El Compromís del Govern va ser fet públic pel Vicepresident Tercer i Ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, després de la reunió mantinguda amb el President de la FEMP, Pedro Castro, i els portaveus de tots els grups polítics representats en la Comissió Executiva de la Federació : Ramón Ropero, alcalde de Villafranca de los Barros (PSOE), Fernando Martínez Maíllo, President de la Diputació de Zamora (PP), Andrés Ocaña, alcalde de Còrdova (IU), Lluís Guinó, alcalde de Figueres (CiU) i Joaquín Peribáñez , Alcalde de Zaragoza (PAR).
Per part del Govern van assistir el Secretari d’Estat de Cooperació Territorial, Gaspar Zarrías, i la directora general de Cooperació Local, María Tena.
La mesura es considera com una “finançament pont” fins a assolir l’acord definitiu del nou model de finançament local i evitar que els Governs Locals se senten a la taula de negociació pressionats per les urgències derivades d’un descens dels seus ingressos, tal com es preveu per a l’any vinent, a la llum de l’actual sistema de finançament.
Nou model de finançament
Mentrestant, les negociacions del nou model continuaran, però no es preveu que, “donades les circumstàncies actuals”, hi hagi un nou model de finançament local “abans de 2011”, tal com va assegurar el vicepresident Chaves, encara que va recalcar que el diàleg per arribar a un nou model de finançament local està obert des de 2008 i va expressar el compromís del Govern de “seguir i continuar el procés”.
Chaves va explicar que el Govern és conscient de la situació “delicada” per la que travessa el finançament dels Ajuntaments, i va recordar que aquest no ha estat inactiu fins ara, ja que ha posat en marxa mesures per alleujar, tals com el sanejament de les deutes pendents de pagament a empreses i autònoms, avals a aquelles empreses i autònoms amb deutes pendents de pagament, així com la posada en marxa del fons d’inversió de 8.000 milions per aquest any.
Fons d’anivellament de 3.000 milions
Per la seva banda el president de la FEMP, Pedro Castro, va anunciar que la representació de la FEMP havia demanat l’habilitació d’un fons d’anivellament de 3.000 milions d’euros, addicional al Fons d’Inversió Local de 5.000 milions ja anunciat pel president Zapatero, per compensar la pèrdua d’ingressos dels Governs locals previstos a la PEU de 2010. Aquest fons hauria d’estar destinat al finançament de despeses corrents i al manteniment de la prestació de serveis bàsics per als ciutadans, principalment els serveis socials.
Sobre aquest assumpte el vicepresident va descartar l’ampliació del Fons d’Inversió local de 2010, perquè ja està fixat pel Parlament el sostre de la despesa per a aquest any, però va afegir: “Som conscients dels problemes i les necessitats de finançament dels ajuntaments, i per això estudiarem iniciatives financeres per afrontar la seva situació durant 2010, sobretot pel que té a veure amb els serveis socials que presten als ciutadans”.
Participació en els Ingressos de les Comunitats Autònomes
Durant la reunió els representants locals van demanar que s’estableixi un sistema que propiciï la participació dels Governs Locals en els ingressos tributaris de les Comunitats Autònomes, en la línia del que estableix l’article 142 de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia.
Aquest objectiu, tal com va reconèixer el president de la FEMP en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, només es pot assolir mitjançant la creació d’un òrgan de trobada entre les tres Administracions o en el Consell de Política Fiscal i Financera, per la qual cosa seria necessari reformar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).
Ambdues parts es van comprometre a proposar mecanisme de trobada de manera que, com va assenyalar Pedro Castro, sigui possible que “se senten en una mateixa taula l’Estat, les CCAA i els ajuntaments, per debatre sobre quines competències assumeix cada part i veure els recursos que necessita cadascun “. Manuel Chaves, per la seva banda, va afirmar que va a estudiar una fórmula que garanteixi que Estat, CCAA i ajuntaments puguin seure en una mateixa taula, i va apuntar que Ministeri i FEMP tornaran a reunir “al proper trimestre”.
Llei de Govern Local
En ella, a més, es va informar que en l’últim trimestre d’aquest any estarà llest el projecte de Llei del Govern Local, perquè en el primer període de sessions de 2010 iniciï la seva tramitació parlamentària. El nou text ha de ser la norma que reguli el marc competencial dels Governs Locals i el seu sistema d’organització per respondre a les necessitats dels ciutadans.
En aquest sentit, el president de la FEMP, Pedro Castro, va avançar que demanaran entrevistes amb els portaveus de tots els grups parlamentaris per a “garantir la seva aprovació amb el vistiplau de tots”.
Fons d’Inversió Local de 2010
En relació amb els criteris d’execució del Fons d’Inversió Local de 2010, que van ser discutits en la reunió, el Govern va anunciar que les previsions són que el decret llei regulador del fons a l’octubre, per tal que pugui entrar en funcionament l’1 de gener de 2010. Així mateix, va anunciar que estudiarà les fórmules de participació de les entitats provincials i insulars i les Mancomunitats de Municipis.
Enfortir la interlocució amb la FEMP
El vicepresident Tercer i Ministre d’Administració Territorial qualificar la reunió com a “interessant, amb propostes, iniciatives i opinions” dels diferents portaveus dels grups polítics representats en la FEMP i que “mereixen la pena ser estudiades”. A més, va expressar el compromís del Govern per “enfortir la interlocució” amb la Federació i “intensificar el diàleg”.
Així mateix, va indicar que durant la reunió va oferir la seva “mediació” per solucionar els problemes interns de la FEMP, i va explicar que ja l’han posat en marxa i han “pres contacte” amb els representants del PP a la institució per a “arribar a una solució que garanteixi la normalitat”.
Els alcaldes catalans temen que el pacte de finançament redueixi encara més els seus ingressos
Alguns municipis preveuen retalls forçosos dels seus pressupostos que poden arribar al 30 per cent respecte a aquest any. Es tracta d’una situació inèdita, admeten els responsables d’economia de diversos ajuntaments i organitzacions municipalistes. “Hem de confiar en que els governs, l’Administració central i també la Generalitat, sabran veure els riscos que corre la cohesió social si no resolem aquest problema”, assegura el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos.
La difícil conjuntura a la qual s’enfronten els ajuntaments catalans i de la resta de l’Estat és el resultat d’un cúmul de circumstàncies en què la crisi té un paper estel lar, encara que no és l’única causa.
També la crisi és la causant de les liquidacions negatives a les que hauran de fer front a molts municipis. És un problema important i una mica complex. L’Estat paga per avançat els municipis. Per fer-ho calcula la seva aportació en funció dels resultats de l’any anterior i després liquida els comptes amb els resultats definitius. Doncs bé, els comptes del 2008, que es liquidaran ara, donen un balanç negatiu per als ajuntaments perquè s’ha crescut menys i s’ha ingressat menys per impostos que el 2007. De manera que ara hauran de tornar la diferència a l’Estat.
Un altre efecte de la dura depressió és la reducció dels ingressos propis. En alguns municipis dels tributs relacionats amb la construcció han caigut un 70%. Així que no hi ha amb què compensar el que deixarà de pagar l’Estat. “El nostre marge de maniobra és mínim” admet el president de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve.
No seria estrany que en els propers mesos algun ajuntament no pogués pagar les seves nòmines. El deute que arrosseguen alguns municipis és molt alta, i no hi ha crèdit per tapar el forat. La banca-admeten els alcaldes-també els ha tancat l’aixeta. I si bé és cert que a Catalunya cap municipi ha assolit el rècord de 6.000 milions que deu Madrid, també ho és que, en proporció a la seva població, alguns ajuntaments catalans han fins i tot més. Mentrestant, la factura social de la crisi s’ha disparat un 30%.
En aquest context, el pacte del nou model de finançament autonòmic afegeix incertesa. Els alcaldes temen altre retall perquè comparteixen la cistella d’impostos amb les comunitats. “Si ara elles obtenen més percentatge, què passarà amb la nostra part?”, Es pregunta el president de la FMC, Manuel Bustos. El responsable de l’àrea econòmica de Barcelona, Jordi William Carnes, i el president de la Diputació, Antoni Fogué, comparteixen aquesta inquietud. “El problema-explica Fogué-és que el nostre sistema de finançament no s’ha renovat en trenta anys”. I no sembla que la reforma, si arriba, es produeixi a temps de salvar els comptes del 2010. El vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, ha dit que no hi haurà nou sistema per a les ciutats fins al 2011.
Font: Federación Española de Municipios y Provincias i La Vanguardia
