Aquest programa partirà de la base d’un catàleg detallat de la situació i de l’estat de les urbanitzacions deficitàries per tal de proposar solucions a mida de cadascuna d’elles.
El secretari d’Habitatge, Carles Sala, i el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, han anunciat aquest dimecres, durant la seva compareixença a la Comissió parlamentària de Territori i Sostenibilitat, l’impuls de la primera fase d’una estratègia per a la millora d’urbanitzacions amb dèficits. Aquest programa partirà de la base d’un catàleg detallat de la situació i de l’estat de les urbanitzacions deficitàries per tal de proposar solucions a mida de cadascuna d’elles.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat ja l’elaboració d’un inventari previ de les urbanitzacions existents a Catalunya, començant per la comarca de la Selva.
Aquestes urbanitzacions, dividides segons els àmbits de treball de les diverses comissions territorials d’urbanisme (Barcelona, Àmbit metropolità de Barcelona, Catalunya Central, Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre i Val d’Aran) s’inclouran en un catàleg.
Cada catàleg incorporarà una fitxa detallada per cadascuna de les urbanitzacions del corresponent àmbit territorial, que recopilarà informació essencial per poder avaluar la seva situació real, com ara la situació urbanística, cadastral i de serveis. Una vegada que finalitzi la confecció del catàleg, es treballarà amb els serveis territorials d’urbanisme del seu àmbit i amb els ajuntaments corresponents per tal d’acabar de recollir totes les dades. Es preveu comptar amb tots els inventaris i amb gran part del catàleg abans d’aquest estiu.
Aquest catàleg serà la base que permetrà engegar la segona fase del pla, la de recerca de solucions ajustades a la situació de cada ajuntament i de cada urbanització, després de constatar que les solucions genèriques no resulten concloents. El TES preveu comptar amb un document de propostes a començaments de 2015.
Per tal de dissenyar aquestes possibles solucions detallades, s’ampliarà l’equip tècnic que actualment es troba treballant en l’inventari. En aquest sentit, es preveu incorporar tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat; de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments; del Departament d’Empresa i Ocupació pel que fa a les xarxes de distribució d’energia, i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, entre d’altres.
Flexibilitzar la normativa
En aquesta segona fase s’avaluarà quins han estat els obstacles que han impedit engegar o acabar la urbanització de cada zona i, al mateix temps, s’analitzarà la conveniència d’ajustar les obligacions urbanístiques. En cas d’optar-se per aquesta via, la futura Llei del Territori incorporaria una regulació específica de les urbanitzacions amb dèficits que permetés, si s’escau, el seu desplegament reglamentari.
Una altra possible via d’actuació seria flexibilitzar, dins de la legslació urbanística, els drets i els deures dels propietaris, així com cercar fórmules més sostenibles i de cost més assequible pel que fa a la urbanització d’aquests àmbits, també en la línia del recomanat pel Síndic de Greuges.
Finalment, pel que fa a l’execució de les actuacions que s’acordin i al seu seguiment, es preveu reunir tant a representants de la Generalitat com dels ajuntaments i dels particulars afectats.
Abordatge cas per cas, versus regulació genèrica
Aquesta nova estratègia neix de la constatació de què la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits, aprovada per l’anterior Govern l’any 2009, no va aconseguir els objectius que perseguia, de regularització d’aquests assentaments i millora de les condicions de vida dels seus residents.
Fruït d’aquella llei, es van invertir més de 9 MEUR en una prova pilot a 10 urbanitzacions d’altres tants municipis. Igualment, es van obrir diverses línies d’ajuts i es van atorgar subvencions als ajuntaments corresponents per un import total de 24 MEUR, amb la voluntat de millorar les condicions d’un centenar d’urbanitzacions arreu de Catalunya.
No obstant aquest esforç, l’avaluació del desplegament de la Llei, tres anys després de la resolució de la darrera convocatòria d’ajuts, evidencia que la problemàtica no s’ha resolt. L’aplicació de solucions genèriques per a totes les urbanitzacions i la interrupció de l’atorgament d’ajuts públics que va comportar la crisi econòmica han impedit la millora d’aquestes àrees.
Urbanitzacions aïllades i sense serveis
Entre 1956, quan es va aprovar la Ley del Suelo y ordenación urbana, i el 1981, data de promulgació de la Llei de protecció de la legalitat urbanística, es van construir a Catalunya tota una sèrie d’urbanitzacions aïllades. En molts casos, van ser promogudes i comercialitzades sense comptar amb l’adequat procés de planejament urbanístic, parcel·lació, previsió de serveis, ni dotacions de sanejament o energia.
Sovint, aquestes operacions es van desenvolupar en espais no aptes per a la seva urbanització, per raons, sobretot, d’accessibilitat i pendent, sense adaptar-se, tampoc, a la legalitat vigent. Es tracta, especialment, d’urbanitzacions aïllades de la trama urbana i amb una baixa densitat de població, pensades, en un principi, com a segones residències.
La llei de 1981 va fixar clarament les condicions en les què es podien autoritzar les urbanitzacions particulars i moltes de les construïdes fins a aquella data es van acabar legalitzant a través del planejament urbanístic municipal. Tot i això, un bon número d’assentaments ha arribat fins avui en una situació urbanística irregular, sense que els ajuntaments les hagin recepcionat, i amb importants mancances de serveis i dotacions. Aquesta situació esdevé especialment delicada pel fet que moltes d’aquestes cases s’han convertit en primeres residències.
