L’objectiu de la prova pilot, que s’ha iniciat en persones grans i pacients complexos de dos barris de Barcelona, és avançar cap a l’atenció integrada social i sanitària
Es preveu que la interconnexió entre els sistemes d’informació faciliti la presa de decisions en el procés d’atenció a les persones
El sistema enregistra quin professional de l’àmbit sanitari i social fa cadascuna de les consultes i facilita el contacte de cada referent professional
El model de compartició d’informació es basa en el consentiment previ de la persona, que queda recollit per escrit i també electrònicament
Posar la persona al centre de l’atenció social i sanitària. Aquest és un dels principals objectius que s’ha fixat un nou model d’intercanvi d’informació sanitària i social que acaben de posar en marxa la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i que per primer cop permetrà als professionals dels serveis sanitaris i socials d’ambdues administracions intercanviar dades en temps real sobre els pacients i les persones usuàries que atenen i, a més a més, consultar-les cada cop que ho considerin necessari.
El model, que ja està funcionant com a prova pilot als barris barcelonins de la Nova Esquerra de l’Eixample i del Besòs, se centra en un primer moment en l’atenció a la població major de 64 anys i en situació d’alta complexitat social i sanitària, però aspira a estendre’s al conjunt de centres de serveis socials bàsics i equips d’atenció primària de Barcelona i progressivament en els propers anys a tota Catalunya, també per al conjunt de la població. L’objectiu de tot plegat és agilitzar el procés d’atenció a les persones amb necessitats complexes per tal de donar-ne resposta de manera més ràpida i coordinada entre els dos àmbits d’atenció.
El model, que ja està funcionant com a prova pilot als barris barcelonins de la Nova Esquerra de l’Eixample i del Besòs, se centra en un primer moment en l’atenció a la població major de 64 anys i en situació d’alta complexitat social i sanitària, però aspira a estendre’s al conjunt de centres de serveis socials bàsics i equips d’atenció primària de Barcelona i progressivament en els propers anys a tota Catalunya, també per al conjunt de la població. L’objectiu de tot plegat és agilitzar el procés d’atenció a les persones amb necessitats complexes per tal de donar-ne resposta de manera més ràpida i coordinada entre els dos àmbits d’atenció.
Poder vincular la Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC) i l’Historial d’Atenció Social del Sistema d’Informació d’Acció Social (SIAS) és només un primer pas per poder avançar cap a l’atenció integrada social i sanitària. Aquest és un repte majúscul de les societats occidentals que s’ha identificat en nombroses estudis arreu del món i a Catalunya, com a conseqüència d’una societat cada cop més envellida i amb un progressiu augment de l’esperança de vida. Tradicionalment l’atenció social i sanitària han seguit lògiques diferenciades i compartimentades, amb els seus respectius sistemes d’informació propis, la qual cosa dificultava la coordinació i el desplegament de serveis integrats amb una mirada global de les persones ateses.
L’experiència d’interoperabilitat dels sistemes és fruit del treball conjunt d’ambdues administracions durant els últims tres anys per tal de poder fer compatibles els dos sistemes d’informació, i la prova pilot busca identificar quin conjunt mínim d’intercanvi de dades s’ha d’establir i quins processos de treball conjunt s’han de plantejar entre els equips d’atenció primària de salut i de serveis socials bàsics. Els primers resultats del funcionament es valoraran a l’inici del segon trimestre de l’any. Concretament, en el disseny de la prova pilot han estat implicats l’Oficina eSalut del Servei Català de la Salut, el Departament de Salut de la Generalitat, el Pla interdepartamental d’Interacció Social i Sanitària, el Consorci Sanitari de Barcelona, la Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials i l’Institut Municipal d’Informàtica.
La intenció de totes dues administracions és obtenir resultats contrastables a llarg termini i comprovar si aquesta visió integrada no només permet consensuar el model d’atenció a la persona de manera integral, sinó també estudiar fins a quin punt es produeixen beneficis en el seu estat general, en el seu benestar individual i suposa també una simplificació dels processos d’atenció per obtenir una resposta més adequada per a cada cas.
Aquesta és una de les primeres iniciatives a Europa en aquesta àrea i és un primer pas per la construcció d’un sistema d’informació compartit. De fet, en aquesta mateixa línia és útil recordar l’informe de la Taula del Tercer Sector Social que al maig del 2015 ja advertia de la necessitat de construir un sistema sociosanitari cada cop més interconnectat.
La prova pilot que es desenvolupa a la Nova Esquerra de l’Eixample i del Besòs parteix d’un estudi exhaustiu de les necessitats d’aquests territoris i s’ha centrat en un primer moment en el col·lectiu de les persones majors de 64 anys, pacients crònics complexes o amb malaltia crònica avançada i que reben el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) o el de Teleassistència. Tot i així, el model d’atenció integrada pot tenir efectes positius sobre el conjunt de la població i la voluntat és estendre el sistema progressivament a tota la ciutat. Entre els col·lectius que potencialment podrien beneficiar-se en major grau del nou model s’ha identificat el de les persones amb problemes de salut mental, les persones que pateixen situacions de violència masclista o intrafamiliar i les persones sense llar i els infants.
En qualsevol cas, el blindatge d’una informació d’aquestes característiques és essencial. Per aquesta raó sempre que algun professional social o sanitari entri al sistema li apareixerà un avís legal en el qual s’adverteix que la consulta només pot estar motivada pel seu perfil professional i que tots els accessos queden enregistrats i són monitoritzats respectant un model establert de confidencialitat de les dades. Igualment, totes les persones que figuren en la base de dades han de donar el seu consentiment informat previ, en el qual s’especifica que les dades només s’intercanviaran en cas que la persona afectada hagi de ser atesa per ambdós sistemes. De la mateixa manera, si en algun moment la persona que ha donat el seu consentiment el revoca, el sistema està preparat per tornar a blindar de nou la informació compartida fins aquell moment.
La integració de dades, en definitiva, suposa un gran repte en tant que l’àmbit sanitari i social compartiran informació sobre els seus problemes de salut i la seva problemàtica social, sempre amb el consentiment de la persona atesa. Superant les dificultats tècniques i de connexió dels dos sistemes, aquest projecte s’emmarca en la Taula d’Atenció Integrada de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, constituïda amb l’objectiu compartit d’impulsar iniciatives que augmentin la coordinació de l’atenció social i sanitària en benefici de la ciutadania.