Homs creu que “no és habitual” que un executiu no agafi tot el marge de flexibilització que li dóna Europa
Homs, en roda de premsa aquest dijous.
El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha celebrat que l’executiu de Mariano Rajoy es mantingui ferm en defensar l’asimetria en l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes, tot i les veus en contra d’alguns dels barons territorials del PP. Homs ha subratllat que és “encertat” que el govern espanyol sigui coherent a l’argument que va defensar a Europa per aconseguir la flexibilització de l’objectiu per al conjunt de l’Estat i reconegui el major esforç de reducció que han fet autonomies com Catalunya. Sobre la polèmica al voltant de la xifra final fixada per Europa per a l’Estat, Homs ha afirmat que “no és habitual” que un govern no agafi tot el marge de flexibilització que li donen.
Francesc Homs no ha volgut valorar cap de les declaracions concretes que han fet alguns dirigents autonòmics del PP com ara Maria Dolores de Cospedal, José Antonio Monago o Ignacio González en contra del dèficit asimètric. El conseller de Presidència creu que respondre-les seria entrar en el “pim pam pum” entre les comunitats autònomes, debat que, segons ell, “no resol res”.
Tot i això, Homs ha subratllat que li sembla “encertat” que el govern espanyol es mantingui ferm en la defensa del dèficit asimètric per a les autonomies perquè és el mateix que ha defensat a Europa. En aquest sentit, el conseller ha recordat que l’estat espanyol ha argumentat davant les institucions europees que, com que els punts de partida no són els mateixos per a tots els països, el recorregut fins a arribar a l’objectiu final marcat, tampoc ho hauria de ser. Gràcies a aquesta defensa, ha afegit, s’ha aconseguit que límit del dèficit per al conjunt de l’Estat s’hagi flexibilitzat.
“Bé li deu semblar molt bé que el govern espanyol hagi aconseguit uns objectius més avantatjosos dels que tenen altres països de la UE”, ha declarat el conseller referint-se a Cospedal. “Aquesta flexibilització se li ha donat al govern espanyol perquè s’ha acreditat un punt de partida més complicat”, ha assenyalat Homs, per afegir després que el mateix argument serveis per justificar una flexibilització per a Catalunya o el País Valencià.
“Celebrem q el govern espanyol comparteixi aquest criteri, que, de fet, és el seu que ha defensat a les institucions europees. I per tant ha actuat amb coherència”, ha comentat el conseller. Homs ha posat sobre la taula dades del Ministeri d’Economia que constaten que l’esforç fet per Catalunya a l’hora de reduir el seu dèficit ha estat superior al fet per altres autonomies. Homs ha valorat també que es faci “pedagogia” sobre aquest tema.
Contradiccions en la xifra final
Sobre les contradiccions al voltant de la xifra del dèficit que Europa hauria fixat definitivament per al conjunt de l’Estat, el conseller ha posat de manifest que “no és cap secret” que el comissari Oli Rehn havia parlat d’un 6,5% i no del 6,3% que va dir el ministre espanyol Cristóbal Montoro. Homs ha mostrat la seva sorpresa respecte a les declaracions de Montoro i ha assenyalat que “no és habitual” que un govern no acabi d’agafar tot el marge de flexibilització que se li ofereix. “Això ho fas si estàs molt bé, però no crec que sigui el cas”, ha declarat Homs, per recordar després que la diferència de tres dècimes en la xifra correspon a dos mil milions d’euros d’estalvi més o menys.
El conseller no ha sabut dir si aquesta diferència en el límit de dèficit pot afectar o no a les negociacions amb Catalunya per flexibilitzar el seu objectiu. “No ens sabem les raons”, ha dit Homs, que ha recordat que la decisió no s’oficialitzarà fins al 29 de maig i que, per tant, “aquell dia, a tot estirar” es desentrellarà aquesta circumstància.
L’acumulació trimestral
Homs no ha volgut valorar la dada que s’ha conegut aquest mateix dijous i que constata que Catalunya ha acumulat un dèficit de 411 MEUR durant el primer trimestre del 2013, una xifra que representa el 0,21% del Producte Interior Brut, segons dades fetes públiques aquest dijous pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. El portaveu del Govern ha argumentat que es tracta de dades de tipus provisional i que és a finals d’any quan es pot fer una valoració fonamentada.
