazon, que recentment ha decidit establir un centre de distribució a El Prat de Llobregat.

La darrera part del discurs de Tarradellas ha servit per a indicar els sistemes amb què compta al Unió Europea per a ajudar al desenvolupament d’aquesta infraestructura. D’una banda, el programa “Interconnect Europe”, que ha dedicat “bastants diners a finançar estudis de viabilitat o tècnics per a la realització d’obres”. També ha parlat de fons estructurals de la U.E., si bé “Catalunya està per sobre de la mitjana europea en renta per càpita” i això fa que no li’n concedeixin gaires. I un tercer instrument, l’anomenat “Pla Juncker” que vol facilitar l’accés al finançament de nous projectes de gran capital i d’amortització llarga.

Eduard Berraondo agraeix la intervenció i dóna la paraula al president del Port de Barcelona.

Sixte Cambra agraeix la invitació i dóna la seva visió al voltant de tres arguments. El primer: la importància del Corredor, el segon és el punt de vista de la infraestructura i el tercer és el punt de vista de la competitivitat.

El Corredor és important per al Port. Cambra ha recordat que el port “vol internacionalitzar l’economia catalana i convertir-la en el gran ‘hub’ logístic del sud d’Europa”. En els darrers anys, el Port ha invertit 4.000 milions d’euros entre inversió pública i privada. No obstant, aquest inversió no valdrà res “si no es desenvolupa també la connexió ferroviària”, ha dit cambra. I és que justament l’actual prioritat del Port és la connectivitat terrestre amb zones dins i fora del propi Port. L’entitat ha acceptat finançar un 50% de les obres que havia d’haver assumit el Ministeri de Foment i fins i tot “subvencionar ADIF” per a que habiliti la connexió amb l’eix que porta cap a Saragossa i Madrid.

Cambra ha destacat que les empreses necessiten actualment aquesta connectivitat per a poder operar i ha manifestat l’existència de nombrosos processos d’adjudicació internacional (“tenders”) als quals el Port de Barcelona hauria de poder presentar-se, però només si compta amb la connectivitat ferroviària suficient.

El segon dels punts de Cambra ha estat el de les infraestructures i la seva demora. “A dia d’avui encara no hem començat a executar res” del que es va comprometre el 2007, desbloquejar sobre el paper el 2012 i presentar amb gran pompa el 2013. “S’han perdut anys”, ha afirmat.

Finalment, ha parlat d’operativitat i competitivitat. Cal que les infraestructures que es construeixin siguin competitives, o no hi haurà res a guanyar. Cambra ha dit que ara mateix, enviar un vagó de mercaderies des del Port de Barcelona a Lió és un 70% més car que fer-ho cap a Madrid (dues distàncies equivalents). Això impedeix treure’n rendiment. I les causes són unes infraestructures deficients o mal gestionades. “Cal prioritzar les infraestructures més competitives”, ha conclòs.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula al Gerent de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona.

Ramon M. Torra també ha agraït la invitació. S’ha fet solidari de les explicacions fins ara explicades en tant que “fa molts anys que es parla del projecte i hem avançat poc”, tot i considerar que la conjuntura actual podria “incidir positivament”. En el seu discurs, Fort ha esmentat nombroses variables dependents del Corredor Mediterrani, tot i que no directament implicades: aspectes urbanístics, metropolitans, relacionals, de competitivitat, de relació entre regions i de connectivitat de rodalies.

Fort ha parlat, finalment, de la importància del Corredor per a evitar el greu problema mediambiental. “Persones i mercaderies necessiten el Corredor Mediterrani per a desplaçar-se o, si no, ens trobarem abocats al col·lapse viari i ambiental”.

El moderador ha donat la paraula, aleshores, a l’Alcalde de Lleida.

Àngel Ros ha agraït la invitació i explicat que les ciutats competeixen de la mateixa manera com ho fan empreses. Concretament, aquesta competitivitat ve donada “per la quantitat de nusos de connexió i d’excel·lència dels que forma part la ciutat”, ha dit. I ha explicat que el Parc Científic i Tecnològic de la seva ciutat “no seria possible si no hi hagués hagut l’AVE a Lleida”, i el mateix “es pot dir de les empreses que amplien les seves instal·lacions a partir de criteris com l’educació, la qualitat de vida i les comunicacions per als seus professionals”.

Ros ha explicat que Lleida no demana estar dins del Corredor, sinó que, a la inversa, no vol permetre que el Corredor es quedi sense el volum de mercaderies que produeix Lleida. D’aquesta manera, ha descrit una sèrie de dades quantitatives rellevants, que posen la demarcació de Lleida com a un dels referents europeus en producció de fruites, cereals, farratges i porcí. En moltes ocasions, dedicats a l’exportació. I, en moltes d’altres, dependents d’importacions internacionals. Moviments, tots ells que “requereixen de bones connexions” per a arribar als seus destins de forma competitiva.

El moderador dóna ara la paraula a l’alcalde de Tortosa.

Ferran Bel també ha agraït la invitació a la taula rodona i ha dedicat la seva intervenció a donar resposta a la pregunta general del col·loqui: “quin paper juguen els municipis?”.

Bel ha explicat que els municipis han fet activitat de “lobbystes”, participant en tots els fòrums que han pogut, per a donar veu a les peticions i demanar a Europa que pressionés els estats, davant dels quals l’alcalde de Tortosa ha estat molt crític. Igualment, ha explicat que “molts dels municipis han anat modificant els seus plantejaments urbanístics, planificant nous sols industrials o econòmics i esperant que el Corredor es materialitzi en molts casos passant pels seus territoris. Són inversions que els municipis han hagut d’assumir de la seva butxaca, però el Corredor no s’ha fet realitat, encara. “Amb totes les mancances que es vulgui, els municipis han complert molt més que no pas altres àmbits”, ha dit.

L’alcalde de Tortosa també ha reivindicat diversos greuges, com ara el que, “a aquestes altures de segle XXI, encara tenim un tram ferroviari de 40km de via única per on passen mercaderies, rodalies i llarga distància, que és incomprensible”. Finalment, ha denunciat “la poca implicació” per part de l’Estat espanyol, i també del francès, que diu que “la història jutjarà amb moltíssima duresa”.

El moderador ha donat la paraula al Secretari d’Infraestructures i Mobilitat.

Ricard Font agraeix la possibilitat d’intervenir i ha fet referència a una visita recent a Panamà, com a model de país que ha apostat decididament pel transport com a actiu estratègic. “Allà hi ha un ministre específic dedicat al Canal i un equip econòmic. Saben que el futur del país passa per aquí”. Ha explicat que les empreses actuals, a l’hora de decidir implantar-se en un territori, ja no es pregunten la situació dels costos laborals, sinó dels costos de transport i logístic.

Igualment, més enllà de les infraestructures Fort ha dit que “també cal un treball de governabilitat” i lideratge: “la U.E. hauria de tenir un paper molt més imperatiu per a forçar que l’Estat acompleixi els seus terminis, i cal que les regions econòmiques -l’Euroregió- tinguin un paper més actiu.”

Font ha repassat, en diverses dimensions quantitatives, la importància del Corredor Mediterrani per a Catalunya. D’una banda, ha dit, ara mateix no es poden composar trens de més de 500 metres (quan el Corredor hauria de permetre’n de 750). De l’altra, les línies podran ser més competitives més enllà de les 3 hores de trajecte (“actualment, la línia més competitiva de l’Estat és València-Barcelona, que és una línia no pensada per a alta velocitat”) i, finalment, també ha de permetre un canvi en la composició dels transports: actualment a Catalunya el 97% del transport de mercaderies es fa en camió, mentre que a Europa és el 80%. Que es pugui fer servir el tren i millorar l’impacte sobre el medi ambient, depèn en gran mesura del desplegament del Corredor Mediterrani.

També ha parlat de la dificultat de materialitzar materials inter-modals que permetin relligar els diversos sistemes: viari-ferroviari-portuari-aeroportuari.

Salou, Vandellós i La Sagrera han estat tres exemples reals explicats pel Secretari de Transport i que afecten negativament a les empreses existents, a les persones i, també, a la credibilitat que el país té davant dels agents internacionals.

El moderador agraeix el torn i obre un torn breu de preguntes que formula ell mateix als ponents.

La primera pregunta és la de si l’Estat manté una relació d’avarícia en relació a les seves inversions.

Ferran Bel diu que el retard que portem es de moltíssims anys, fins i tot en les èpoques de més bonança econòmica.

Sixte Cambra: diu que la priorització que s’ha fet es deficient i l’execució del pressupostat també ho és.

Ricard Font: ha destacat que “invertir en el Corredor ha de reduir el dèficit de l’Estat respecte Europa”.

Ramon M. Torra: diu que “hi ha hagut altres prioritats que no eren les que necessitava el ciutadà”.

El moderador exposa que en algunes regions afectades hi ha hagut governs de tots els colors polítics.

Però això no sembla haver afectat el més mínim el comportament de l’Estat.

Sixte Cambra: diu que el compromís dels accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona ja eren vigent a l’any 2007, i que la primera visita que ell va fer a Madrid com a President de l’entitat el 2011 va ser per a parlar d’això.

Aleshores el govern de Madrid era del PSOE i li van dir que no hi havia previsió.

Ferran Tarradellas: ha dit que mirant-ho amb perspectiva europea, no sembla cosa de colors o ideologies, sinó d’un Estat “que no ha volgut assabentar-se que aquesta era una infraestructura bàsica per al seu propi futur”.

Ricard Font: ha dit que els governs sempre prenen decisions. I que, si durant molt de temps han decidit fer obres d’alta velocitat de gran volum, es per un tema ideològic. “Hi ha hagut premeditació”.

Ramon M. Torra; ha dit que “tampoc s’ha volgut entendre que en plena crisi la forma de superar el dèficit hauria haver estat estimulant l’economia i els motors econòmics”.

El moderador pregunta al president del Port de Barcelona si algun inversor li ha manifestat preocupació per la manca de concreció en el projecte del Corredor.

Sixte Cambra: ha dit que als empresaris a sí que els preocupa molt la connectivitat amb Europa.

Finalment s’ha obert un brevíssim torn d’intervencions del públic.

Així, el President de la Cambra de Comerç de Tarragona li ha preguntat a Ricard Font si se sap alguna cosa nova del túnel del Coll de l’Illa i del pas de mercaderies perilloses.

Font ha respost negativament. De la seva banda, Ferran Bel ha dit que la novetat és que el Ministre del ram va dir recentment que encarregaria un estudi per al transport de certes mercaderies al túnel, el qual encara està en fase prèvia a la construcció.

Enric Pla, alcalde de Vinaròs, ha pres la paraula per a dir que el “tercer fil” no és una solució, perquè és cara i genera dubtes. “Mesclar mercaderies amb passatgers” i tenir una línia única, sense comptar amb una autovia, ha convertit el seu territori es un “gran camp de concentració” en les comunicacions”, ha afirmat.

Pere Granados, alcalde de Salou també ha agraït les paraules de tots i ha volgut atorgar un paper important a l’activitat turística i al gran benefici que en pot resultar amb el Corredor Mediterrani. També ha preguntat a la taula quan es preveu que hi hagi ample europeu.

Ricard Font: respòn que, teòricament, havia d’estar el 2015. Ara es planteja fins al 2017 fins a l’Hospitalet. Entre l’Hospitalet i Castelló no hi ha previsió. Entre Castellbisbal i port de Tarragona, no hi ha previsió. Al Port de Barcelona, no hi ha previsió. El que hi ha ara mateix és una absoluta inconcreció en quant a terminis. Això afecta competitivitat i a la credibilitat de l’Estat Espanyol.

El col·loqui es dóna per finalitzat en aquest punt.