13 de març
El Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament va celebrar ahir la primera edició de La Nit del Fons al Paranimf de la Diputació de Barcelona. L’esdeveniment va esdevenir un punt de trobada per als més de 300 municipis catalans compromesos amb la justícia global. En el marc de la celebració, es van reunir representants dels diferents agents públics i privats vinculats a la cooperació al desenvolupament: representants polítics, referents d’entitats per a la justícia global, experts i activistes del territori català, el País Valencià, les Illes Balears i la resta de l’Estat espanyol.
L’acte va començar amb una benvinguda institucional per part de Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, que va destacar la importància dels esforços de totes les administracions en la cooperació, “polítiques més necessàries que mai, que sustenten el sistema democràtic davant veus negacionistes i reaccionàries”.
Jordi Cuadras, president del Fons Català, va donar les gràcies als més de 300 assistents a la primera Nit del Fons Català. “Tant de bo no haguéssim de ser aquí ni haver de fer polítiques de cooperació”, va dir, davant un context global on les desigualtats del Sud Global, el canvi climàtic i els conflictes s’agreugen. Però sent precisament la solidaritat del municipalisme l’eix d’unió i l’eina amb la qual s’ha actuat “a més de 90 països durant gairebé 40 anys”.
Una setmana decisiva per la pau i el municipalisme
Aquesta primera edició de La Nit del Fons posa el focus en el moviment de pau com a eix central sota el lema “Compromís local per un futur de pau i justícia”. Per remarcar aquest compromís, la Nit del Fons ha comptat amb la periodista de TV3 Txell Feixas com a moderadora, que va mantenir una conversa a l’escenari amb Gloria Cuartas, ex alcaldessa d’Apartadó, i l’actual directora de la Unitat per a la Implementació dels Acords de Pau a Colòmbia.
Gloria Cuartas és una política, treballadora social i defensora dels drets humans colombiana que va ser alcaldessa d’Apartadó entre 1995 i 1997, i també va ser senadora de la República de Colòmbia entre maig i juliol de 2010. És integrant de Colombianos y Colombianas por la Paz i va dirigir el Instituto Distrital de la Participación y Acción Comunal. El setembre de 2022 va ser designada directora de la Unitat per a la Implementació dels Acords de Pau a Colòmbia, encarregada de formular les polítiques i iniciatives acordades en el marc dels acords finals de pau i vetllar per al seu compliment.
Com a alcaldessa, recorda com va impulsar la construcció de pau amb mirada local des de l’educació, la poesia i el teatre, eines d’un alt valor per “parlar el relat des del dolor”; i posant a les víctimes, les dones i els infants al centre. Cuartas va descriure aquells anys de solidaritat, on van teixir vincles amb altres municipis en conflicte: “volíem entendre què passava en altres països i en el nostre poble”.
Amb aquest testimoni, La Nit del Fons ha volgut ser el tret de sortida d’una campanya impulsada pel Fons Català i els seus municipis socis per reforçar el paper del municipalisme en la promoció de la pau. Aquesta iniciativa s’emmarca en el Fòrum Català per la Pau (2024-2025), que servirà com a espai mobilitzador i d’intercanvi d’experiències entre governs locals i entitats de cooperació, reforçant la construcció de pau des del territori.
Coincidint amb aquest esdeveniment, ahir es va aprovar al Ple del Parlament de Catalunya la reforma de l’actual Llei de Foment de la Pau, un pas determinant per enfortir el compromís institucional i tornar a posar la cultura de pau al centre de les polítiques públiques.
La periodista de TV3, Txell Feixas, va entrevistar a Gloria Cuartas durant la Nit del Fons.
Premis de la Nit del Fons
Durant l’esdeveniment, es va fer entrega dels Premis de la Nit del Fons, creats per reconèixer i fer visible el treball d’entitats, organitzacions i projectes que representen exemples inspiradors en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació municipalista. Es va atorgar un guardó a la trajectòria internacional, a la trajectòria nacional i a un projecte emblemàtic.
Enguany, la primera entitat premiada per la seva trajectòria internacional va ser Pallassos sense Fronteres (PSF). L’entitat, nascuda a Sant Esteve de Palautordera, ha portat somriures a milions de nens i nenes víctimes de més de 65 països. La seva primera actuació va ser el 1993 al camp de refugiats de Savudrija, a l’actual Croàcia. Des d’aleshores, ha realitzat més de 500 expedicions amb la participació de més de 2.000 artistes voluntaris. El Fons Català ha donat suport a l’entitat a través dels fons del municipalisme català, amb intervencions a Sèrbia (1995), les fronteres hostils del Corredor dels Balcans (2015), a la població siriana refugiada al Líban (2019), a la infància ucraïnesa refugiada a Polònia (2022) i als nens i nenes afectats pel terratrèmol del Marroc (2023). Actualment, l’ONG treballa per millorar la situació emocional per millorar la situació emocional dels nens i nenes refugiats o desplaçats per situacions de conflicte armat, guerra o desastres naturals.
La secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Eva Granados, va fer entrega d’aquest guardó als representants de Pallassos Sense Fronteres. Jaume Mateu, conegut com a Tortell Poltrona, cofundador de l’entitat, va agrair el premi tot reclamant més suport “perquè puguem riure malgrat tot, encara que moltes vegades no s’entengui el que fem, si no hi has estat mai”. La també cofundadora de PSF, Montserrat Trias, va afegir que “tant de bo Pallassos Sense Fronteres no haguem d’anar tan lluny, però mentrestant, anirem on en necessitin, perquè ens necessiten.”
La Garriga Societat Civil va rebre un reconeixement per la seva trajectòria nacional, de la mà del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch. L’entitat fa vint-i-cinc anys que treballa per establir ponts de diàleg per entendre les realitats d’arreu i ha destacat per la defensa dels drets humans i per la implicació en el teixit social, cultural i polític del seu municipi, la Garriga. El vincle amb el Fons Català va iniciar l’any 2000 amb l’acompanyament de 23 projectes de cooperació internacional i solidaritat amb els seus socis aliats, com l’actual recolzament legal a les persones refugiades a l’illa de Lesbos (Grècia) i Tapachula (Mèxic). Fruit d’aquest suport continuat als projectes de la Garriga Societat Civil, entre altres suports, l’Ajuntament de la Garriga aporta més d’un 1% del seu pressupost a projectes de cooperació a través del Fons Català. Es tracta d’un dels ajuntaments de l’estat més solidaris.
Teresa Niubó va parlar en nom de l’entitat, expressant que “som socis i simpatitzants que creiem en la pau i la llibertat”, i agraint aquest reconeixement del Fons Català “que ens encoratja a seguir 25 anys més”.
Com a premi a projecte emblemàtic, el jurat va escollir el projecte de Creació i governança feminista d’una xarxa agrícola d’horts comunitaris que ha funcionat durant 15 anys a diferents indrets del Senegal. Es tracta d’un programa impulsat des del municipalisme català que ha permès millorar la seguretat alimentària a diverses zones rurals del país. Des de la seva posada en marxa, ja s’han enxarxat fins a 20 horts comunitaris agroecològics gestionats de manera sostenible per dones. El programa té com un dels eixos transversals la bona governança, i reforça l’empoderament de les dones incidint en el ple exercici dels seus drets, a través del reforçament de capacitats productives en matèria d’agroecologia, la creació de comunitats autogestionades de finançament (CAF) per facilitar l’accés a crèdit, i l’activació d’un pla per augmentar l’autonomia de les dones i fer incidència per al seu accés a la terra i als mitjans de producció.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va ser l’encarregat de fer l’entrega d’aquest premi a la contrapart del Senegal, FODDE (Forum pour un Développement Durable Endogène. El seu secretari executiu de l’entitat, Seydou Wane, va recollir el premi i va agrair en un discurs en francès que aquest reconeixement al projecte és “compartit amb les dones de la Casamance, per la promoció de l’agroecologia, l’autonomia i la gestió dels drets a la terra”.
Els guardonats han estat seleccionats pel Consell Assessor del Fons Català format per representants de la societat civil organitzada catalana com Justícia i Pau, CIEMEN, LaFede.cat, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i la Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya. Aquest òrgan ha valorat les candidatures segons criteris com la proximitat i coneixement del territori, la innovació, la participació ciutadana, la sostenibilitat, la generació de capacitats i aprenentatges i l’impacte transformador.
La Nit del Fons va tenir diferents moments musicals, de la mà de la cantautora Laia Llach, acompanyada de Bernat Casares, al teclat.
Uns 20 governs locals catalans reben el segell del 0,7%
Durant l’esdeveniment també s’ha fet entrega del segell del 0,7% als governs locals que han arribat a aquest compromís durant el 2023, amb la voluntat que cada any en siguin més.
Enguany, s’ha fet un reconeixement a 20 governs locals que han assolit aquesta fita: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Caldes de Montbui, Ajuntament de Castellbisbal, Ajuntament de la Garriga, Ajuntament d’Igualada, Ajuntament d’Oliola, Ajuntament de la Roca del Vallès, Ajuntament de Rubí, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Ajuntament de Torrelles de Llobregat, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Àrea Metropolitana de Barcelona, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona i Diputació de Girona.
Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui i actual vicepresident del Fons Català, ha fet entrega dels segells acompanyat de la resta de membres de la junta permanent de l’associació municipalista: Jordi Cuadras, president del Fons Català i cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Igualada, Maria Llauradó, secretària del Fons Català i regidora de Begues, i Sergi Hernández, tresorer del Fons Català i regidor de Santa Perpètua de Mogoda.
Cada any, l’Observatori de Cooperació Municipalista del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament recull les dades disponibles de les despeses executades l’any 2023 dels governs locals catalans per calcular els recursos destinats a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) del municipalisme català, i comprovar quins ajuntaments arriben al 0,7%. El vicepresident va recordar que aquest percentatge és un pacte marcat el 1972 per l’ONU per intentar pal·liar el deute històric generat pel Nord Global que facilita que qualsevol el pugui dur a terme. Un mandat que, va afegir, “que ens prenem molt seriosament”, però que “és compromís de totes les administracions, tot i que les locals acostumen a ser les que més el compleixen”.
Els governs de Catalunya i l’Estat espanyol aposten per assolir el 0,7%
La cloenda de l’acte va comptar intervencions de Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, que va fer referència a les mobilitzacions socials del 1994. “Els catalans van reclamar fa 30 anys als carrers el compromís del 0,7% i aquest govern es compromet en arribar-hi”.
Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional del Govern d’Espanya, també va traslladar que “el 2030 tenim aquest compromís des del govern”, i va afegir que “hem de sumar el 0,7% de totes les administracions”.
Finalment, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va donar l’enhorabona al Fons Català i als col·lectius i entitats premiades a la Nit del Fons, destacant com “s’honora col·lectivament la força del nostre món local.”
Font: Fons Català de Cooperació al desenvolupament
