En Jaume Dausat és un dels alcaldes més joves de Catalunya (35 anys) i té clar un projecte de ciutat que passa per impulsar la connexió de Lloret amb la resta de Catalunya i fomentar un turisme desestacionalitzat que permeti a la ciutat seguir creixent. Es mostra com un alcalde segur, amb iniciativa i ganes de treballar pel futur de Lloret, en la que és la seva primera legislatura com a alcalde. Ha hagut de buscar punts en comú amb els partits rivals per a endegar les mesures que faran de la seva una ciutat pròspera i transversal.
“Si un té vocació de servei públic, li agrada la seva ciutat i creu que pot fer coses en positiu per ella, per què no ser alcalde?”
“Jo intento ser un alcalde de molta proximitat, com crec que no pot ser d’una altra manera”
“En les negociacions amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat també s’ha plantejat que es fomenti la ruta de la Costa Brava amb una circumval·lació al voltant de Lloret”
“Tant jo com els meus fills hem anat a col·legi amb companys d’altres països i això acaba enriquint”
“Sota el meu punt de vista, les grans majories s’han acabat i vivim en un temps polític de pluralitat”
“Vivim en un món mediatitzat, on el que fa el primer tweet és el que té més repercussió i la informació és contrasta més aviat poc”
“La LRSAL ens han lligat molt de mans des de Madrid”
“Acostumo a dir que Lloret és una petita ONU, amb més de 100 nacionalitats”
Vostè és Diplomat en Turisme i Màster en Organització i en Direcció d’Empreses per la Universitat de Girona. Com decideix entrar al món de la política?
A vegades també em faig aquesta pregunta. Sóc un enamorat de la meva ciutat i sempre he tingut aquella sensació de dir: home, si un té vocació de servei públic, li agrada la seva ciutat i creu que pot fer coses en positiu per ella, per què no ser alcalde?
Ser alcalde de la meva ciutat és una feina vital, en un moment transcendental de la meva vida i estic molt content de poder-hi ser.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde?
Tenir estudis superiors ajuda, però no és una condició necessària. Al final un alcalde té una feina molt transversal, en la que treballa amb temes molt diversos. És cert que no pots saber-ho tot, però per sort contem amb el suport de tècnics especialitzats. Tenir estudis superiors ajuda a tenir una mentalitat de gestor; en el meu cas sóc Màster en Gestió d’Empreses, amb una mentalitat en direcció bastant global i transversal, cosa que ajuda. Actualment hi ha una nova fornada de polítics que la majoria són politòlegs, però crec que no és indispensable ser politòleg.
Com va viure els primers moments al capdavant de l’Ajuntament?
El meu salt va ser de zero a cent. Jo no era regidor ni havia format part de cap llista política mai. Abans havia treballat durant un temps en alguna administració local i coneixia els procediments i el que hi ha darrere de tot això, però passar de no estar en política a ser alcalde d’una ciutat com Lloret de Mar és un gran canvi. I alhora és una responsabilitat molt emocionant.
En el seu discurs de presentació vostè deia: “més carrer i menys despatx”. Representa la seva manera de fer a la política?
Jo intento ser un alcalde de molta proximitat, com crec que no pot ser d’una altra manera. Tot i això m’ha acabat passant que faig molt de despatx i molt de carrer, pel que gairebé no tinc vida privada i familiar. Però sí que és veritat que hi ha una tendència a tancar-te en el despatx, perquè tens una reunió rere l’altra, una visita rere l’altra, reunions amb tècnics… Un no parar. De vegades és necessari agafar-te el matí i sortir al carrer a parlar amb la gent, visitar un barri o fer les activitats culturals o lúdiques que hi hagi, perquè el contacte amb la gent és necessari; al final és el que et fa percebre les necessitats dels ciutadans.
Per què creu que va guanyar les eleccions?
Crec que el secret va estar en la renovació. CIU portava 12 anys governant a Lloret de Mar i alguns membres del partit vam identificar que hi havia un cert estancament, perquè per bé que ho facis, els projectes s’esgoten i són cíclics. Vaig guanyar les primàries dins CDC de Lloret dient que si era candidat hi hauria un canvi absolut de persones, perquè tocava la renovació. El més difícil és fer renovacions quan un segueix guanyant i a CDC de Lloret hem estat capaços de fer-les sense necessitat de patir cap patacada, vam ser el suficientment hàbils per preveure que si hi havia aquesta renovació tindríem l’opció de seguir governant.
Lloret és una vila mil·lenària de tradició marinera que destaca per la riquesa del seu patrimoni cultural i natural. Expliqui’ns-la…
Lloret de Mar és la gran destinació turística del país, darrere de Barcelona. Tenim unes 50 mil places turístiques i un patrimoni natural i cultural espectacular, proper al mar, amb camins de ronda, boscos impressionants, jardins noucentistes, el Museu del Mar i un cementiri modernista. És un dels motius principals pels que tenim 1,3 milions de turistes a l’any.
A més, a diferència de molts altres destins de la Costa Brava, tenim unes temporades turístiques molt llargues perquè som un poble molt viu, amb activitats tot l’any, i aquesta dinamització ens ajuda a desestacionalitzar i tenir un turisme voluminós i de qualitat.
Quines són les principals línies de promoció econòmica?
D’una banda treballem en oferir un turisme de sol i platja de qualitat, amb un nivell alt de platges i un públic fidel. A la vegada treballem molt bé tot el que té a veure amb el turisme esportiu, que durant el primer trimestre d’aquest any s’ha duplicat. Per últim, també fomentem el turisme de congressos a través d’un teatre i d’unes sales congressuals molt potents, fet que ens ajuda a rebre molts visitants fora de temporada turística.
Quina influència té al municipi el Gran Casino Costa Brava?
Els quatre grans casinos de Catalunya són els de Barcelona, Peralada, Tarragona i Lloret de Mar. El de Lloret de Mar és el més nou, inaugurat al 2010 i situat dins d’un resort d’un Hotel de 5 estrelles. És una gran instal·lació que a més ens ajuda a diferenciar-nos, ja que som l’única destinació de sol i platja amb un Gran Casino.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
La situació econòmica de l’ajuntament és correcta. En quant a número d’habitants som el quart municipi més poblat de la demarcació, i de l’àrea de Girona, som el segon ajuntament amb més pressupost, amb 63 milions d’euros. Ho som perquè som una ciutat de serveis amb moltes places turístiques i això comporta una dinamització econòmica molt important. Pel que fa al deute, en els darrers 5 anys l’hem anat reduint considerablement, representant actualment prop d’un 50% del PIB. Tot i això cal dir que quan acaba la temporada turística tenim certes tensions de tresoreria, ja que oferim serveis tot l’any però la majoria d’ingressos venen a l’estiu, pel que durant els primers mesos de l’any solem demanar crèdits.
Promouen algun tipus d’iniciativa en serveis socials?
Sí, el departament de Benestar i Família i els Serveis Socials de Lloret han anat creixent a causa de la crisi. Molta gent ha vist minvats els seus ingressos i l’ajuntament s’ha posat al costat de la gent que ho necessita. Cada any hem invertit més recursos, tendència que espero que puguem invertir; no perquè vulguem deixar d’ajudar a la gent, sinó perquè creiem que si millora la situació econòmica augmentarà l’ocupació i la gent podrà guanyar-se la vida sense haver de necessitar prestacions socials.
En quin punt es troba el projecte de la prolongació de la C-32?
El projecte de prolongació de la C-32 és absolutament necessari. Hem d’invertir en 50 mil places turístiques i som la gran destinació turística del país després de la capital Barcelona, pel que hem d’estar absolutament connectats amb la resta del territori. Segons un informe d’INSETUR, la majoria de turisme de Lloret arriba a través de l’Aeroport de Barcelona, més tenint en compte el decreixement de Ryanair a l’Aeroport de Girona. És bàsic doncs estar ben connectats amb Barcelona a través d’aquest ramal que demanem que ens connecti amb l’autopista.
A banda d’això, en les negociacions amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat també s’ha plantejat que es fomenti la ruta de la Costa Brava amb una circumval·lació al voltant de Lloret que reduirà el trànsit que hi ha a prop de les urbanitzacions del nord de Lloret i facilitarà la comunicació amb Tossa de Mar, que afecta també a molt usuaris. De vegades com a veïns ens quedem només amb el punt de vista particular, però cal tenir en compte també els pobles veïns, i en aquest cas millorar les infraestructures que comuniquen Lloret amb el seu entorn i amb Barcelona també afavorirà a ciutats com Blanes i Tossa de Mar.
Com gestioneu l’adaptació dels immigrants a la ciutat?
Acostumo a dir que Lloret és una petita ONU, amb més de 100 nacionalitats. La taxa d’immigració volta el 40% i sempre hi ha hagut molta diversitat i l’entenem en positiu. Tant jo com els meus fills hem anat a col·legi amb companys d’altres països, i això acaba enriquint. La població migrada de la ciutat es composa sobretot per ciutadans de procedència russa, subsahariana, marroquina i centreeuropea. Aquesta pluralitat es veu com una riquesa i jo crec que ho vivim amb molta naturalitat. A més hi ha un moviment associatiu i cultural molt important de tota aquesta gent que s’integra, que té les seves tradicions pròpies, fet que harmonitza la convivència entre els diferents col·lectius.
De quina manera gestioneu les principals accions de govern amb la resta de formacions polítiques?
Les grans majories s’han acabat i vivim en un temps polític de pluralitat. A Lloret tenim 21 regidors i 8 formacions polítiques diferents, volent dir que la ciutadania ens demana que siguem capaços d’arribar a acords. No tenim majoria absoluta, pel que hem d’arribar a acords amb aquelles formacions polítiques amb les que puguem construir un projecte de gestió pel futur. Amb PSC i ERC sumem 11 regidors i ens dividim la feina, i jo com a alcalde coordino les diferents àrees de Govern.
Creu que s’ha fet un escarni públic de l’ex-alcalde Crespo com a càrrec personal o mediàtic?
Vivim en un món mediatitzat, on el que fa el primer tweet és el que té més repercussió i la informació és contrasta més aviat poc. En aquest sentit crec que hi ha hagut un judici paral·lel molt sever amb Crespo, però a la vegada hi ha hagut un judici oficial en el que el resultat ha estat el que ha estat. Ara hi ha un recurs i veurem com acaba tot, però en qualsevol cas cal tenir respecte absolut a les decisions judicials i veure com acaba tot plegat.
Quins són els eixos principals o reptes prioritaris del projecte municipal d’aquesta legislatura?
Els principals eixos són tres. Per una banda, aconseguir el ramal que ens connecti amb l’autopista per a una millor comunicació amb Barcelona; també volem crear un nou centre sociosanitari, pel que estem buscant finançament i per últim volem crear una Escola d’Hosteleria i ja ho estem parlant amb el Departament d’Educació. Som una ciutat turística i volem donar el millor servei possible. Amb aquesta escola tindríem professionals de primer ordre i a més podríem realitzar estudis sobre l’evolució i les possibilitats del turisme a Lloret.
Respecte a la durada del mandat, vostè pensa que 4 anys són prou o en serien millors 6 com a França?
4 anys em semblen pocs, 8 correctes i en posaria 12 de límit. L’administració és una gran maquinària amb dinàmiques que costa invertir i actualment estem molt limitats pressupostàriament. Amb la LRSAL ens han lligat molt de mans des de Madrid. Sempre dic que l’interventor fa el 25% de la feina per a Madrid, perquè ha d’estar constantment donant explicacions a l’administració central.
Com veu i viu la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Tot i que el poble català sempre ha estat un poble de consens i pragmàtic, crec que ens trobem en un punt de no retorn. En aquest tema em fixo bastant en coneguts meus i en gent de carrer molt moderada i, quan fins i tot ells comencen a voler un Estat propi, t’adones que el canvi és real.
Què suposaria aquesta independència pels ciutadans?
Notaríem un canvi més a nivell de gestió pública que sentimental. Pagaríem els impostos en un lloc en comptes d’un altre i el pressupost del Govern seria major. No tindríem plena ocupació, però ens podríem administrar millor i veure millors resultats dels que veiem ara. Això ho plantejo sense cap mena d’acritud i sempre i quan els catalans ho votin democràticament.
Quins creu que són els valors necessaris que han de guiar la regeneració democràtica a Catalunya?
Hi ha d’haver renovació i canvi continu en les persones que són a l’administració; jo sempre dic que difícilment això pot ser una feina per a tota la vida. El discurs de la nova i la vella política em sembla més una operació de màrqueting per a vendre un producte.
Què li diria a hores d’ara al president Puigdemont?
Li diria que segueixi treballant com fins ara. Tot i convertir-se en president en unes circumstàncies especials, crec que està essent un president amb una visió molt potent i amb un tarannà desacomplexat. Crec que té una gran capacitat per veure on som i on hem d’anar, així que l’animo a seguir fent la feina que està fent i a portar-nos a tots cap allà on els catalans vulguem anar.
