Rigau denuncia el major atac al català des del 1978 per part de l’Estat amb una reforma educativa que vol una proporcionalitat "raonable" amb el castellà
Concentració a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa en defensa del model d’immersió lingüística a les escoles.
L’esborrany de la reforma de la llei d’educació estatal estableix que el català deixi de ser llengua troncal i passi a ser d’especialitat, que a la pràctica vol dir que esdevingui la quarta llengua en l’ensenyament obligatori, segons ha explicat la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, que ha parlat de la major "ofensiva" contra el català des de 1978. El text diu que s’haurà de determinar una proporcionalitat "raonable" entre el català i el castellà i que mentre això no sigui així els pares podran escollir la llengua vehicular en que volen que siguin educats els seus fills i l’administració es farà càrrec d’escolaritzar-los en centres privats per rebre l’ensenyament en castellà i sufragarà el cost.
La consellera d’Ensenyament en funcions ha comparegut aquest dilluns al vespre davant dels mitjans de comunicació per explicar el "canvi important" que el govern espanyol ha fet en l’esborrany de la reforma de la llei orgànica d’educació, que ha rebut el Departament d’Ensenyament aquest migdia, i que suposa una "ofensiva" contra el català que el relega a llengua "residual". Rigau ha denunciat que des del 1978 "el català no havia estat tan menystingut en un text ministerial".
El principal canvi és que el català deixaria de ser assignatura troncal i passaria a ser d’especialitat, cosa que segons ha asseverat Rigau implicaria reduir les seves hores lectives..
Segons l’esborrany, les assignatures queden dividides en troncals, específiques i d’especialitat. Les primeres són un total de cinc i han d’ocupar un mínim del 50% de l’horari, les segons són un mínim de tres i un màxim de cinc i han d’ocupar un màxim del 50% de l’horari. Les d’especialitat són com a màxim una assignatura i una segona en el cas d’aquelles comunitat que tenen dues llengües.
Entre les troncals hi ha la llengua castellana i literatura, la primera llengua estrangera o les matemàtiques; entre les específiques hi ha educació física, música, tecnologia, educació plàstica o cultura, entre d’altres, i en la tercera categoria, les d’especialitat, es on quedaria el català. Per tant, el català passaria a ser la quarta llengua en l’ensenyament, per darrera del castellà i la primera i la segona llengua estrangera.
Rigau ha explicat que aquest canvi pot provar que un alumne obtingui el títol de Secundària o Batxillerat sense examinar-se de català en les noves proves que vol establir el Ministeri d’Educació per poder superar aquestes etapes educatives, ja que els alumnes s’han d’examinar d’una de les assignatures d’especialitat i, per tant, podrien no escollir el català.
Per a la consellera això comporta donar un tractament "residual" i "trenca" el model d’escola en català que utilitza el català com a llengua vehicular.
Proporcionalitat "raonable"
D’altra banda, Rigau ha dit que el text que els han fet arribar estableix també que les administracions amb dues llengües oficials han de donar un tractament "equilibrat" a l’hora d’impartir les assignatures i admeten que es pot compensar la llengua que es consideri que està menys normalitzada "però hi afegeixen que en una proporció raonable". Per a Rigau, això deixa clar que "van en la línia del 50% i 50%", tot i que a l’esborrany no està determinat.
Ha considerat però encara més "impensable" que el text també diu que mentre que les comunitats no determinin els percentatges entre les dues llengües els pares poden escollir la llengua vehicular en que volen que siguin educats els seus fills i "podran optar a escolaritzar-los en centres privats i l’administració educativa haurà de sufragar les despeses" si escullen el castellà.
D’altra banda, un altre canvi és que introdueix que per avaluar la competència comunicativa en les proves de Primària es farà en la "llengua materna" de l’alumne. Per a la consellera això està fet "per demostrar que el català no ha de ser la llengua vehicular".
A banda d’aquestes qüestions, Rigau ha dit que hi ha altres d’aspecte competencial que també es contradeien amb el model d’escola de Catalunya i les competències de la Generalitat i que així ho havien fet arribar al Ministeri d’Educació, però aquest dilluns s’ha centrat en la qüestió lingüística en considerar la gravetat de l’assumpte.
La consellera veu una estratègia política
En termes polítics, Rigau ha assegurat que l’esborrany que han rebut aquest dilluns no té res a veure amb el que els hi havia presentat fins ara i que era el que s’havia utilitzant en les reunions i sessions de treball amb el Ministeri. Ha dit que aquest ha estat un text "amagat" fins que han passat les eleccions catalanes i per això ha dit que hi ha una "estratègia política". El nou document té "una intencionalitat molt clara" per a la titular d’Ensenyament i "molt allunyada dels objectius inicials". Ha denunciat que al govern espanyol "els interessa trencar el model d’escola catalana" més que no pas assolir els reptes d’èxit escolar marcats per Europa.
Rigau ha explicat que demà informarà el Govern sobre aquest nou text i farà arribar la seva total oposició en la reunió sectorial de tots els consellers educatius que se celebrarà aquest dimarts a Madrid. Si no hi ha cap canvi, ha asseverat que seria "digne de ser recorreguda".
Ha afegit que el que està fent l’executiu de Mariano Rajoy és "intentar fer el camí al revés" del que es va fer als anys 70, quan es va recuperar el català. Ha lamentat que aquesta á una "ofensiva que mai cap ministre s’havia atrevit plantejar en democràcia".
