Segons les darreres dades de balanç del 2016, la generació de residus a la demarcació s’ha situat en 1,71 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab./dia
Tost i Saló durant la presentació. Foto: Premsa Gencat.
Vilablareix és el municipi que més separa els residus, amb un índex de recollida selectiva neta superior al 80%
Aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió
El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha presentat avui les dades del 2016 de residus municipals a l’àmbit de les comarques gironines, que abasta l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès, i la Selva. Segons aquest balanç, l’any passat es van generar 461.631 t de residus municipals en aquesta àrea, un 1,03% més que l’any anterior. Per càpita, la generació de residus s’ha situat en 1,71 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab./dia.
La comarca que genera més residus per càpita és el Baix Empordà, amb 798,64 kg/hab./any, i la que menys, el Gironès, amb 426,27 kg/hab./any. Totes les comarques superen la generació mitjana de Catalunya excepte el Pla de l’Estany i el Gironès.
Vilablareix, líder en recollida selectiva
La recollida selectiva neta a les comarques de Girona se situa al 30,24%, lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 30,41%. Aquesta xifra indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció.
Concretament, la comarca gironina que més separa els residus és el Gironès, amb un índex de recollida selectiva neta del 36,47 %, mentre que la Selva és la que registra l’índex més baix de la demarcació, un 26,42%. A més del Gironès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès se situen per sobre de la mitjana general en recollida selectiva neta.
Per municipis, els que més residus separen són Vilablareix (Gironès), amb un índex de recollida selectiva neta del 80,68%, seguit de Susqueda (la Selva), amb un 71,01%, Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), amb un 62,22%, Boadella i les Escaules (Alt Empordà), amb un 60,48%, i Celrà (Gironès), amb un 60,15%. A la resta de comarques, els municipis amb millors resultats són, al Baix Empordà, Palau-Sator (52,91%); a la Garrotxa, Argelaguer (51,46%); i al Pla de l’Estany, Porqueres (37,08%).
Canvi del model de producció i consum
Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.
L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.
Podeu consultar el detall de la recollida dels residus municipals de l’any 2016 per a totes les comarques i municipis al web de l’Agència de Residus de Catalunya.
