Els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%)
La nova llei preveu nous instruments d’ordenació i un règim econòmic i financer propi que asseguri els recursos suficients per invertir en la millora d’aquest àmbit
Reserva al Govern el paper d’administració de referència però dotant de més competències els ajuntaments, i impulsa la participació de tots els agents en la gestió de la costa
El Consell Executiu ha aprovat el Projecte de llei d’ordenació del litoral, que ara podrà començar la tramitació parlamentària. La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, que impulsa la nova norma, va sotmetre la memòria preliminar a informació pública i a audiència dels ajuntaments afectats. A més, durant el passat mes de març, va organitzar sessions de presentació de la llei dirigides als municipis costaners, que van tenir lloc a Barcelona, Girona i Tarragona.
Fins ara, el Govern ha aprovat diversos plans de protecció del litoral per garantir el desenvolupament sostenible del territori. No obstant això, la distribució de les competències d’ordenació de la costa és molt complexa, atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Es fa necessari, doncs, articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d’una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors.
El Govern, administració de referència
D’altra banda, l’assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat a partir de les determinacions estatutàries no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. Per exemple, l’Estat recapta actualment el cànon d’ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern.
La llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d’administració de referència, però dotant de més competències els ajuntaments i simplificant el procediment administratiu.
El text vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.
Noves eines d’ordenació i gestió del litoral
Per aconseguir aquests objectius, la llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. En primer lloc, el pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí de la franja costanera. El Govern tindrà un termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la llei per redactar-lo.
El pla caracteritzarà el litoral català, definint el seu estat de preservació, i fixarà quantes instal·lacions i de quin tipus pot acollir cada tram de platja. Igualment, localitzarà les infraestructures i instal·lacions existents; els principals accessos al mar i les zones d’aparcament, i les platges amb perill de despreniments.
Finalment, el pla d’ordenació contindrà criteris territorialitzats per resoldre les demandes de serveis i instal·lacions al litoral i establirà les mesures necessàries per preservar els ecosistemes i els paisatges costaners.
La segona eina d’ordenació que crearà la llei seran els plans d’usos del litoral i les platges, que hauran d’impulsar els ajuntaments per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables. La seva vigència serà de quatre anys, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per aquest termini de temps i els mateixos municipis podran atorgar les corresponents autoritzacions.
D’aquesta manera, els municipis autoritzaran usos i obres sense que hi hagin d’intervenir administracions superiors i s’introduirà per primera vegada el règim de comunicació prèvia en la tramitació d’autoritzacions en servitud de protecció, trànsit o accés. El resultat serà la simplificació dels tràmits administratius i l’acostament de la presa de decisions als ciutadans.
Tant el pla d’ordenació del litoral com els plans d’usos emfasitzaran la necessitat de garantir l’accessibilitat a les platges i la supressió de barreres per a les persones amb mobilitat reduïda.
Catàleg de trams de platges
Els dos instruments es basaran en el Catàleg de classificació de trams de platges que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat i que divideix les platges en urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació. En els trams naturals es reduirà l’ocupació i es restringiran les distàncies entre les activitats autoritzades, mentre que a les platges urbanes es potenciarà l’activitat econòmica.
Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.
Règim econòmic per garantir la inversió en la costa
La llei també resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d’aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants.
L’import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l’ordenació del litoral.
Finalment, la nova llei articularà mecanismes de participació en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació dels anomenats consells rectors dels espais litorals; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.
