L’objectiu és que el nou model de finançament permeti que l’Aran disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió per desenvolupar les seves funcions
El Govern ha donat llum verda a les bases del nou model de finançament del Consell General d’Aran, plasmat en el Fons per al finançament del Conselh Generau d’Aran de la Llei de pressupostos. L’acord permet que el Conselh Generau d’Aran pugui tenir els recursos suficients per progressar i ampliar el marc real de traspassos o ampliació de competències i en el seu marc de finançament. L’objectiu del nou sistema de finançament és que la Vall d’Aran, a través del seu Conselh Generau d’Aran, disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió per desenvolupar les seves funcions de manera eficient i eficaç i avançar en el seu propi autogovern.
És un acord molt positiu ja que dona estabilitat al govern de l’Aran i també perquè permet a la Generalitat de Catalunya una millor planificació de la despesa.
Aquest acord per tindrà una durada de cinc anys i es concreta en dos elements: d’una banda, partint d’un any base que s’haurà d’actualitzar anualment a partir d’un indicador: IPC, regla de despesa, despesa no financera no finalista de la Generalitat (NFNF) i PIB; d’altra banda, es tindrà en compte la gestió de l’autogovern a través d’un Coeficient de gestió de competències.
El Fons de finançament incondicionat (FFI) es calcula per a un any base i s’actualitza anualment d’acord amb l’increment del pressupost de despeses de la Generalitat d’acord amb diversos paràmetres:
El FFI de l’any base inclourà el finançament de tots els serveis transferits al Conselh Generau d’Aran fins a la data d’aprovació de l’acord. S’instrumentarà el mecanisme per tal d’anar incorporant en aquest fons el finançament dels nous serveis que es vagin transferint al Conselh, d’acord amb el que estableix la llei del règim especial d’Aran.
L’índex d’evolució del FFI es calcula com la variació de la despesa no financera dels departaments de la Generalitat excloent aquelles despeses finançades amb fons finalistes d’altres administracions.
En cas de situació de pròrroga pressupostària de la Generalitat la limitació de crèdits de la pròrroga comportarà la no actualització del FFI. Excepcionalment, en cas que la Generalitat adopti mesures que permetessin un augment de la despesa no financera no finalista de la Generalitat, s’aplicaria un criteri equivalent per actualitzar el FFI.
En cas de modificació del càlcul de la despesa computable a efectes de valorar el compliment de la regla de despesa establerta en la Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, es revisarà el còmput de l’índex d’evolució del FFI
Anualment, en el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei de pressupost de la Generalitat, s’informarà al Conselh Generau d’Aran de l’import del FFI així com del seu càlcul.
L’import serà concretat a la reunió de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que es convocarà en les properes setmanes. Aquest és l’òrgan permanent de relació entre els governs i les administracions de la Generalitat i l’Aran per al desenvolupament del règim especial d’Aran. Es va constituir el 20 de febrer de 2015, i des d’aleshores ha celebrat diverses reunions per gestionar les relacions entre els dos governs i administracions.
L’any base de determinació del FFI és el 2018 i té un import de 23.144.436 euros. A partir de l’any 2020 el FFI incorpora una dotació addicional per compensar a l’Aran pel desenvolupament de polítiques pròpies. Aquesta dotació addicional equivalent al 10% del FFI de l’any base es posarà a disposició de l’Aran en un període gradual de 4 anys.
Atesa la situació de pròrroga pressupostària a la Generalitat en l’actual exercici 2019, en aquest any l’import del FFI és de 23.144.436 euros.
En el cas que durant l’exercici s’aprovessin uns pressupostos pel 2019, l’import del FFI anterior s’actualitzaria segons el creixement de la despesa no financera no finalista dels departaments de la Generalitat.
La previsió és que d’aquí a cinc anys, el 2023, la xifra de finançament estigui al voltant dels 29 milions d’euros.
Autonomia de gestió per a l’Aran
Que l’Aran tingui un model de finançament que li permeti una autonomia de gestió per al seu desenvolupament ha estat la premissa fonamental que ha guiat el debat dins la Subcomissió de finançament de l’Aran, a través de diverses trobades i reunions. Aquesta va ser creada per la Comissió Bilateral el passat 17 d’octubre com a òrgan de suport per estudiar un nou sistema de finançament.
Des del 2012, el finançament del Conselh Generau d’Aran s’ha determinat a partir d’uns acords anuals que concreten els imports a transferir. El darrer acord es va signar l’any passat, entre el Departament de la Presidència i el Conselh Generau d’Aran.
La Llei 1/2015, de 5 de febrer, determina que la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya ha de crear i dotar un Fons per al finançament del Conselh Generau d’Aran. La Disposició addicional cinquena preveu que aquesta mateixa Comissió Bilateral ha de revisar i estudiar la idoneïtat del model de finançament establert en la llei per, d’aquesta manera, negociar i acordar les modificacions que s’escaiguin, en un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor.
El traspàs de competències de la Generalitat al Consell General d’Aran
Fins avui, han estat 38 els decrets de traspassos de competències o d’ampliació de les competències traspassades de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en diferents àmbits. La primera transferència va ser en matèria de cultura l’any 1992.
Els diferents marcs normatius existents des del 1979 fins ara han anat reconeixent progressivament la realitat aranesa, les seves institucions i l’autonomia en la gestió de serveis al territori de l’Aran.
En aquest procés, hi ha hagut diversos punts d’inflexió, com la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, amb l’activació del reconeixement del sistema institucional tradicional aranès; l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006 que determina, entre altres institucionalitzacions, l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, amb una particular protecció a través d’un règim jurídic especial; arribant a la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran.
L’Aran constitueix dins de Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d’una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d’Occitània, i, alhora, d’una antiga tradició d’autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps.
