El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha cridat a aprofitar l’"aparador" que suposa la Diada a nivell internacional perquè Catalunya s’afirmi com a país i com a nació. "Ens observarà molta gent de fora, probablement alguns amb aquest somriure sorneguer de mirar a veure què fan els catalans, però hem d’aprofitar el que serà aquest aparador per demostrar el que som, el que pensem i com ens afirmem com a nació i com a país, cadascú amb els matisos que vulgui posar", ha dit. En roda de premsa per presentar les activitats de l’Onze de Setembre, Homs ha explicat que l’acte de la Ciutadella tindrà el català com a fil conductor per reivindicar la llengua pròpia davant de les "agressions" d’Espanya.
Homs ha comparegut aquest dimecres juntament amb el vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, per explicar els actes que organitzen Govern i cambra catalana conjuntament. El portaveu de l’executiu ha aprofitat per demanar que tots les activitats de l’Onze de Setembre siguin una "mostra col·lectiva d’una manera de fer, d’un tarannà, el d’aquest país, que combina afirmació nacional, contundència en els plantejaments i una expressió pacífica, democràtica i festiva a l’hora d’exercir aquests plantejaments".
I és que Homs ha advertit que hi haurà "molta gent observant des de fora", i a aquests cal donar-los un missatge clar: "Hi ha un poble que és ben viu, que alguns l’haurien volgut d’una altra manera, però és ben viu, ferm en les seves conviccions i profundament democràtic a l’hora d’expressar-les".
Pel que fa a la possible absència de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, el portaveu del Govern ha recordat que la Diada Nacional, amb aquestes paraules exactament, va ser la primera llei que va aprovar el Parlament per unanimitat, i des d’aleshores no ha faltat mai ningú. "Fora bo que tothom pogués participar en tots els actes que s’organitzen", ha desitjat.
Al seu parer, cadascú pot posar el seu accent, però la Diada és "un tresor col·lectiu". Les visions partidàries són legítimes, ha continuat, però s’han de canalitzar en el marc de les institucions i dels debats públics, "i no confondre el que és una expressió col·lectiva amb la possibilitat de confrontar idees, propostes i programes".
Mas no anirà a Madrid
L’acte a la Residència d’Estudiants de Madrid serà substituït enguany per un al centre Blanquerna, que tindrà lloc el dia 10 al vespre, coincidint amb l’entrega de la Medalla d’Honor del Parlament en la categoria d’or.
El president, per tant, no assistirà, com sí que va fer l’any passat, però ja té previst un esmorzar informatiu dijous d’aquella mateixa setmana a la capital espanyola. El president Pujol tampoc participava cada any en la celebració de la Diada a Madrid.
Mònica Terribas, presentadora
L’acte central de la Ciutadella, organitzat conjuntament pel Govern i el Parlament, serà conduit per la periodista Mònica Terribas, i tindrà com a fil conductor la llengua catalana. El dramaturg i director teatral Joan Olllé serà de nou el responsable de la direcció escènica.
Com cada any, es recordaran diferents efemèrides: 150 anys del naixement d’Antoni Maria Alcover; 100 anys del de Xavier Montsalvatge; 50 anys de la mort d’Eduard Toldrà; 25 aniversari de la mort de Manuel Blancafrot i de Frederic Mompou; 100 anys del naixement dels escriptors Pere Calders, Tísner i Joan Sales; 50 anys de l’edició de La Plaça del Diamant i de la fundació d’Edicions 62; 50 anys de l’edició ddel llibre de Joan Fuster ‘Nosaltres, els valencians’; 25 anys de la mort de J.V. Foxi; 40 anys de la mort de Gabriel Ferrater, i 50 de la de Francesc Pujols.
Record pels focs de l’Empordà
L’acte s’iniciarà amb la desfilada de la Formació de Gala dels Mossos d’Esquadra i amb el lliurament de la senyera per part de l’alcalde d’un municipi. Enguany s’ha escollit el de Capmany, afectat pels focs de l’Empordà d’aquest estiu, "simbolitzant una mica la lluita contra el foc i el tornar-se a aixecar i combatre l’adversitat".
Pel que fa a les interpretacions musicals i lectures de textos, hi participaran la Cobla de Sant Jordi – Ciutat de Barcelona; el Cor Lieder Càmera; el quartet musical Las Migas; la mezzosoprano Marisa Martins; les actrius Pepa López, Carme Sansa, Victòria Pagès i Sílvia Munt; els actors Pep Tosar i Ivan Benet; el cantautor Roger Mas, i el crític literari i assagista Josep Maria Castellet.
La presència internacional la cobrirà l’actriu, directora de cinema i cantant portuguesa Maria de Medeiros, que interpretarà un poema d’Ausiàs March, musicat per Raimon.
La imatge de la Diada és la reproducció de l’obra ‘L’esperit català’ (1971), d’Antoni Tàpies, que va morir el febrer passat.
La Medalla d’Honor del Parlament i el restabliment de l’escut
La vigília de l’Onze de Setembre tindrà lloc l’acte d’entrega de la Medalla d’Honor del Parlament en categoria d’or, que rebran Òmnium Cultural i Càritas Catalunya. Serà a partir de dos quarts de nou a l’auditori del Parlament i començarà amb les glosses dels premiats. La d’Òmnium la faran els premis d’honor de les lletres catalanes Josep Massot, Jaume Cabré i Joan Francesc Mira. La de Càritas anirà a càrrec d’Eugeni Gay. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, lliurarà llavors les medalles i prendran la paraula la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i el cardenal Lluís Martínez Sistach i Carme Borbonès en representació de Càritas.
L’acte clourà amb les intervencions de Núria de Gispert i del president de la Generalitat, Artur Mas, a més de la interpretació de l’himne nacional a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.
A continuació, es procedirà al restabliment de l’escut de Catalunya a la façana del Parlament, que cobrirà la part central de l’actual escut d’armes de Felip V, tal com va fer el president de la Generalitat Francesc Macià el 1932. Aquest restabliment forma part de la commemoració del vuitantè aniversari de la inauguració del parlament de la república.
Les quatre barres, de pedra natural, cobriran l’escut de Felip V, però no els lleons, la corona i els altres elements ornamentals que l’envolten. D’aquesta manera es manté la composició de la façana i es garanteix i la conservació de l’escut actual, que quedarà tapat al mateix lloc.
Sobre la façana del Palau del Parlament es projectarà el discurs que Macià va pronunciar en l’obertura oficial i solemne del Parlament el 6 de desembre de 1932, i també un audiovisual en què es construirà l’escut. Finalment es descobriran els quatre barres de l’escut de Catalunya. La veu en off de l’actor Lluís Soler conduirà l’acte, que acabarà amb la interpretació d”El cant de la senyera’, a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.
El dia 11 al vespre, la presidenta del Parlament rebrà els organitzadors de la manifestació, juntament amb els membres de la Mesa i representants polítics que vulguin assistir.
El mateix pressupost que l’any passat: 270.000 euros
Tot plegat tindrà un pressupost d’uns 270.000 euros, la mateixa quantitat que l’any passat, on ja es va produir una retallada de 30.000 euros a partir d’eliminar el càtering, entre d’altres coses. Essencialment, però, els actes s’han mantingut. El Govern sí que va suspendre la recepció institucional del dia de Sant Jordi al Palau de Pedralbes.
