La vil·la s’emmarca entre els segles II-I aC i el segle IV dC i compta amb una superfície descoberta superior als 2.200 m2, de la qual només una part ha estat totalment excavada
La declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional suposa la necessària autorització prèvia del Departament de Cultura per fer-hi determinades intervencions
El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú, a la comarca de la Garrotxa. El jaciment de Can Ring està situat al nord-oest del terme municipal de Besalú, en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com a Can Ring, en terrenys agrícoles.
És una vil·la romana amb una àmplia cronologia que s’emmarca entre els segles II-I aC i el segle IV dC i que permet conèixer l’evolució del model d’explotació i ocupació del territori imposat per Roma d’ençà del segle I aC i fins als inicis del període baix imperial.
La vil·la compta amb una superfície descoberta superior als 2.200 m2, dels quals només una part ha estat totalment excavada. Es tracta d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història van comportar modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, inicialment la pars urbana de la vil·la es va conformar entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, mentre que la banda est quedava més lliure, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.
Els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball va ser parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions associades a l’habitatge residencial, entre les quals destaca un conjunt termal. Per tant, podria tractar-se d’una vil·la de cronologia alta, primerenca, fundada entre els segles II-I aC. Per bé que aquestes fases inicials són encara molt desconegudes, almenys una part de l’estructura principal de la vil·la, concretament les estances de l’ala sud, daten d’un moment imprecís del segle I aC i , fins i tot, una d’elles ja havia sofert una primera amortització pels volts del període augustal o potser anterior.
La declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional suposa que serà necessària l’autorització prèvia del Departament de Cultura per a actuacions com anivellaments de finques i parcel·les; plantada i arrencada d’arbres; remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions i actuacions que afectin el subsòl, i que s’hi prohibeixen els treballs agrícoles que impliquin remoció del terreny, encara que sigui superficial, atesa la presència de restes arqueològiques a cotes altes.
Font: Govern.
