Barcelona (ACN).- La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat que l’executiu català ha afegit 40 MEUR més als 140 que en principi destinava per eixugar el deute amb els municipis. Aquests diners sumats als 211 MEUR que hi aporten les quatre diputacions, en total sumaran 391 milions. En una entrevista a l’ACN, Ortega ha destacat que serà un "baló d’oxigen" pel món local ja que el 98,8% dels ajuntaments tindran les factures pagades a finals de juny tot i que la meitat del deute seguirà pendent. D’altra banda, Ortega ha avançat que la Llei de Governs Locals inclourà que alguns consistoris més petits elevin les seves competències a ens supramunicials però sense deixar d’existir com a municipis. "El Govern no posa en qüestió el número de municipis", ha afegit.
Un mes després de fer-se públic l’acord entre Govern i les quatre diputacions per reduir part del deute que té la Generalitat amb els ajuntament, ara l’executiu català ha anunciat que aportarà 40 MEUR més del previst fins arribar als 180 MEUR. D’aquesta manera, si es sumen als 211 que les diputacions aporten en forma de crèdit, la xifra arriba als gairebé 400 MEUR, concretament 391 milions.
Ortega ha assegurat que a mitjans d’abril aquests diners ja començaran a arribar als consistoris i que a finals de juny s’aportaran la resta de recursos per pagar les factures pendents fins a 31 de desembre del 2011. "Fem net amb una part molt i molt important del deute. S’ha acabat el moment de fer la competència entre administracions i es moment de sumar esforços", ha afirmat tot posant l’acord amb les diputacions com el millor exemple de cooperació entre administracions.
Tot i saldar els deutes amb el 98,8% dels ajuntaments catalans que no tinguin un deute superior a 5 milions d’euros, aquests recursos no serviran per passar comptes amb la desena de ciutats més grans de Catalunya. Per aquestes no hi ha calendari de pagament i la vicepresidenta assenyala que també dependrà dels recursos que es rebin de l’Estat. Així doncs, quedaran pendents la meitat dels deutes comptabilitzats fins al 31 de desembre que Ortega va xifrar en 753 milions.
En referència a les crítiques del president de la Federació Catalana de Municipis i secretari de política municipal del PSC, Manuel Bustos, que va denunciar que el Govern podria afavorir els consistoris de CiU en el pagament de factures pendents, Ortega ha negat que en cap cas el Govern actuï per favoritismes i ha lamentat que Bustos es feliciti primer per l’acord amb les diputacions i després el critiqui. "Un dia va actuar com a president del consell de governs locals i com a president de la federació i el dia següent es devia canviar el barret i posar-se el de secretari de política municipal del PSC", ha lamentat.
Les competències dels municipis més petits a debat
La Llei de Governs Locals i la Llei d’Hisendes Locals que prepara l’executiu català establiran quines competències s’atribueixen a cada institució local i quins recursos se’ls atorga per poder-les desenvolupar. Una normativa que, segons Ortega, és la "revolució del món local". La vicepresidenta defensa que la llei sigui "agosarada" i també contempli que "segurament hi ha municipis petits que hauran d’elevar les seves competències a un ens supramunicipal".
Segons Ortega, el Govern no posa en qüestió el nombre actual dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya i manifesta la voluntat de mantenir els municipis com a "lloc d’arrelament i d’espai natural de les comunitats". Però això no treu que es tendeixi a mancomunar serveis, una pràctica que la vicepresidenta creu que haurà de ser habitual i no una excepció.
" No avalem la fusió de municipis sinó que avalem l’agrupació voluntària. El model català prioritza una racionalització de les competències i no vol pas una agrupació forçosa", ha afegit tot posant d’exemple la Vall de’n Bas que és una agrupació voluntària de municipis. "És un bon exemple de mancomunació de serveis que obre la porta que altres municipis també ho facin", ha afirmat.
De fet, dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya un 50% té menys de 1.000 habitants i un 70% en té menys de 2.000. Un model que Ortega defensa que s’ha de preservar perquè "aquests petits municipis permeten un equilibri territorial i poblacional". Per això defensa que el Govern doni als petits municipis els recursos i eines per permetre’ls gestionar les competències que puguin i també en derivin a un ens supramunicial les que no puguin assumir. Tot plegat, assegura la vicepresidenta, amb la voluntat que tots els ciutadans visquin on visquin puguin tenir els mateixos serveis.
