La nova Comissió de la Competència, amb seu a Madrid, podrà provocar la suspensió automàtica de normes autonòmiques
El consell de ministres ha aprovat aquest divendres el projecte de Llei d’unitat de mercat, que segons el Ministeri d’Hisenda permetrà reduir en un 35% les càrregues administratives per a la creació d’empreses i farà augmentar el PIB en un 0,15%, una xifra equivalent a 1.500 milions d’euros anuals. El text ja ha obtingut el vist i plau del Consell d’Estat i anirà a parar ara al Congrés dels Diputats. La nova Comissió de la Competència, amb seu a Madrid, podrà provocar la suspensió automàtica de normes autonòmiques o locals. Segons el govern espanyol no es tracta en cap cas d’una llei d’harmonització ni recentralització. En canvi, les comunitats autònomes denuncien la invasió de les seves competències.
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit que aquesta és una de les lleis econòmiques de més importància per a l’economia espanyola i el suport a l’empresa. "el que volem per a Espanya és el que regeix per al conjunt de membres de la UE: que es pugui operar en una administració amb llicència d’una altra", ha dit. Segons Sáenz de Santamaría, la llei es basa en un principi de "confiança mútua" i la "cooperació" entre totes les administracions.
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha afirmat que la "fragmentació" del mercat a l’Estat afecta negativament a les pimes, que no disposen de capacitat per adequar-se a cada legislació territorial, i per tant la norma afavorirà la capacitat empresarial. De Guindos ha negat que la Llei efecti la capacitat de les autonomies de regular i ha apuntat que aquest "passaport únic" fa que els operadors se sotmetin a la legislació d’origen.
Llicència única i legislació d’origen
La llei unifica totes les normatives regulatòries dels tres nivells d’administració i parteix d’un sistema de "llicència única" i "legislació d’origen" que permet que qualsevol producte o servei que es faci d’acord a la normativa d’un territori es podrà vendre a tot l’Estat, independentment de si compleix o no les normatives de la resta de comunitats, sense necessitat de fer cap tràmit addicional. El permís original prevaldrà i no caldrà que s’adeqüin a les normes de cada territori.
Suspens automàtic de disposicions autonòmiques
Amb la nova Llei, la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència, el nou òrgan regulador amb seu a Madrid, podrà impugnar davant la justícia i demanar el suspens de les disposicions administratives de les comunitats autònomes que consideri que no compleixen els requisits d’unitrat de mercat.
Quan la Comissió rebi una queixa sobre actes administratius, com sancions o concursos, haurà de donar una resposta en cinc dies i, si decideix recórrer als tribunals, l’acte impugnat quedarà automàticament en suspens tan bon punt el jutge admeti a tràmit el seu recurs. El recurs s’imposarà davant l’Audiència Nacional i porta implícita la suspensió durant un mínim de tres mesos de la norma impugnada.
A més, es crea el Consell per a la unitat de mercat, un òrgan "de cooperació" que vetllarà per al compliment de la Llei i que tindrà entre les seves funcions impulsar canvis en les normatives autonòmiques per eliminar els obstacles de la unitat de mercat. Farà un informe anual sobre l’evolució del compliment de la Llei.
Bones practiques regulatòries
A més, la Llei d’unitat de mercat estableix que quan una autonomia vulgui aprovar una norma haurà de fer-ho seguint un codi de "bones pràctiques regulatòries" seguint les premisses de necessitat, simplicitat, normalitat, distorsió mínima, transparència i coherència. Segons Economia, "haurà d’explicitar a la norma que és necessària", i ho haurà de fer "de la forma més simple possible" i sense exigir "res més que l’imprescindible". A més haurà de buscar crear la "mínima distorsió" per a l’empresa.
Segons el ministre De Guindos, a més, totes les normes que s’aprovin per part de les comunitats autònomes s’hi haurà d’incloure una memòria sobre l’impacte a la Llei d’unitat de mercat.
No persegueix l’etiquetatge en català i basc
Pel que fa a l’etiquetatge de productes, De Guiondos ha afirmat que els empresaris els van comunicar que el tema de la llengua a les etiquetes "no és un obstacle fonamental" i ha recordat que "la percepció general en relació al tema de l’etiquetat no és un obstacles que aquesta norma busca eliminar".
