Els beneficis d’aquesta infraestructura són múltiples i no s’explica el perquè de la seva no execució, afirmen les autoritats competents
(D’esq. a dreta): Ferran Tarradellas, director de la Comissió Europea a Barcelona; Ferran Bel, alcalde de Tortosa; Sixte Cambra, director del Port de Barcelona; Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; F. Xavier Roca, director i editor d’Alcaldes.eu; Ramon M. Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana; Àngel Ros, alcalde de Lleida; i Ricard Font, secretari d’infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
Representants de diverses administracions i entitats han coincidit aquest matí en destacar la importància del Corredor Mediterrani com a vehicle per a la millor competitivitat econòmica, social i ambiental i, també, en la incomprensió i enuig que els causa l’alentiment en la seva materialització. Alentiment que, segons han dit tots, és causat per la poca voluntat de l’Estat espanyol i, en menor mesura, del francès.
Les manifestacions s’han produït en el marc de l’Esmorzar-col·loqui organitzat per Alcaldes.eu sota el títol “El Corredor Mediterrani: quin paper juguen els municipis?” i ha comptat amb la presència de Ferran Bel, alcalde de Tortosa, Sixte Cambra, president del Port de Barcelona, Ricard Fort, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ferran Tarradellas, representant de la Comissió Europea a Catalunya, Ramon Torra, Gerent de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, Àngel Ros, alcalde de Lleida, i les paraules inicials de Josep Rull, Conseller de Territori i Sostenibilitat.
“El Corredor Mediterrani ha de donar amplitud a tot el país, les universitats, el coneixement, els clústers econòmics, els ports i els aeroports, i subratllar la vocació de Catalunya com a país obert, exportador i diversificat.” (Josep Rull, Conseller de Territori i Sostenibilitat)
Nombrosos beneficis d’una infraestructura que no arriba
Un per un, cadascun dels ponents ha anat destacant la importància del Corredor Mediterrani des del punt de vista del seu àmbit de gestió. Així, Josep Rull ha destacat que “ha de donar amplitud a tot el país, les universitats, el coneixement, els clústers econòmics, els ports i els aeroports, i subratllar la vocació de Catalunya com a país obert, exportador i diversificat”, i per a Sixte Cambra, el Corredor ha de suposar una eina de millora de la competitivitat. El president del Port ha denunciat que actualment, “enviar un vagó de mercaderies des del Port de Barcelona a Lió és un 70% més car que fer-ho cap a Madrid. Són distàncies equivalents. I les causes són unes infraestructures deficients o mal gestionades”.
L’alcalde de Lleida, de la seva banda, ha manifestat que per al sector primari (incloent activitats de la fruita, els cereals, els farratges i el porcí), és crucial poder tenir un accés ràpid a aquesta infraestructura europea. Ros ha afirmat que “la competitivitat moderna ve donada per la quantitat de nusos de connexió i d’excel·lència dels que forma part la ciutat”. Mentrestant, Ferran Bel ha posat l’accent en la molta activitat de “lobby” que els ajuntaments han desenvolupat fins ara per aconseguir que Europa pressionés als estats espanyol i francès a acomplir allò que la Unió considera estratègic: “La història jutjarà amb moltíssima duresa” la manca d’implicació de tots dos, ha dit.
“Si l’Estat no ha invertit en el Corredor Mediterrani ha estat per premeditació ideològica.” (Ricard Fort, Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat)
A més de beneficis sobre la competitivitat i la societat, el president de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona ha destacat també que sense un Corredor Mediterrani “ens trobem abocats al col·lapse viari i ambiental”.
Un perill per a la credibilitat de l’Estat
Diverses de les intervencions han explicat que les empreses busquen establir-se en localitzacions ben inter-connectades, que permetin traslladar ràpida i econòmicament les seves mercaderies d’un punt a l’altre d’Europa, ja sigui en relació a les vendes com, especialment, a l’aprovisionament de matèries primeres. En els darrers anys, ha explicat Ferran Bel, moltes empreses i ajuntaments han fet inversions esperant la materialització del Corredor Mediterrani, però aquest “no ha arribat”, i això genera queixes i desconfiança.
En aquest sentit, Ramon Fort ha parlat de “perill per a la credibilitat” de l’Estat espanyol si les empreses no tenen certesa de la inversió. I ha demanat un paper “molt més imperatiu per part d’Europa per a forçar que l’Estat acompleixi els seus compromisos”. Finalment, el representant de la Comissió Europea a Catalunya, Ferran Tarradellas, ha corroborat la importància estratègica del corredor: “No hi ha d’haver cap ciutadà europeu a menys d’una hora de la xarxa trans-europea de transport”, ha dit.
