L’Oficina de Participació Ciutadana, Bon Govern i Transparència de la Diputació de Girona ha organitzat el curs en línia «Consultes locals, oportunitats i riscos» en dues jornades, la primera de les quals va tenir lloc divendres passat, 5 de juny, i la segona ahir dimarts 9 de juny.
Imatge de la reunió telemàtica. Foto: Diputació de Girona.
Aquesta és la quarta formació que s’imparteix per via telemàtica, arran de la situació de confinament originada per la COVID-19.
La formació ha anat dirigida a treballadors i càrrecs electes amb responsabilitats a l’Administració local i el seu sector públic, especialment els que treballen en els àmbits de la participació ciutadana i el bon govern. S’hi han inscrit una trentena de persones i l’ha impartida el docent Fernando Pindado Sánchez, llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’objectiu principal del curs ha estat facilitar els coneixements jurídics i pràctics sobre les consultes populars en l’àmbit local i reflexionar sobre aquest instrument de participació ciutadana.
La primera sessió es va centrar, en primer lloc, en el marc conceptual. Es va parlar de les tres dimensions de la democràcia: la representativa, la dialògica i la directa, i de la diferència entre consultes i referèndums. Així mateix, es va debatre sobre la consideració de les consultes com a democràcia directa o no i sobre el govern obert. També es va incidir en les diferents iniciatives: ciutadana i institucional.
En aquest sentit, a partir de la idea que les consultes no pertanyen a la dimensió directa, sinó a la dimensió dialògica, el docent va definir la dimensió directa com un sistema de votació mitjançant el qual la ciutadania decideix de manera directa sobre temes de contingut polític que no són l’elecció de representants.
La sessió va ser molt participativa gràcies a les diferents aportacions de l’alumnat.
En segon lloc, es va parlar del marc normatiu que empara les consultes i els referèndums: la Llei de bases de règim local; el Decret legislatiu 2/2003; la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, i la Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana.
Pel que fa al Decret legislatiu 2/2003, el docent va fer constar que l’apartat «Consultes populars» havia estat derogat per la Llei 4/2010. Quant a la Llei 4/2010, Pindado va destacar que la regulació dels referèndums dins l’àmbit de la Generalitat havia estat declarada inconstitucional i que s’havia mantingut la legalitat dels d’àmbit municipal, amb l’autorització de l’Estat. Respecte a la Llei 10/2014, Pindado va esmentar que només tenien cobertura legal les consultes sectorials.
La segona i darrera sessió s’ha centrat més en com promoure les consultes i els referèndums: els actors que els poden promoure (ajuntaments i ciutadania per iniciativa popular); les matèries excloses; el procés de consulta (proposta, acord, convocatòria, debat previ, votació, escrutini, vinculació al resultat); el vot electrònic i el sistema de garanties.
Fernando Pindado ha fet referència principalment a la Llei 10/2014, molt més detallada, i ha incidit en el fet que, quan es tracta de consultes generals, el Tribunal Constitucional les considera referèndums i cal seguir el que estableix la Llei 4/2010.
En opinió de Pindado, «caldria tenir una norma pròpia de l’ajuntament que recollís l’esperit d’ambdues lleis i regulés en un únic reglament tot allò relacionat amb les consultes». Això podria ajudar a redactar després guies informatives per a la utilització d’aquest canal de participació, ha destacat el docent.
Durant la sessió s’ha remarcat que una consulta és una convocatòria feta per les autoritats competents, d’acord amb el que estableix la llei, a les persones legitimades en cada cas perquè manifestin la seva opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública, mitjançant votació.
En la formació s’ha remarcat que les consultes poden ser per iniciativa institucional i per iniciativa ciutadana. En aquest darrer cas la comissió promotora ha d’estar formada per una o més entitats amb personalitat jurídica pròpia sense afany de lucre o per un mínim de tres persones físiques que compleixin els requisits establerts per poder participar en les consultes.
També s’han explicat les signatures necessàries i com recollir-les, la seva validació, els efectes de la recollida vàlida de signatures, les persones legitimades per participar a les consultes, l’objecte de la consulta, la convocatòria i les meses de consulta, la campanya i el debat públic, les modalitats de votació, els sistemes de garanties i el procés de consulta. La sessió ha finalitzat amb exemples de materials divulgatius que han elaborat diferents ajuntaments els darrers anys.
El Servei de Participació Ciutadana, Bon Govern i Transparència de la Diputació de Girona té previst organitzar la propera activitat formativa a l’octubre (sense data per determinar). El curs programat serà sobre el portal de transparència: edició bàsica, actualitzacions i novetats de visualització.
