Homs confia que Europa donarà més marge abans de maig però reclama a Rajoy que no s’esperi i actuï ja
Francesc Homs, aquest dilluns durant un moment de l’entrevista a Catalunya Ràdio
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha demanat a l’Estat que retalli en Defensa per flexibilitzar l’objectiu de dèficit autonòmic. En declaracions a Catalunya Ràdio, Homs ha confiat que Europa donarà més marge a Espanya abans del mes de maig, però ha reclamat al govern espanyol que no s’esperi al permís europeu i reparteixi l’objectiu que ara té d’una forma diferent, prioritzant les polítiques de l’estat del benestar. El conseller ha opinat que Catalunya pot aguantar unes setmanes més per presentar els pressupostos un cop conegut el nou límit de dèficit. D’altra banda, Homs ha negat que el govern espanyol els hagi proposat un pacte pressupostari a canvi de renunciar al dret a decidir.
Homs ha confirmat que el president de la Generalitat, Artur Mas, va donar la consigna als seus consellers dissabte de preservar l’estat del benestar al màxim i, per fer-ho, la qüestió pressupostària és clau. El conseller ha confiat que Europa flexibilitzarà l’objectiu de dèficit d’Espanya abans del mes de maig. "Tinc aquesta sensació, no parlo per parlar", ha remarcat Homs, que ha afegit que Catalunya pot esperar unes setmanes per presentar els seus pressupostos i així no haver de modificar-los després de poques setmanes.
Ara bé, dit això, el conseller de la Presidència ha volgut llençar un missatge clar al govern espanyol: Cal flexibilitzar l’objectiu de dèficit autonòmic ja, i no cal esperar a què Europa doni més marge a Espanya. I fins i tot ha suggerit la manera: Que l’Estat retalli en Defensa, encara que sigui de manera "transitòria" durant dos o tres anys.
A fi de comptes, ha remarcat Homs, les comunitats són les que gasten en polítiques de l’estat del benestar, i a més són les que més esforç ja han fet. Segons ha explicat, el 71% de l’esforç que va fer l’Estat l’any 2012 el van fer les comunitats autònomes, i d’aquest, el 24% el va fer Catalunya, afectant, a més, les polítiques relacionades amb l’estat del benestar. És per això que ha opinat que "les coses s’han de reequilibrar" ja que, al seu parer, "no té cap sentit que es demani un esforç en polítiques del benestar i en canvi no s’abordin altres retallades". Aquest és el cas de l’àmbit de Defensa, on es podria ajornar una mica la despesa perquè no hi hagués tanta càrrega sobre les esquenes de les comunitats, ha argumentat.
En tot cas, el conseller de la Presidència ha negat que el govern espanyol estigui plantejant ara mateix una flexibilització de l’objectiu de dèficit a canvi que la Generalitat renunciï a la consulta. "Seria tan com condicionar el dret a menjar a canvi de renunciar a la identitat", ha opinat.
Llei sobre la protecció social
Homs ha explicat que Mas i el Govern van aprofitar la reunió per parlar dels projectes de llei que començaran a abordar després de Setmana Santa, i un dels quals és una llei marc sobre la protecció social catalana, on es definirien quines són les prestacions que pot garantir la Generalitat, com les ajudes a la dependència o la renda mínima garantida. Precisament, aquesta era una de les propostes que va fer l’executiu als partits de cara a la cimera que finalment no es va produir.
També van parlar d’una llei òmnibus de l’àmbit local i de reformar la Llei d’estabilitat pressupostària per deixar clar que els ajustos i les noves figures impositives són reversibles quan passi la crisi.
El cas català i espanyol no té res a veure amb el de Xipre
El conseller també ha volgut deixar clar que el cas de Xipre "no té cap paral·lel" amb l’espanyol o el català, perquè la situació allà té a veure amb dipòsits russos de no se sap quin origen, i això "no té res a veure" amb el que passa aquí. "Podem estar ben tranquils", ha conclòs.
