Montoro afirma que és una reforma "pro-municipalista" que posa els ajuntaments "al lloc que es mereixen"
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres
Madrid (ACN).- El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres -després d’un any de treballs i rebaixes respecte al text inicial- el projecte de la reforma local, que segons el govern espanyol permetrà un estalvi de 8.000 milions d’euros fins al 2016 i evitarà duplicitats i "serveis impropis", i que segons els grups de l’oposició i territoris com Catalunya, suposa una invasió de les competències dels ajuntaments i de les comunitats i la "privatització encoberta" de serveis públics. La normativa limita els sous dels regidors i introdueix el concepte de "cost efectiu" dels serveis que presten els ajuntaments. Els consistoris que no s’hi ajustin poden acabar perdent les competències en favor de les diputacions.
La Llei ha arribat a la taula del Consell de Ministres amb modificacions d’última hora fruit del dictamen que Consell d’Estat va aprovar per unanimitat. El dictamen va determinar que el concepte de "cost estàndard" -el preu dels serveis fixat des de Madrid- no estava ben definit i va advertir que la possibilitat que els ajuntaments perdin les seves competències pot xocar frontalment amb l’article 140 de la Constitució, que garanteix l’autonomia dels municipis. En concret, posava en dubte que les competències dels ajuntaments anessin a parar a uns organismes com les diputacions, que són entitats "de representació indirecta".
A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Cristóbal Montoro ha afirmat que es tracta d’una reforma que persegueix el principi d’"una administració, una competència" perquè els ajuntaments facin els serveis més necessaris per als habitants. Segons el ministre és una reforma "pro-muncipalista" que situa els ajuntaments "al lloc on es mereixen i que històricament no se’ls ha donat". "Estem delimitant correctament el que han de fer les administracions locals, i en conseqüència col·laborant a qualificar quina és la competència que estableixen els estatuts d’autonomia i la competència de l’administració de l’Estat", ha dit.
El text delimita les àrees d’actuació dels ajuntaments i les competències delegades que poden fer, però estableix clarament que només podran prestar els altres serveis quan l’ajuntament sigui sostenible i no s’incorri en cap duplicitat. A més, no les podran prestar si no reben el finançament per part de la comunitat o l’Estat.
Cost efectiu
El dictamen del Consell d’Estat ha obligat el govern espanyol a fer marxa enrere en la seva pretensió d’establir un sistema automàtic per treure les competències als ajuntaments que eren incapaços de prestar els seus serveis al "cost estàndard" que el Ministeri fixava des de Madrid. Enlloc d’això, introdueix el concepte de "cost efectiu" -el preu que un ajuntament paga per cada servei- que els consistoris estaran obligats a publicar cada tres mesos.
Segons el ministre, amb aquesta figura es podran fer "comparatives" en el cost dels serveis a un municipi i, per exemple, el del costat, i el govern espanyol podrà tenir en compte aquest fet per treure una competència a un ajuntament aprofitant, per exemple, que ha de presentar un pla econòmic per acollir-se a les ajudes estatals.
"Aquesta comparativa, en virtut de les funcions que s’adjudiquen a les diputacions, provocarà que quan Hisenda haguem d’entrar en aquest municipi a corregir a travéds d’un plea econòmico-financer (cas de milers de municipis) tindrem un instrument legal per introduir aquests plans amb capacitat de sostreure aquesta funció i delegar-la a la diputació", ha dit.
Montoro ha dit que d’aquesta manera sorgeix "l’oportunitat" que "en virtut d’un procés on participarà el Ministeri d’Hisenda" es "racionalitzin" els costos efectius. "Aquí el que desapareix és la ineficàcia", ha afirmat, i "si l’ajuntament no és capaç de tenir unes finances sostenibles pot ser que hagi de traslladar la prestació dels serveis a la Diputació".
De mitjana tots els serveis per als municipis de menys de 5.000 habitants costen actualment 1.219,98 euros per persona, mentre que els de més de 100.000 habitant costen 445,44 euros.
"Racionalització" d’estructures
La Llei limita l’abast de les competències a temes "d’interès exclusivament local" en matèria d’habitatge, turisme, serveis socials (avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata per exclosió social), sanitat (protecció de la salubritat pública i relacionades amb cementiris i serveis funeraris) i educació (participar en el compliment de l’escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives en l’obtenció de terrenys per a la construcció de nous centres docents).
En aquest marc, estableix que les diputacions assumeixen determinats serveis mínims dels municipis de menys de 20.000 habitants, tret que el minicipi justifiqui que els pot prestar amb un cost efectiu menor. A més, els ens locals d’àmbit inferior al del municipi tindran un termini de tres mesos per presentar els seus comptes a l’Estat i, si no les presenten, s’hauran de dissoldre o integrar-se als ajuntaments dels que depenguin.
Fusió "voluntària" de municipis
El govern espanyol també ha fet marxa enrere en la seva pretensió inicial d’obligar els municipis a fusionar-se. La llei estableix la possibilitat d’una "fusió voluntària de municipis" que estarà premiada amb una major aportació per part de l’Estat. En cap cas, però, obliga els ajuntaments a fusionar-se, com constava als primers esborranys del text.
Les fusions voluntàries seran objecte d’incentius per part de l’estat, com per exemple un major finançament per càpita, dispensa temporal per no prestar els nous serveis que puguin ser obligatoris o una preferència en plans de cooperació local d’infraestructures, obres, serveis i subvencions.
A més, el nombre de regidors del municipi resultant seria "temporalment" el resultat de la suma dels fusionats, de manera que, segons el govern espanyol, s’evitarà la resitència dels regidors a aprovar una fusió
870 milions d’estalvi limitant sous
Pel que fa als sous, la Llei estableix les forquilles salarials i els complements específics de cada lloc de treball, i això afectarà ajuntaments, diputacions i tots els organismes autònoms que depenguin d’aquestes administracions. El govern espanyol preveu estalviar 870 milions d’euros a tot l’Estat afectant els sous dels càrrecs públics.
Segons els càlculs dels ens municipalistes, l’aplicació de la norma suposarà que 82% dels regidors dels ajuntaments de l’Estat deixaran de cobrar per la seva tasca i hauran de compaginar la seva activitat política amb la professional. Així, dels 68.285 regidors que hi ha actualment a l’Estat, només 12.128 tindran un retribució, que serà per la seva dedicació exclusiva. D’altra banda, els alcaldes dels municipis de menys de 1.000 habitants tampoc rebran una retribució.
Invasió competencial
La Llei topa amb el rebuig frontal de tota l’oposició, del govern de la Generalitat i de les diputacions catalanes. El Govern català entén que la reforma suposa una invasió de les competències que marca l’Estatut, que estableix que les competències sobre l’àmbit municipal són "exclusives" de la Generalitat. Amb tot, el govern espanyol assegura que la norma respecta escrupolosament les competències de tutela financera sobre el règim local contemplades a tots els estatuts de tercera generació -com és el cas del català- i que la Llei només regula allò que queda fora de l’àmbit d’aplicació de l’Estatut.
