L’Ajuntament l’ajudarà amb la tramitació i proposa un conveni a tres anys amb el promotor per garantir la seva continuïtat en els pròxims anys
El director del Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres, Genís Matabosch, i l’alcaldessa del municipi, Marta Felip, durant el balanç de la segona edició aquest dilluns.
El Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres vol ser un Esdeveniment d’Especial Interès Públic per atraure més capital privat al pressupost i tenir garantit el futur. Aconseguir aquesta declaració permetria als patrocinadors desgravar un 90% dels diners aportats al certamen enfront del 35% que tenen actualment. L’Ajuntament farà els tràmits administratius necessaris per portar-ho a la Generalitat i després al Consell de Ministres i ha anunciat un conveni a tres anys -encara no està tancat- per garantir la seva continuïtat. Els organitzadors ho veuen necessari per poder-se consolidar i factible, després de l’èxit de la segona edició -23.000 espectadors- i el fet de ser únics a tot l’Estat.
Superada la segona edició i amb bona nota -una ocupació del 91,4% després d’ampliar substancialment l’aforament respecte la primera edició (de 1.450 localitats per funció a 2.250), els organitzadors consideren que cal fer un pas més per garantir-ne la seva continuïtat ampliant les aportacions del sector privat i consolidant els ajuts públics. Aquest és un festival amb un model de finançament "atípic", segons paraules del seu director, Genís Matabosch, ja que es nodreix sobretot de recursos privats -un 61% són ingressos propis (taquillatge, merchangising) que van a risc del promotor i un 12,5% són patrocinis del sector privat- i de forma menys important de les administracions públiques (un 26,5%) en aquesta segona edició. El pressupost total ha estat de més de 550.000 euros.
El que es pretén aconseguir amb la declaració d’Esdeveniment d’Especial Interès Públic és ser encara més "atractiu" de cara a les empreses amb una major bonificació dels recursos aportats. Actualment només desgraven per fer una aportació a la fundació sense ànim de lucre que impulsa el festival, el que suposa desgravar un 35% del total invertit. Aquesta tramitació, que ha d’iniciar l’Ajuntament de Figueres, pot allargar-se fins a un any i mig però les empreses poden començar a beneficiar-se de les millores fiscals en el moment en què ja s’està tramitant. El promotor confia que el Consell de Ministres aprovarà la declaració d’aquí a un any i mig com a molt tard, sobretot perquè es farà des del consens amb el territori. "Considerem que pel pes específic del festival, la notorietat internacional aconseguida i la singualirat que li dóna ser únic a l’Estat, fa que no sigui impossible aconseguir-ho i més si anem acompanyats de l’Ajuntament", ha assenyalat Matabosch.
L’Ajuntament està decidit a fer els possibles per continuar tenint el festival en els pròxims anys i per això ja ha anunciat que farà els tràmits administratius per aconseguir aquesta declaració. A més a més, també ha ofert al promotor un conveni pluriannual -la proposta del consistori és de tres anys- que garanteixi una estabilitat econòmica al certamen tot i que encara no està tancat. L’aportació de l’Ajuntament en aquesta edició ha estat de 55.000 euros.
La Generalitat, pendent d’aportar-hi recursos
Entre les administracions que han fet aportacions al Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres hi ha el Consell Comarcal -1.500 euros-, el Patronat de Turisme Costa Brava -18.000 euros- i la Diputació de Girona -30.000 euros-, però encara no s’ha rebut cap ajut de la Generalitat. El "principal escull", segons l’Ajuntament, és que el circ no compta amb artistes de Catalunya però des del Departament de Cultura ja se’ls ha dit que s’està treballant per trobar altres vies de finançament donada la rellevància de l’esdeveniment. Els organitzadors i el consistori es mostren optimistes i asseguren que treballaran per aconseguir un ajut de 30.000 euros per a aquesta segona edició.
Per l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, un dels encerts d’aquest certamen és el model de finançament, que compta amb una "minoritària" participació pública, i que al seu entendre és el camí que s’ha de seguir, especialment en el context actual.
Per exemplificar la necessitat de finançament del festival, Matabosch ha explicat que l’equip de direcció artística porta fent la feina de forma desinteressada durant aquestes dues primeres edicions però que això és "insostenible", tenint en compte que les tres persones necessiten viatjar durant tot l’any per trobar els millors números mai vistos a Europa. A partir de l’any que ve, però, passarà a ser una feina remunerada, com ja ho tenen les 54 persones que han treballat directament al festival a banda dels voluntaris.
Els encerts amb el canvi d’ubicació
Aquesta segona edició també ha vingut marcada pel canvi d’ubicació a última hora i el conseqüent canvi de nom, després de no arribar a un acord amb els gestors del Castell de Sant Ferran. Va ser un "sotrac molt fort" que els va obligar a modificar tota la logística i muntatge del certamen a pocs dies de l’estrena però consideren que el recinte firal els ha suposat un seguit d’avantatges que no tenien a la fortalesa sobretot de cara a l’espectador. Així, han guanyat en visibilitat -les carpes només quedaven a la vista dels que accedien a la fortalesa-, han millorat els accessos -s’evita haver de creuar la trama urbana- i també han tingut més places d’aparcament gratuïts.
Sobre la possibilitat de tornar al castell, l’Ajuntament ja ha dit que "no es farà a qualsevol preu", sobretot si hi continuen havent pegues per aparcar al fossar i per instal·lar les carpes al pati d’armes, unes condicions que els organitzadors comparteixen. El fet de canviar de lloc a última hora els ha suposat un sobrecost de més de 16.000 euros i esperen ser compensats des del Consistori que gestiona el castell.
El balanç de la segona edició ha estat molt satisfactòria, segons els organitzadors, i ja hi ha artistes sol·licitats per actuar a circs d’Europa arran de la seva actuació a Figueres. "Cada dia ens assabentem de nous contractes", ha dit Matabosch. Pel que fa a l’impacte econòmic que suposa tenir cinc dies de circ a la ciutat, no hi ha xifres exactes però des del festival s’han gestionat 704 pernoctacions -personal tècnic, programadors i artistes- i s’ha arribat a la quasi plena ocupació de les 1.300 places hoteleres de la ciutat.
